Corina Gustin

Corina Gustin

Fundatura ed autura - creschüda sü a Tschlin in Engiadina Bassa. Davo la finischiun da la HTF a Cuoira ha'la lavurà 6 ons i'l marketing pro ün'agentura da viadis. Daspö il 2007 ingaschada sco assistenta pro üna banca.

Guadogna dus tickets da trais dis!

L'Openair a S-chanf es il plü vegl festival da musica in Grischun e surtuot cuntschaint per sia simplicità; natüra, musica e trategnimaint per tuot la famiglia es la devisa. Dals 2-4 avuost ha lö la 38avla ediziun cun cumparsas dad acts Svizers e Grischuns sco Martina Linn, Cha da Fö, Liquid Bones ed ils Pinguins.

Nus regalain duos bigliets!

 

Program:

Venderdi, ils 2 avuost 2019  
     
  Martina Linn 19:00
  Tawnee 21:15
  Red Queen 23:30
     
Sonda, ils 3 avuost 2019  
     
  Cha Da Fö 13:30
  Lovis 15:15
  The Pearlbreakers 17:30
  Dominic Schoemaker 19:45
  Bright 22:00
  Liquid Bones 00:15
     
Dumengia, ils 4 avuost 2019  
     
  Roland Schwab Duo 10:30
  Tobey Lucas 12:15
  Pinguins 14:30
     

Daplü:

Chapella 2



Registrar e gudagnar:

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
*Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 27.07.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura vegn publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Fotografia: Openair Chapella

Prolog per igl giubileum “100 onns Lia Rumantscha”

An vista agl grond giubileum da 100 onns viseta la Lia Rumantscha las valladas rumantschas per s’antupar, discutar e sa regurdar d’evenimaints tgi capetan de per de ainten la Rumantscheia.

La Lia Rumantscha anveida cordialmaintg alla seira da cumpagneia “VIVA Lia Rumantscha” da gievgia, igls 27 da zarcladour aint igl hotel Alvra & Gelgia a Casti. A parteir dallas 19.00 az infurmeschan Martin Gabriel, secretari general dalla Lia Rumantscha, e Gianna Olinda Cadonau, la manadra da program, davart igl festival “100 onns Lia Rumantscha” tgi ò li davent digl 1. anfignen igls 18 d’avost a Zuoz. Per divertiment musical procura Benedetto Vigne, igl pionier e promotour digl rock rumantsch. 

En ansatg tot spezial è la preschentaziun digl filmign “Scuntrada digls Rumantschs igl 1985 a Savognin”. La Televisiun Rumantscha ò gia filmo l’antupada ed oss ègl ouras da sa regurdar da chella. 

Daple infurmaziuns davart igl festival “100 onns Lia Rumantscha” digl 1. anfignen igls 18 d’avost a Zuoz e la prevendita digls bigliets per igl teater “Tredeschin Rètg”: www.100onns.ch

A partir dal semester d’utuon 2019 
Temp/lö:  Giövgia sur mezdi 12:15-13:45 (davent dals 19.09.2019)
Mez d’instrucziun: In lingia directa 1, ün cuors da rumantsch vallader, Lia Rumantscha Cuoira
Daplü infuormaziuns:
*****
Der Kurs richtet sich an Studierende der UZH sowie an Auswärtige (Interessierte ohne sprachliche Vorkenntnisse), die sich bei der Uni als Auditorin oder Auditor anmelden können (Gebühr: 110.-). Rumantsch statt Cordon-Bleu zum Zmittag!
 
Zeit und Ort:  jeweils donnerstags über Mittag 12:15-13:45(ab 19.09.2019)
Lehrmittel:  In lingia directa 1, ün cuors da rumantsch vallader, Lia Rumantscha Cuoira
Weitere Informationen zum Kurs:
 
Anmeldung als Auditorin/Auditor (ab 15. August 2019): 

En vesta dil grond giubileum da 100 onns viseta la Lia Rumantscha las valladas romontschas per s’entupar, discutar e seregurdar dad eveniments che capetan di per di ella Romontschia.

La Lia Rumantscha envida cordialmein alla sera da cumpignia “VIVA Lia Rumantscha” venderdis, ils 14 da zercladur ella Sala Fontauna dil Center da sport e cultura a Mustér. Naven dallas 20.00 informeschan Johannes Flury, il president dalla Lia Rumantscha, ed Andreas Gabriel, il menader da project, davart il festival “100 onns Lia Rumantscha” che ha liug digl 1. entochen ils 18 d’uost a Zuoz. Per divertiment musical procura Mattiu Defuns, e la gruppa da sault MOVIS presenta ina choreografia romontscha tier la canzun “Cadrega” da Pascal Gamboni.

