Corina Gustin

Corina Gustin

Fundatura ed autura - creschüda sü a Tschlin in Engiadina Bassa. Davo la finischiun da la HTF a Cuoira ha'la lavurà 6 ons i'l marketing pro ün'agentura da viadis. Daspö il 2007 ingaschada sco assistenta pro üna banca.

Dils 30 da matg tochen ils 15 da zercladur ha liug a Sontga Gada, Mustér il teater el liber 'La stria da Dentervals' da Hubert Giger, inscenaus da René Schnoz. Cun musica d'Ursina Giger, l'actura Marina Blumenthal ed igl actur David Flepp e rodund 30 giugaduras e giugadurs ord la regiun. Raquintau vegn la historia dall'Onna Pintga, che vegn emprem suspectada d'esser ina stria e la finala sentenziada alla mort.

Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 (12.00) ni quella dals 10.06.2019 (12:00). Registrar sutvart e gudagnar


Tgi era quei, ina stria?

Quei ei la damonda principala, ed il drama emprova da rispunder quella damonda. Ina stria (ella realitad dils process encunter strias) ei buca quella persuna che nus enconuschin dallas praulas e detgas : ina femna cun cavels sburritschi, egls cotschens, nas git e dus dents marschs davontier. Na, ina stria (ni in striun) eran persunas sco ti ed jeu. Ei saveva tuccar mintgin, vul dir : Ei duvrava pauc ni nuot e la dertgira criminala dad in cumin instradava in process.

Ils biars process encunter strias ha ei dau da ca. 1650 - 1700 el Grischun (Treis Ligias). Probabel han varga 500 persunas stuiu murir, e quei schibein en regiuns catolicas sco reformadas. En Surselva ein ca. 100 persunas vegnidas truadas alla mort. La giuvna, Barbla Christ Waulser da Vuorz, veva 13 onns ed ha stuiu murir sco stria igl october 1652. A Val ein 15 affons denter 7 e 12 onns vegni surdai alla inquisiziun a Milaun per ch’els vegnien instrui en la ducrina catolica.


Il temps dallas strias ei buca vargaus.

Ozilidi vegnan aunc adina persunas persequitadas e mazzadas surtut en tiaras dall’Africa e dall’Asia, perquei ch’ei vegn pretendiu ch’ellas seigien strias e ch’ellas fetschien donn a carstgauns.

Il drama « La stria sto murir » sebasa sin fatgs reals ch’ein capitai 1675 el cumin dalla Cadi. En ina notizia el Kopialbuch da Breil scriva il mistral Ludivic de Latour che 28 persunas seigien mortas cu el e siu fegl eran mistrals igl onn 1675.

 

Il toc da teater muossa co ina persuna vegn suspectada e truada alla mort.

Ella vegn perfin torturada, per che la « verdad vegni alla glisch », sco ei stat scret els protocols da process encunter strias. Las autoritads, «  igl oberkeit », vulevan « ragischar ora il mal e plantar il bien » (era quei ei citats ord tals protocols). La glieud era orientada sur da dils process, perquei ch’il plogn e la sentenzia encunter ils accusai vegnevan prelegi publicamein.

Deplorablamein ein ils protocols da process encunter strias el cumin dalla Cadi buca pli avon maun. Mo perquei che quels process ein identics els cumins (Gerichtsgemeinden) dallas Treis Ligias savein nus presentar els en in drama.


Dapli informaziuns sin www.dentervals.gr

Registrar e gudagnar:

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
Fotografia: (c) www.dentervals.gr

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 (12.00) ni quella dals 10.06.2019 (12:00). Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 29.05.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Allas 17:00 h en la baselgia catolica a Rüschlikon, Schloss-Strasse 28, 8803 Rüschlikon

Ils 16 da matg 2019 prelegia Theo Candinas da siu niev roman «Als meine Seele Urlaub nahm – Cu mia olma ha priu cumiau». Arnold Spescha, sez autur ed enconuschider dalla litteratura, moderescha la prelecziun. Hans Fäh, enconuschents sco translatur dallas poesias da Spescha e collaboratur dil Lexicon dallas auturas e dils auturs svizzers, accumpogna l'occurrenza cun canzuns romontschas.

Il roman «Als meine Seele Urlaub nahm – Cu mia olma ha priu cumiau» cumpara tier la casa editura DMS Verlagsgeschellschaft.

La presentaziun dil cudisch ha liug gievgia, ils 16 da matg 2019 allas 18.00 ella Lia Rumantscha, Via dalla Plessur 47, Cuera. Aperitiv offerius dalla Lia Rumantscha.

Ils concerts cul tetel « Dalla Russia a Maton – ed anavos » ein dedicai als dus cumponists romontscha Tumasch e Beni Dolf sco era al cant russ ortodox.

Al concert a Ziràn vegn priu si in collecta en favur dalla Tgea da tgant a Maton.

