Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus. E che nums rumantschs èn bels, quai san era quels da la Bassa. Però nus na vulain betg entrar qua en las ritgezzas da las pronunzias da Tschian e Tschiatschen, mabain nus recapitulain tschintg nums rumantschs, betg mo nizzaivels per dar num als umens


1. Giatgen dal tschiel


Sch’il sulegl fiss in um, lura avess el num Giatgen, cun opziun famigliara «barba Giachen» u pli reverenzial sco a Zernez cun «maister Giachen». Ardez, per exempel, commentescha in di nivlus cun: «Hoz manca barba Jachen.» Cuchegia il sulegl lura tuttina ora insacura, di Tinizong: «Ussa vign anc igl barba Giatgen!»
A Strada en Engiadina Bassa lascha il Giatgen dentant era vesair las stailas e betg mo il sulegl: «barba Jachen» numnan ils da Strada a moda charina la pertga per dar sin il tgil. «Spetta be ch’eu vegn cul barba Jachen», smanatschani forsa. «Giachen en!», surstattan qua ils Sursilvans.


2. Gion il joker


Il prototip dal num da l’um rumantsch è dentant Gion u Jon. El è il joker per cuvrir quasi l’entir spectrum da caracteristicas fisicas e moralas, surtut quellas pauc ludaivlas: Il tgutg e tabalori è en Surselva «Gion tuella» ed a Savognin il «Gion mogn». Quest mogn tuna in pau da chau stinà, sco quai ch’el è en Engiadina il «Jon dür» u il «Gian buatscha». Ina buatscha è però er ina persuna tut auter che testarda, anzi in flegma. Main marsch, plitgunsch sturn e movibel è il «Gion geina» da Sevgein: ina persuna che sa mova da quai balluccant ed undegiant – cuntrari al «Jon dschet» da Scuol, tut steric dal fraid ch’el ha adina. A Müstair tugna il «Jon rögn» da tut e mintgin. E cun far e pensar è il «Gion davos» adina … l’ultim.


3. Steivan il spiertus


Persunas chapriziusas perencunter n’èn betg simplamain Gions ordinaris, mabain Steivans. Cun agid spiertus èn persunas indecisas Steivans da set spierts. «Fin cha quel Steivan da set spierts sa che ch’el voul far …!» Tut tenor datti era dapli spierts che be set. Uschia han quels da Ramosch para in u l’auter chaprizi dapli, els cun lur Steivan da milli spierts …
A Lavin n’è il Steivan betg mo in lunatic, mabain er anc in ipoconder cun blers – set! – mals: il Steivan da set guais. Mo ina pitschna differenza, la finala van mals e malsegirezzas gea savens en ina.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Shop online!
    Shop online!
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45


4. Peder il paradisic


Igl è enconuschent: enta parvis na vegn betg mintgin. Pertge davant la porta dal parvis spetga Petrus per examinar ils morts: Tgi è senza culpa e senza macla? Ils paupers putgants (almain quels sursilvans) pon empruvar da surmanar l’apostel portier, sa referind a lur locuziun: «Jeu sun buca sogn Pieder.» Infallibel n’è la finala nagin. Gnanca son Peder, al pli, para, il papa.  


5. Men the Man


Il pli bel (n)um è dentant in da Sent, numnadamain il Men tender. Ditg era il sulet pled «tender» che jau enconuscheva quel da la chanzun dad Elvis Presley. Lura, legend ina giada il titel «Men tender», ma sun jau imaginada in um sensibel, amabel, bufatg e betg memia giagliard. Ma sch’i din a Sent «Tü est ün vaira Men tender, per mincha merda plondschast!», lura n’è quai betg exnum quai che dunna tschertga. In um memia sensibel, in um chajachautschas! Noss Men pudess anc esser quai en il vair senn dal pled, siond «tender» er il pled per il passacorp lom. Qua po Elvis lur’anc chantar ditg «Love Me(n) tender, love Me(n) sweet …»

 

Fotografia: Tgi che vul savair dapli, p.ex. dals Jons, Gians e Gions, po guardar en l’artitgel Gion dal DRG.

 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. E ritga cun opziuns per sa mover è era la stad – ch’i saja ballape, tennis u tuttas spartas dals gieus olimpics (e ch’i saja lura active u tuttina be passiv). Perquai ans deditgain nus quest mais al pled «sport». Ma damai che l’artitgel SPORT n’è anc betg scrit en il DRG (nus essan a mesa pista tar il M), dain nus simplamain in pitschen cuc en il material criv dal DRG, guardond co la litteratura rumantscha ha commentà il sport.


