Corina Gustin

Corina Gustin

Fundatura ed autura - creschüda sü a Tschlin in Engiadina Bassa. Davo la finischiun da la HTF a Cuoira ha'la lavurà 6 ons i'l marketing pro ün'agentura da viadis. Daspö il 2007 ingaschada sco assistenta pro üna banca.

a partir da las 20.15 en l’hotel Ucliva a Vuorz, giast: Andrea Veraguth, scolasta

Dapli infurmaziuns: www.liarumantscha.ch > chalender

A las 18:00 uras en la Postremise a Cuira: 
EDIZIUN APART preschenta la versiun rumantscha dal comic franzos L'AIMANT/ DER MAGNET da Lucas Harari, translaziun da Benedetto Vigne. Cun musica (Astrid Alexandre) e curta prelecziun.

Entrada libra.
Empustaziuns ed ulteriuras infos tar il cudesch: ediziun-apart.ch

Cun Benedetto Vigne e Gioni Fry,

A partir da las 19.00 h en la Giesserei Oerlikon
 

 

ord ses dus cudeschs “Cavrein” ed “Auf der Suche nach dem verlorenen Schnee”.

20.15, Hotel Ucliva, Vuorz
entrada: CHF 10.00

Davent da las 19.00.

A las 22.30 daja i’l hotel Macun amo ün pitschna concurrenza da ballar. 2 sots davo la musica da Ed Sheeran.

Il public decida sur dals meglders ballarins. Il meglder pêrin (tenor il gust dal public) guadagna üna tschaina i’l restorant Macun. Per trenar stà a disposiziun il seguaint film da You Tube cul ballarin Ed Sheeran.

https://www.youtube.com/watch?v=lp-EO5I60KA

Programm: https://scuol-zernez.engadin.com/de/aktivitaeten-erlebnisse/schlitteln/schlitrada-schlittenrennen-tschlin

 

Dapi ch’igl ei vegniu enconuschent ch’ei dat in teater el liber a Mustér vegn adina puspei dumandau il comite d’organisaziun nua e cura ch’ins sa cumprar bigliets per las presentaziuns. Ussa eis ei finalmein aschi lunsch e la prevendita entscheiva.

In onn ei l’uniun «Dentervals» gia vid organisar il teater el liber «La stria da Dentervals» screts da Hubert Giger ed inscenaus da René Schnoz. La premiera ei ils 30 da matg 2019 a Mustér a Sontga Gada. «Ei fa grond plascher da finalmein astgar lantschar la prevendita» di il president dil commité d’organisaziun Gion Hosang. «Quei ei in ulteriur impurtont pass viers las producziuns» di el vinavon.  Per las 10 producziuns sattan mintgamai 270 plazs a disposiziuns. La tribuna d’aspectaturs ei cuvretga aschia ch’ei sa vegnir giugau da prest tutta aura. Anulau ina producziun vegn mo el cass che la sgirtad ei buca garantida per aspectaturas ed ascpectaturs e participontas e participonts. Ils datums ed ils temps d’untgida vegnan communicai el mument che la producziun sa buca vegnir dada. 


Categorias e prezis
Ei dat duas categorias da plazs. Ell’emprema categoria cuostan ils bigliets 55 francs ed ella secunda categoria 39 francs. Ils plazs san vegnir reservai online sin nossa pagina d’internet www.dentervals.gr. Il pagament succeda via carta da credit ni cun cedel da pagament. Per tut quellas e quels che han buca internet dat ei la pusseivladad da reservar e cumprar ils bigliets ella Papetaria Libraria Andrea a Mustér.


Cun brunch e tscheina
La bellezia atmosfera ch’il liug da Sontga Gada porscha allas producziuns gida segir da saver seprofundar el tema dalla persecuziun dallas strias. Quei sa aunc vegnir augmentau ordavon cun in brunch ni cun ina tscheina che va a prau cul temps dil 17avel e 18avel tschentaner. Ton pil brunch sco per la tscheina vegn preparau differentas tratgas che san vegnir elegidas vid in buffet tenor agen gust. Per porscher ils solvers e las tscheinas dat ei sper il liug da producziun a Sontga Gada ina gronda tenda scaldada. Brunch dat ei naven dallas 9.30, tscheina naven dallas 18.00.


Il toc
Il tema dalla persecuziun da strias sederasa ella tiara. Ils habitonts dil vitg da Dentervals fan quitaus e famas sederasan ch’ei savessi era dar denter els strias. Prest vegn l’Onna Pintga suspectada. Eis ei buc adina puspei capitau ad ella caussas misteriusas? Raccoltas miserablas, malsognas, schitgiras, giats ners ed autras caussas misteriusas, che savessan haver in connex cun l’Onna.

Perquei che Onna snega d’esser ina stria, ordinescha il mistral da torturar ella entochen ch’ella confessa. La sentenzia vegn dada ed en ina liunga processiun vegn ella menada sil crest tier la fuortga – la stria sto murir!