Suenter la part ufficiala offerescha la Lia Rumantscha in aperitiv.

Dapli informaziuns davart il festival “100 onns Lia Rumantscha” digl 1. fin ils 18 d’uost a Zuoz e prevendita dils bigliets pil teater “Tredeschin Retg”: www.100onns.ch

 

In vista al grond giubileum da 100 ons va la Lia Rumantscha in visita illas valladas rumantschas per s’inscuntrar, barattar ideas e discuter dad evenimaints chi capitan di per di illa Rumantschia

La Lia Rumantscha invida cordialmaing a la sairada da cumpagnia “VIVA Lia Rumantscha” da marcurdi, ils 19 da gün i’l Museum Chasa Jaura a Valchava. A partir da las 20.00 infuormeschan Johannes Flury, president da la Lia Rumantscha, e Gianna Olinda Cadonau, la manadra da program, a tuot las persunas interessadas davart il festival “100 onns Lia Rumantscha” chi ha lö dals 1. als 18 d’avuost a Zuoz. Pel divertimaint musical procuran Ils Jauers Arno & Aldo – ils trubadurs rumantschs classics chi chantan insembel daspö 16 ons.

Alch special es la preschantaziun dals duos filmins “La Tessanda” ed “Incendi da guaud en Val Müstair”. La Televisiun Rumantscha vaiva fat dal 1970 ün purtret da l’instituziun chi ha seis sez a Sta. Maria e rapportà dal 1983 dal fö in Val Brüna.

 

Daplü infuormaziuns davart il festival “100 onns Lia Rumantscha” dals 1. als 18 d’avuost a Zuoz e la prevendita dals bigliets pel teater “Tredeschin Retg” as chatta qua: www.100onns.ch

 

 

Nus regalain in cumpogn da viadi per voss pitschen o vossa pitschna - ina cofra d'uffants da (c) Samsonite.

samsonite dream rider

Far part è fitg simpel - registrar e gudagnar qua:

 

 

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
La cofra "Dream Rider da (c)Samsonite" è adattada per uffants da 3-8 onns.
Fotografia: (c) www.samsonite.ch

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Nus regalain 1 cofra. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 30.06.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

El Café Romontsch sentaupan emprendiders cun padrins e madretschas per exercitar da tschintschar romontsch.  Tgi sa far padrin/madretscha? Mintgin che sa il romontsch da mintgadi – lungatg mumma ei buca necessari, mo tschaffen e pazienzia.
Damondas, annunzias ni organisaziun da transport: Via email This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

Ils concerts han liug ad Uors en casa da scola sonda, ils 08-06-2019 allas 20.00 e dumengia, ils 09-06-2019 allas 17.00.

Dils 30 da matg tochen ils 15 da zercladur ha liug a Sontga Gada, Mustér il teater el liber 'La stria da Dentervals' da Hubert Giger, inscenaus da René Schnoz. Cun musica d'Ursina Giger, l'actura Marina Blumenthal ed igl actur David Flepp e rodund 30 giugaduras e giugadurs ord la regiun. Raquintau vegn la historia dall'Onna Pintga, che vegn emprem suspectada d'esser ina stria e la finala sentenziada alla mort.

Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 allas 12:00. Registrar sutvart e gudagnar


Tgi era quei, ina stria?

Quei ei la damonda principala, ed il drama emprova da rispunder quella damonda. Ina stria (ella realitad dils process encunter strias) ei buca quella persuna che nus enconuschin dallas praulas e detgas : ina femna cun cavels sburritschi, egls cotschens, nas git e dus dents marschs davontier. Na, ina stria (ni in striun) eran persunas sco ti ed jeu. Ei saveva tuccar mintgin, vul dir : Ei duvrava pauc ni nuot e la dertgira criminala dad in cumin instradava in process.

Ils biars process encunter strias ha ei dau da ca. 1650 - 1700 el Grischun (Treis Ligias). Probabel han varga 500 persunas stuiu murir, e quei schibein en regiuns catolicas sco reformadas. En Surselva ein ca. 100 persunas vegnidas truadas alla mort. La giuvna, Barbla Christ Waulser da Vuorz, veva 13 onns ed ha stuiu murir sco stria igl october 1652. A Val ein 15 affons denter 7 e 12 onns vegni surdai alla inquisiziun a Milaun per ch’els vegnien instrui en la ducrina catolica.


Il temps dallas strias ei buca vargaus.

Ozilidi vegnan aunc adina persunas persequitadas e mazzadas surtut en tiaras dall’Africa e dall’Asia, perquei ch’ei vegn pretendiu ch’ellas seigien strias e ch’ellas fetschien donn a carstgauns.