1. sport vs. cultura

Igl è in classicher: Ston ins sa decider tranter sport u cultura? «Nossa giuventetgna, preoccupada digl avegnir, ha savens breigia de capir las ovras classicas de Muoth, ed ella para de s’interessar pli fetg per damondas de sport e d’existenza», deplorescha il linguist e scolast Ramun Vieli l’onn 1941 en «Nossa ierta e nies duer», cumparì en Igl Ischi. Ma bain, vi da quest foss dad interess n’è betg sa midà bler, er 80 onns pli tard betg. Ins sa schon deplorar ch’il sport haja dapli prestige ed amaturs che la litteratura, però pretender che perfin dumondas d’existenza duajan sa suttametter a la litteratura? Quai eran anc ideals …


2. il clerus cun buna cundiziun

En la cultura purila da pli baud cun lavur corporala à gogo era far sport obsolet. Quai sa mussa er en il roman «Caumsura» da Toni Halter (1967): Marco da Turitg è asmaticher e va perquai per sis mais a star tar ses barba Geli e sia onda Mengia che fan ils purs en in lieu sper Glion. In di dastga Marco ir a dar ballape cun ils uffants dal vitg. In’iniziativa dal prer, quai che procura per discussiuns a chasa: «Oz eisi mo sport, perfin ils prers che fan sport», marmugna Geli. Sia dunna sper la platta fa buca fei. Marco che ha adina mo udiu ch’il sport seigi sanadeivels e necessaris capescha buca igl aug. «El marcau, sch’ei dess buc ils stadions, fussen tut ils giuvenils mo ellas bars», di el francamein. «Cheu per las treuflas», secundescha sia onda. «Nus savevan buca novas da bal a pei e da sports ed essan era vegni gronds», insista Geli. […] Pervia dil sport e pervia digl augsegner che muossa alla buobanaglia da far sport ein els bia secattinai, el ed ella.

Gea, dispitas n’avessi forsa betg dà, sch’els avessan da quel temp gia gì sco exempel episcopal in «Bischof mit Bizeps» (citat da la Rundschau). L’uvestg Bonnemain mussa ses musculs trenads, demonstrond che era serviturs da Dieu pon (e ston?) far sport per mantegnair la mens sana en il corpore sano.

3. far sport sin u suenter la pizza?

Vi da tge pensais vus, sche vus legiais la suandanta frasa valladra, senza avair il connex? «La chatscha da chamuotschs, ch’el executaiva … sco sport per giodair la bellezza da la pizza.» Forsa era ch’in tip fetschia chatscha sco sport per cumpensar las calorias da la pizza? Gea … la «pizza» ladina e surmirana ha gia procurà per diversas malchapientschas interidiomaticas. In sguard en la funtauna dal citat, las Annalas da la Societad Retorumantscha 1942, ans maina tar il necrolog per il reverenda ed autur ladin Schimun Vonmoos (1868–1940). Quel gieva numnadamain gugent a chatscha, però betg «culla schmaina da far sang», mabain considerava quai apunta sco sport per rinforzar la sanadad, giudend las muntognas, pia la pizza. Quai èn bain motivs pli nobels ed estetics che quel da sa sadular cun fastfood.

 

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45


4. l’accident da sport sportiv

Sportistas e sportists èn – per definiziun – sportivs. Quai na munta dentant betg che lur accidents sajan era quai. U co as imaginais vus l’accident, legend ina frasa sco en ina brev da lecturs en La Quotidiana il 2019: «Muort in accident sportiv […] ha il sutsignau deplorablamein buca saviu separticipar all’inauguraziun.» Gea, qua pon ins be admirar la prestaziun da l’accident sportiv, vul dir atleticamain ambizius, svelt e spectacular, che pretenda fitness e forza … e forsa – per finir – anc in hospital flip suren? Insumma: accidents sportivs pretendan abilitads sportivas. Però blers accidents da sport capitan gist pervi da la mancanza da quellas.