Producziuns:

Gievgia

30-5-2019

premiera allas 20:30

Venderdis

31-5-2019

allas 20:30

Sonda

01-6-2019

allas 20:30

Dumengia

02-6-2019

allas 12:00

Venderdis

07-6-2019

allas 20:30

Sonda

08-6-2019

allas 20:30

Dumengia

09-6-2019

allas 20:30

Gliendisdis

10-6-2019

allas 12:00

Venderdis

14-6-2019

allas 20:30

Sonda

15-6-2019

allas 20:30

A caschun digl proxim Café Rumantsch mesemda igls 30 da schaner preligia Benedetto Vigne or da sies nov roman «Ils ventganov da settember», a las 19 h ainten la Bar Palaver a Savognin. La musica vign da la cantadoura Saskia Demarmels, ma er digl autour sez. 

«Jau ves co mes mauns tschiffan ses culiez. Els sa strenschan. Els èn gronds. Sco sut ina marella. Jau ves las faudas en la pel, ils tachels primavaira, il flom. Jau ves las poras, las capillaras. Jau smatg e smatg, jau strocl, strensch. Mes mauns daventan l'emprim cotschens, lura alvs, survegnan finas avainas rosas e verdas, ils tachels sa midan, daventan cristalla; uss èn ils mauns transparents, la detta sa multiplitgescha, sis, set, otg per maun. E lura perdan ils mauns dal tut lur furma, els daventan trids, sa setgentan, sa smugrinan. Jau ser ils egls.» (Excerpt da «Ils ventganov da settember»).

A las 20.45: Cun Marco Grischott e Pascal Gamboni vegnan dus musicists rumantschs a star sin tribuna ils 26-01-2018. Sper els dus vegn Liza From The Moon a cumplettar la saira.

Tickets savais Vus reservar sut:

www.chur-unplugged.ch

Clau Solèr ha retschertgà en ils archivs e preschenta ina ediziun da giubileum cun l’istorgia ed il svilup da l’Ovra electrica a Lumbrein, en funcziun dapi l’onn 1919.

Cun accumpagnament musical entras il Chor maschadà Vrin/Surin e Bibi Vaplan.

Cun ustria ed aperitiv. Entrada gratuita.

Mintga visitader retschaiva in examplar da cudesch nov.

Dapli: https://chasaeditura.ch



Puter:
Cuors da puter, tuot an a l'Academia Engiadina, Samedan: www.academia-engiadina.ch
Cuors da lingua e cultura da la Fundaziun de Planta a Samedan 8 fin 19 lügl 2019: www.chesaplanta.ch/romanischkurse/

 

Vallader:
Cuors intensiv vallader a Scuol lügl 2019: www.liarumantscha.ch > curs
Cuors intensiv vallader a Sta. Maria october 2019: www.liarumantscha.ch > curs



Pagina 5 da 9

Forsa er insatge per Vus:

Grazia fitg...

a noss commembers, sponsurs e donaturs:

 

Log Kulturförderung farbig opt 

  • Donaturs

Gaudenz Zimmermann, Merligen
Quarta Lingua,Turitg
Brigitte Wachsmuth, Männedorf
Christian Venzin, Trin Mulin

 

  • Sponsurs dapi 2016

Alfred Laurent SA, Ramosch
Auto-Tecic SA, Ardez
Barata Gipser - Maler AG, Vattiz
Bearth & Cavegn Architectura, Breil
Bischoff Metallbau AG, Scuol
CAJO Bau GmbH, Breil
Caspar Haustechnik, Tinizong
Christoffel Sanitär-Heizung, Scuol
Cla Duri Janett Impraisa Forestala, Tschlin
Collenberg Inschigniers, Lumnezia
Conversa.gr, Sedrun
Coray Capaul architectura e habitar GmbH, Disentis
Electra Buin SA, Scuol
Falegnamaria Spiller, Sent
Falegnameria Curdin Müller, Strada
Furnaria Giacometti, Lavin
Furnaria Pastizaria Benderer GmbH, Sent/Scuol
Guler viadis, Sent
Hatecke, Scuol
Kaffee Badilatti + Co. AG, Zuoz
m2a2 Atelier d' Architectura, Savognin
Marangunaria Beer SA, Ftan
Meini Sport & Mode, Laax
Ming Bus AG, Sils-Maria
Resgia Koch SA, Ramosch
SelfieBox.info, Müstair
Teewerkstatt, Scuol
Tessanda Val Müstair
Valaulta Berni, Rueun
Vita Surselva, Ilanz

Auturas ed auturs

  • Autura LATABLA dapi avust 2016 - Annatina Nay, viva a Trun e Turitg, lavura sco graficra independenta, observadra en differentas situaziuns, savens sin viadi el tren, s'interessescha per carstgaus e lur raquintaziuns, rimna regurdientschas e muments per crear historias el tgau e sin pupi.