Il drama « La stria sto murir » sebasa sin fatgs reals ch’ein capitai 1675 el cumin dalla Cadi. En ina notizia el Kopialbuch da Breil scriva il mistral Ludivic de Latour che 28 persunas seigien mortas cu el e siu fegl eran mistrals igl onn 1675.

 

Il toc da teater muossa co ina persuna vegn suspectada e truada alla mort.

Ella vegn perfin torturada, per che la « verdad vegni alla glisch », sco ei stat scret els protocols da process encunter strias. Las autoritads, «  igl oberkeit », vulevan « ragischar ora il mal e plantar il bien » (era quei ei citats ord tals protocols). La glieud era orientada sur da dils process, perquei ch’il plogn e la sentenzia encunter ils accusai vegnevan prelegi publicamein.

Deplorablamein ein ils protocols da process encunter strias el cumin dalla Cadi buca pli avon maun. Mo perquei che quels process ein identics els cumins (Gerichtsgemeinden) dallas Treis Ligias savein nus presentar els en in drama.


Dapli informaziuns sin www.dentervals.gr

Registrar e gudagnar:

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
Fotografia: (c) www.dentervals.gr

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 (12:00). Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 29.05.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Allas 17:00 h en la baselgia catolica a Rüschlikon, Schloss-Strasse 28, 8803 Rüschlikon

Pagina 1 da 8

il project

perrumantsch
pinc e provocativ:

Cura che ins entra in territori rumantsch na badan ins betg che ins è uss en il territori rumantsch: Ils nums dals lieus ed ils toponims èn gia en la romania submersa, vul dir en la Valragn songagliaisa per gronda part rumantschs. Ma discurrì vegn qua dapli blers onns be pli tudestg-svizzer. Sulet tschertas expressiuns sco «viva», «l'ora» u «gletsch» èn sa mantenids en il dialect – era tranter la giuventetgna. Per far attent nua che il territori rumantsch dad ozendi cumenza ha la Giuventetgna Rumantscha (GiuRu) lantschà cun in'acziun da guerriglia durant ina not d’inviern 2014 ina champagna cun tatgaders pincs cun scrit sisur «Per Rumantsch?» e tatgà quests sin tut las tablas inscrittas be per tudestg in territori rumantsch o biling. L'acziun ha provocà e chaschunà undas in las medias grischunas

 

glisch verda per la lingua:

In onn davo l'acziun ha la GiuRu ensemen cun la Lia Rumantscha calmà la situaziun cun tatgaders verds ed il text «Nus discurrin Rumantsch». L'idea era qua che ins vesa uschè tgi che discurra rumantsch in las fatschentas ed in il mund public per che il rumantsch vegn betg stgatschà in il sectur famigliar. Rumantsch è la clav a las autras linguas latinas ma era in avantatg economic grazia a sia exclusivitad ed atgnadad. Giasts e hosps vegnan gugent in il Grischun triling a far vacanzas ed ad emprender rumantsch. Las fatschentas rumantschas che han fat part da la champagna "Nus discurrin Rumantsch" han la GiuRu e la Lia Rumantscha publitgà 2015 ina charta cun tut las fatschentas cun tablas ed inscripziuns rumantschas in il Grischun. Ma a la pagina perrumantsch.ch mancava en sasez anc ina funcziun, uschè cha fitg paucs han frequentà questa pagina.


nairas uras da dar funcziun

Trais onns pli tard cumenza la terza e finala fasa che collia ussa las fatschentas cun latabla.ch, ina pagina cun pli blers utilisaders fundada 2016 da Corina Gustin. La mira è da dar ina funcziun a questa charta. Ins po numnadamain na be sulet guardar nua che tipics products rumantschs vegnan offrids, mabain da nov direct era cumprar 1 fin 3 products da las fatschentas che sa participeschan. La Tabla naira è uss era maisa da far martgà. Tgi che sa rumantsch profitescha dad ina pli vasta clientella cun furnir in product tipic per il Grischun triling, suvenirs da vacanzas per turists u regals ad amis dal rumantsch. Bun divertiment da scrollar atras las differentas categorias da products ma era da tschertgar butias in vischinanza cun agid da la charta. Bun divertiment cun questa nova purschida, interessads pon gugent inscriver agens products cun il formular. Tatgaders as po gugent empustar tar la GiuRu, ma era critica, cunzunt constructiva, u cumpliments retschaiva la GiuRu adina gugent.

Bun divertiment!

Uolf Candrian,
president da la GiuRu
--
www.giuru.ch
giuru@giuru.ch 

Go to top