5. il daletg franco-englais

Gea, e danunder insumma deriva il pled «sport»? Da l’englais, scriva gia Gion Cahannes il 1924 en sia «Grammatica Romontscha per Surselva e Sutselva», e ch’ins dastgia schon duvrar il pled, nua ch’i fetschia da basegns. Però atgnamain deriva il sport englais dal franzos vegl «deporter» signifitgond «se divertir, s’amuser» (quasi en il senn da «purtar davent l’attenziun»). L’englais l’ha lura importà, «to disport», sco er il substantiv «disport» en il senn da «passatemp, divertiment, sulaz» … e lura – voilà – è’l qua: il sport. Quai è la versiun curta, però vus vesais: il divertiment (sportiv) ha fatg il parcours davent dal franzos sur l’englais e viaden en il rumantsch, probabel sur il detur tudestg. Sur questa lunga via na fai betg smirvegliar che la muntada dal plaschair è ida magari in pau a perder.

Ma apropos daletg sportiv: il «disport» franzos muntava per part er in «plaisir amoureux». Tgi sa, sche era quella disciplina daventa olimpica in di …?

 

Text e fotografia: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: In cedel dal DRG ord da las Ovras dal Sutsilvan Curo Mani. Maletgs dals cedels cun ils citats qua sura datti sin il chanal dad instagram dal DRG (drg_dicziunari).



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Anc adina, era stgars trais onns suenter l’emprima publicaziun da quest artitgel. Damai ch’il temp da vacanzas, il temp da (forsa) puspè pudair viagiar, s’avischina, faschain era nus in viadi tras il DRG, ans deditgond a tschintg bels pajais che han laschà enavos lur passidas en la lingua rumantscha.


1. il Tirol

Per cumenzar giain nus be ina giada sur il cunfin grischun: or en il Tirol. Per tschertins po quai gia esser in lung, in fitg lung viadi. Perquai enconuschan il Grischun Central e la Surselva la locuziun «ir or dal mund ed en il Tirol» betg mo per ir fin sur cunfin, mabain en general cura ch’i va lunsch davent. Er a Ftan sani nua ch’il mund chala e cumenza, numnadamain «giò Martina, ingio chi glivra il muond e cumainz’il Tirol».
Gea, per tschertins po il Tirol propi esser quasi in auter planet. Ma per quels da Müstair èn ils Tirolais mintgatant pli dastrusch che quels da la Val «inaint»: els han numnadamain la varianta «ir or dal mond ed aint a Valchava».


2. la Cappadozia en Tirchia

Sch’i fan bancrutta en Val Müstair, lura vani però lunsch lunsch sur il Tirol or, fin en Tirchia, en la regiun Cappadozia. «Ir in capadozis» vegn duvrà per ir concurs ed er insumma, sch’insatge va a la malura. Ma betg mo cun la malura materiala van ins a capadozis, er ils umans en lur sgurdin corporal fan quai: «Nu gnin vegls e planet jaraini in capadozias.»
Ed a la fin dals quints n’èn las duas regiuns gnanc uschè differentas: omaduas, tant la bella Cappadozia sco la bella Val Müstair cun sia claustra da Son Jon, fan part dal patrimoni mundial da l’UNESCO.…»

3. Calcutta en India

Entant ch’ils Jauers van a frusta en Tirchia, fan ils Sursilvans il medem en India, a Calcutta. Per exempel dini a Trun, sch’ina vatga è ida a la malura: «La vacca ei ida alla calicula.»
Normalmain vegn Calcutta duvrà per trametter (u almain per giavischar) lunsch davent in conuman mulestader. Quel vegn lura tramess vers ost cun ils pleds: «Va alla calicutta!»; a Sumvitg vegnani tramess «a cantalicut», a Lavin «a calticuc», a Sent smaladeschani «cha’l ia in carlicuc!» ed a Schlarigna «vo impo in canicut!». Mintgatant vai però er en la direcziun cuntraria, vers vest: «Va toch en California!» Starmentus e detestabel stoi er esser là.

 

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45


4. la Croazia

Entant che auters idioms balbegian, sbarbuttan u han simplamain la lieunga grossa, crabottan ils Valladers. In crabot ladin n’è lura nagut auter che in balbegiader. Er in uffant pitschen po esser in crabot. A Tarasp vegnan era numnads crabots ils peschs pitschnins, quels sut mesira. Quels na valan nagut. Perquai èn a Tarasp ils valanaguts era gist anc crabots. Ed il pir: in crabot n’è nagut auter che in Croat (derivant dal pled tirolais krawot, krawat per in Sloven) … Ed ussa pudais lignar, danunder che la cravatta vegn!»