    Ultims artitgels

  • Autur LATABLA dapi avust 2016 - Benedetto Vigne è naschì en Italia (1951), creschì en Surses e viva dapi quarant’onns a Turitg. El scriva istorgias e chanzuns, el descriva suns e tuns e fa magari er in zic radio. De facto ha el scrit onns or recensiuns per la gasetta Tages-Anzeiger ed ha tgirà per RTR las emissiuns «La truvaglia» e «Las perlas». Ultra da quai fa el oz part da la gruppa da rock rumantscha-turitgaisa L_MAR.

    Ultims artitgels

  • Autura LATABLA dapi avuost 2016 - Uffanza ad Ardez , studi da romanistica comperativa, tudestg e rumantsch a Turitg, 2013-2017 translatura per il rumantsch en la Chanzlia federala a Berna, 2014-2016 redactura dal magazin da cultura Subkutan tar Radio Bern RaBe, sa participescha al Tavulin litterar dad RTR , dapi 2017 redacziun dal Chalender Ladin. Viva cun ses um e lur dus uffants a Uetikon.

    Ultims artitgels

  • Auturas LATABLA dapi november 2016 - Claudia Cadruvi ha 51 onns. Viola Nesa Pfeiffer ha 25 onns. Mamma e figlia scrivan omaduas gugent, la mamma sco schurnalista, la figlia sco columnista. Ellas studegian era omaduas, la mamma giurisprudenza e la figlia istorgia, germanistica e rumantsch. Omaduas han l’impressiun che l’agen rom da studi, saja il pli cool ed il pli impurtant. Malgrà che Viola Nesa n’abitescha betg pli a chasa, stattan mamma e figlia en stretg contact. Ellas communitgeschan stedi per email u whatsapp. Quai fan ellas era per LATABLA sut il titel „mamma dumonda figlia“ u „figlia dumonda mamma“.

    Ultims artitgels

  • Autura LATABLA dapi avust 2016 - Dominique Dosch (21) è carscheida se a Tinizong. Gio da pitschna anse ò‘la invento gugent istorgias, uscheia tg’ella è sa participada a diversas occurenzas da screiver rumantschas. Igl onn 2013 è nia publitgia igl sies roman da fantascheia “Sindoria” dalla Chasa Editura Rumantscha. Ossa abitescha ella a Friburg e fò en studi da psicologia, pedagogia e rumantsch.

    Ultims artitgels

  • Autura LATABLA dapi avust 2016 - Fadrina Hofmann es creschüda sü a Scuol e viva hoz darcheu cun sia famiglia quia. Ella ha stübgià scienza da medias e comunicaziun, schurnalissem e rumantsch a l'università da Friburg. Daspö 2009 è'la redactura pro "Die Südostschweiz". Ella ha publichà plüs cudeschs e diversas istorgias.

    Ultims artitgels

  • La GiuRu (Giu­ven­te­tgna Ru­man­tscha) em­pro­va da pro­mo­ver con­tacts tran­ter la giu­­ven­­te­tg­na da las tschintg dif­­fe­ren­tas re­giuns ru­­man­­tschas e da la bas­sa. Ella por­scha a giuv­nas Ru­­man­­tschas e giu­vens Ru­­man­tschs raps, com­­mu­n­i­ca­­ziun ed agid per la re­a­li­­sa­­ziun d’in pro­ject cul­tu­ral ru­mantsch. La GiuRu è uniun af­­fi­li­ada a la Lia Ru­­man­­tscha e po tra­­met­­ter qua­ter de­le­gads a las ra­­du­­nan­­zas ge­ne­ra­las. En­tant che la GiuRu fi­­gu­­re­­scha sco uniun te­­tga­la per las uniuns da giu­­ven­­te­tgna lo­ca­las, è la YEN la uniun te­tga­la da las mi­­no­­ri­­tads lin­­gui­s­ti­­cas da l’Eu­ro­pa.

    Ultims artitgels

  • Autur LATABLA dapi december 2016 - Mario Pacchioli (*1981 en Surselva) ei musicist ed actur da teater. Suenter haver absolviu il seminari da scolasts a Cuera, sededichescha el cumpleinamein alla musica. Sco collaboratur liber scriva el dapi il 2011 ils “Impuls" per il Radio Romontsch.  Oz viva e lavura Mario Pacchioli a Paris sco actur da teater e musicist. (infos: www.mariopacchioli.com)

    Ultims artitgels

  • Autura LATABLA dapi schaner 2017 - Romana Ganzoni (*1967) es autura da Scuol. Ella lavura e viva a Schlarigna. Raquints, poesias, essais, columnas. Seis prüm cudesch cumparü in marz 2017 pro Rotpunkt, Turich, ha nom "Granda Grischun“.

    Ultims artitgels

  • Autur LATABLA avust e settember 2016 - naschì e creschì si a Laax en Surselva, scolas e studis a Cuira, Milaun, Turitg e Friburg. Stà en set onns main che quindesch dis ad alp. Ama la mar e la cuschina taliana.

    Ultims artitgels

Go to top