La sonda, ils 18 da matg allas 20.15 ella Baselgia S. Martin a Ziràn e la dumengia, ils 19 da matg allas 15.30 ella Baselgia dalla Claustra a Glion

Cuors "CALLIGRAFIA – Scriver cun expressiun artistica"
cun Richard Bucher
Sonda, ils 11-05-2019 e/ni dumengia, ils 12-05-2019
Sonda, ils 02-11-2019 e/ni dumengia, ils 03-11-2019

Liug
Casa il Siemi
Via Sumvitg 4
7141 Luven 

www.casailsiemi.ch


Annunzia ed ulteriuras informaziuns anfleis Vus cheu.

Concert da premaveira

Datum: Sonda, ils 13 d’avrigl
Uras: 20.00
Liug: Sala polivalenta Riom

Il Café Romontsch envida ad ina prelecziun musicala cun Benedetto Vigne. Igl autur, musicher ed anteriur redactur da musica dil RTR presenta siu emprem cudisch Ils 29 da settember, accumpignaus da Gion Fryi sin ghitarra.

Datum: Mardis, ils 16 d’avrel
Uras: 19.30
Liug: Casa d’Angel

Da las 18 uras en la Postremise a Cuira. Entrada libra.

Ediziun Apart preschenta la versiun rumantscha dal comic famus «L'aimant/Der Magnet» da Lucas Harari/Paris, translatà da Benedetto Vigne, lectorà dad Anna-Alice Dazzi Gross.
Cun musica da Astrid Alexandre, ina curta prelecziun da Benedetto ed in' intervista da Chasper Pult.

Empustaziuns ed infos tar il cudesch: www.ediziun-apart.ch

 

Pagina 1 da 7

il project

perrumantsch
pinc e provocativ:

Cura che ins entra in territori rumantsch na badan ins betg che ins è uss en il territori rumantsch: Ils nums dals lieus ed ils toponims èn gia en la romania submersa, vul dir en la Valragn songagliaisa per gronda part rumantschs. Ma discurrì vegn qua dapli blers onns be pli tudestg-svizzer. Sulet tschertas expressiuns sco «viva», «l'ora» u «gletsch» èn sa mantenids en il dialect – era tranter la giuventetgna. Per far attent nua che il territori rumantsch dad ozendi cumenza ha la Giuventetgna Rumantscha (GiuRu) lantschà cun in'acziun da guerriglia durant ina not d’inviern 2014 ina champagna cun tatgaders pincs cun scrit sisur «Per Rumantsch?» e tatgà quests sin tut las tablas inscrittas be per tudestg in territori rumantsch o biling. L'acziun ha provocà e chaschunà undas in las medias grischunas

 

glisch verda per la lingua:

In onn davo l'acziun ha la GiuRu ensemen cun la Lia Rumantscha calmà la situaziun cun tatgaders verds ed il text «Nus discurrin Rumantsch». L'idea era qua che ins vesa uschè tgi che discurra rumantsch in las fatschentas ed in il mund public per che il rumantsch vegn betg stgatschà in il sectur famigliar. Rumantsch è la clav a las autras linguas latinas ma era in avantatg economic grazia a sia exclusivitad ed atgnadad. Giasts e hosps vegnan gugent in il Grischun triling a far vacanzas ed ad emprender rumantsch. Las fatschentas rumantschas che han fat part da la champagna "Nus discurrin Rumantsch" han la GiuRu e la Lia Rumantscha publitgà 2015 ina charta cun tut las fatschentas cun tablas ed inscripziuns rumantschas in il Grischun. Ma a la pagina perrumantsch.ch mancava en sasez anc ina funcziun, uschè cha fitg paucs han frequentà questa pagina.


nairas uras da dar funcziun

Trais onns pli tard cumenza la terza e finala fasa che collia ussa las fatschentas cun latabla.ch, ina pagina cun pli blers utilisaders fundada 2016 da Corina Gustin. La mira è da dar ina funcziun a questa charta. Ins po numnadamain na be sulet guardar nua che tipics products rumantschs vegnan offrids, mabain da nov direct era cumprar 1 fin 3 products da las fatschentas che sa participeschan. La Tabla naira è uss era maisa da far martgà. Tgi che sa rumantsch profitescha dad ina pli vasta clientella cun furnir in product tipic per il Grischun triling, suvenirs da vacanzas per turists u regals ad amis dal rumantsch. Bun divertiment da scrollar atras las differentas categorias da products ma era da tschertgar butias in vischinanza cun agid da la charta. Bun divertiment cun questa nova purschida, interessads pon gugent inscriver agens products cun il formular. Tatgaders as po gugent empustar tar la GiuRu, ma era critica, cunzunt constructiva, u cumpliments retschaiva la GiuRu adina gugent.

Bun divertiment!

Uolf Candrian,
president da la GiuRu
--
www.giuru.ch
giuru@giuru.ch 

Go to top