5. l’Engalterra

Sco i para – almain tenor funtaunas lumnezianas – eran ils Englais ina naziun exposta a situaziuns dischagreablas. A Vignogn pudevi tunar suandantamain, sch’ina persuna n’era betg mo en embarass, mabain propi en ferma miseria: «Quel vegn aunc en fatalitads englesas, sch’ei fa aschia vinavon.»
Si Tujetsch clamavani percunter: «Als englenders vegnan!» Quai n’era lura nagina chavallaria che vegniva sur l’Alpsu. Na, uschia commentavan ils Tuatschins, sch’ils pors eran scappads da l’alp e vegnivan a chasa. En Engiadina ed a Scharans èn ils englais (la razza da portgs, bainchapì!) caracterisads uschia: «Ils anglenders: curts, gross, cugl grugn ansei.»

 

Text e fotografia: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: Fotografia: Gist dus pajais lontans sin ina pagina dal DRG. Cliccai sin ils nums per arrivar sin ils artitgels da la Capadozia u da la California.



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Era durant la primavaira en ils puzs, nua ch’i bricl’e buglia da larvas da raunas, rustgs e rustgets. Ed uschè diversa sco la vita en ils puzs èn er ils pleds per quests animalets. Tschintg (ed in pèr dapli) exempels chattads en il material dal DRG.


1. il rambot

Il pled «rambot» hai jau emprendì sco uffant scuvrind quest animalet brinaun, mez radund, glisch e svelt. Nus uffants eran rambots be brins da la merda, u ditg pli gnoc: nus eran rambottels. Rambot è il num cumbinà da la rauna latina «ranam» plus in’annexa che finescha sin «bott» – quai che munta tant sco gross e grasslut. Rambots èn damai bottas grassluttas, e nus uffants rambottels eran bottas cun chommas curtas, e gea … in pau rambos eran nus forsa er. Ma l’istorgia da Rambo (e ses num) è lura in’autr’istorgia.


2. la sitola

Pli tard, en scola, hai jau emprendì ch’ils rambots sajan atgnamain «sitolas», ed anc pli tard, en in museum, che rambots sajan ina sort da pèsch. In pèsch che sumeglia, eba, in pau ina sitola. Item. Las «sitolas» nodan en Surmeir, «sajattölas» e «siattölas» en Engiadina Bassa ed en quell’Ota «citoulas» – a Zuoz schizunt «zitoglas». Il «z» ed il «t» hani (s)barattà sporadicamain, p.ex. a Bravuogn, per dir «tizzolas».
Sitolas n’èn dal rest betg mo amfibis, mabain en Engiadina er persunas satiglias, magras e magari sveltas. Betg surprendent: la finala deriva il num «sitola» dal «paliet» latin, la «sagitta». Gea, sveltas sco la sajetta èn questas sajattölas davaira, e l’autur Reto Caratsch las transferescha en la «Renaschentscha dals Patagons» perfin sin in tip dad umans: «… ils reporters dal radio, quels sajattölas chi vöglian adün’esser ils prüms …»

3. il chau, il gnoc u la gutta cun cua

Anc pli tard hai jau legì Clà Biert «Oura pro’ls puozs», constatond che quel scriva da «cheu-e-cuas». Quai è cler e net: «chau e cua» è bain il num il pli transparent per descriver quest’existenza. Però er in num pauc bel. Anc main creativ è il num da «gnocs cun cua», duvrà p.ex. a Susch, per spir embarass (u èsi pragmatissem?) co denominar quest chau mez radund. Tenor l’artitgel «gnoc» dal DRG existan «gnocs cun cua» dentant surtut en furma culinarica sco ina sort da capuns. Betg propi gustus tuna il num «guttas cun cua» ubain las «guttas chavagl». In num adattà, perquai che las sitolas sumeglian las guttas dad enferrar ils chavals (il tudestg svizzer «Rossnagel» lascha salidar).

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


4. padellinas e paluottas

Nus avain vesì cun las «guttas»: purtrets palpabels èn clers. Mintgatant èn Rumantsch:as sa servid:as da l’inventari artisanal (enconuschent ed impurtant) per denominar quests animalets (main impurtants). Auters exempels chattain nus cun il num «paluotta» a Puntraschigna, entant che Schlarigna preferescha la «padellina», ed a Tujetsch sa nodan las «cazzalettas» en ils puzs. Qua na sa tracti betg exnum dals utensils da cuschinar, mabain i pon er esser las paluttas da miradur ubain ina sort padella – tut objects da furma radunda u triangulara (il corp) cun ina manetscha (la cua).


5. l’urschleta

Plitost enigmatic è lura la «urschleta» sutsilvana. I tuna bainin, però fin la fin da redacziun da quest text èn avant maun be supposiziuns davart la derivanza dal pled. Primo: U ch’il punct da partenza dal pled è la «rasulauna» ch’è sa deformada en «urschleta». Era dialects talians dal nord enconuschan cun «urzulana» ed «orscholana» pleds sumegliants. «Rasulauna» u «rischlauna» na munta betg mo la «Raupe» tudestga, mabain po era denominar vagamain «animalets da l’aua», probablamain las larvas da la mustga efemera.
U che – secundo – il simpel «rustg» u forsa ina «ruschleta» (be ina furma da fantasia charina) pudess avair manà sur ina metamorfosa a l’«urschleta»? U che – terzio – ... nus spetgain fin ch’il DRG arriva a la letra «U» per guardar la soluziun.

Gea, setgs e simpels ubain misterius e dubius poni esser, ils nums da las sitolas. Ozendi, cun main retegnientschas e dapli enconuschientschas biologicas, attribuissan nus als rambottels probabel sur tut ils idioms or il num da «spermottels». Perquai ch’i sumeglian, eba, …

 

Text e fotografia: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En l’artitgel GNOC I dal DRG pon ins chattar gnocs cun cua per mangiar.



Forsa er insatge per vus:

Ediziun Apart – Ils davos onns han las auturas Sibylle Mani, Tania Zanetti e l’autur Lars Haefner sviluppà in guid da viandar biling cun 21 turas, inspiradas da 30 ditgas localas da la part sura da la Surselva.

Il cudesch maina atras ils pli bels lieus da la Surselva rumantscha, da la tgina dal Rain enfin Breil, sur la planira auta da la Greina e la Val Lumnezia. Las propostas da las rutas cumpiglian differents grads da difficultad e sa drizzan ad in lartg public da viandants.

Il guid cuntegna ina carta cun ina survista da tut las turas sco era ina descripziun curta cun il caracter e las particularitads, start e punct en mira, lunghezza, autezza e durada.

Ultra da quai dat igl ina descripziun detagliada cun bleras fotografias attractivas, infurmaziuns fundadas tar la ruta ed il conturn, in profil d’autezza sco era la ditga per tudestg e sursilvan cun illustraziuns sviluppadas spezialmain per il guid. Ulteriurs highlights èn las cartas artisticas sco era l’occupaziun profundada cun l’istorgia da las ditgas.

L’ediziun d’in tal cudesch e mo realisabla cun l’agid finanzial da donaturs, per exempel per cuvrir ina part dals custs per il lectorat e correctorat, layout, squitsch e per la distribuziun dal cudesch. Ord quest motiv avain nus lantschà ina campagna da crowdfunding.

Sustegna uss il project sin lokalhelden.ch/wanderfuehrer ed obtegna perencunter il cudesch èd in bel product ni in’aventura en la regiun.

Natiralmain sas ti preempustar il cudesch gia uss.

 

Text e fotografia: Ediziun Apart, Sibylle Mani, Tania Zanetti, Lars Haefner 



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus. E la Svizra è ritga dad aua (netta). E damai che l’aua (da baiver) è actualmain in politicum naziunal, dain nus in sguard en il DRG sin pleds e fatgs en connex cun auas ed auals.


1. Aua tschufragnada, banda criminala

Evidentamain ch’ina lescha per garantir aua netta presuma insanuas er aua tschufragnada – en il mender cas perfin tissientada. En il Codex criminal dal 1850, il cudesch penal per il chantun Grischun, statti che tgi che tissientia intenziunadamain funtaunas e chaschunia qua tras la mort u donns permanents ad umans, duai vegnir chastià cun la paina da mort. Sche la tissientada n’ha gì naginas consequenzas nuschaivlas, datti chasaforz da trais fin 20 onns. Bombom … Co era quai schon puspè cun l’iniziativa per concerns responsabels … p.ex. quels che tissientan ils flums?


2. Attenziun, laders da l’aur blau!

Là nua ch’i dat ritgezzas, datti era laders. Ed i na dat betg mo laders ch’engolan raps ed aur, mabain era tals ch’èn ora sin l’aur blau. Evidentamain là, nua che l’aua è stgarsa. Era nus avain regiuns sitgas che han stuì sviluppar lur sistems (da chanals) per sauar spundas e pradas. En Engiadina ordinava l’uschenumnà «cudesch da l’aua d’rouda», cura che mintga pur «aveva l’aua». Da l’ura fixada steva el sin ses sulom e manava l’aua or dal chanal principal en ils chanals laterals.
Però là, nua ch’i dat reglas, datti era surpassaments. I deva pia era laders dad aua. A Domat, sco quai ch’ina funtauna relata en il DRG, n’era il fraud dad aua para betg rar: «Qua vagnev’i angulau geu aua, jesses, jesses!»

3. Aua da baiver schubra … per las vatgas (sontgas)!

En noss vitgs da pli baud eran las vatgas reginas (almain cura ch’i gieva per l’aua). Tut stueva far plaz per la bavrada da la muaglia. N’emporta betg tgi, ch’i saja lura uffants cun chauns u las maschneras vi da lavar vaschella, laschiva u beglia da la meztga: sin las uras da bavrentar stueva il bigl esser emplenì cun aua schubra.
In dals vegls urdens da bigls rumantschs documentads è quel da Puntraschigna da l’onn 1601 che oblighescha «chia tuotta brayeda chi eis als bülgs per lauêr, subitamaing chia la muaglia s’aprosma per baiver detta loe», pia che tuts fetschian plazza, uschespert che la muaglia vegnia. Savens è il temp reglà, sco p.ex. a S-chanf (statuts dal 1787), nua che nagin na dastga turblar l’aua a bunura fin las nov ed a partir da las duas suentermezdi fin il zain da notg.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


4. Balenas en l’aual?

Avais era gia udì a discurrer da balenas en il Tirol? Spassegiond inscuntr’ins qua ils uschenumnads «Waale». Il Tirol (dal Sid) è sitg e plain da waals, auals da sauaziun che van tras pradas, guauds, vitgs e grips. Ozendi pon ins far lungas e bellas spassegiadas sin «waalwege», sendas graschlas che mainan sur kilometers per lung quests waals, semper accumpagnadas dal tschalattim da l’aua che cula tras ses letg, sur rodas, tras bischens e rempars.
Ma apunta: il num «Waal» n’ha da far nagut cun balenas, mabain – geabain! – ha il medem origin sco l’«aual» rumantsch, numnadamain il latin AQUALIS.


5. In aquaduct u in tup conduct?

Ch’ils Romans han laschà enavos in’ierta architectonica, quai è bain enconuschent, pensain be als aquaducts imposants p.ex. en Frantscha. Aquaducts linguistics avain nus en noss nums locals. Uschia datti si Tujetsch in «Idúts» che betg mo tuna sco il «Vaduz» principadial, mabain omadus èn originars aquaducts. Descendents ladins avain nus cun «Gaduottel» u «Vaduottel» a Lavin. Però en latin tuna AQUAEDUCTUS schon pli fin, pli cultivà, pli avantgardistic e sviluppà che in «Vaduottel» che para … lain dir … il num dad in tottel Roman (or dad in roman asterixian). Ma l’origin è il medem, era sch’ils aquaducts en terra retica n’èn nagins immens monuments, mabain al pli in simpel prà.

 

Text e fotografia: Silvana Derungs, DRG



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus. Ma mintgatant dovri la repetiziun, la finala vala: «Repetitio est mater studiorum.» Ubain, quasi per vegnir tar noss tema: «Amor magister est optimus.» Ch’il studi giaja meglier cun repeter u cun amar, nus repetin questa giada expressiuns amurusas, reciclond in text dad avant trais onns. La finala vegn – corona vi u nà – la primavaira. E cun quella vegn (forsa) era stgaudada, repetida e remagliada l’amur.
Però: Esser inamurà è ina chaussa. Discurrer surlonder in’autra. Per il pli mancan ils pleds. Perquai èn decleraziuns d’amur documentadas plitost a moda modesta en il material dal DRG. Percunter na mancan betg ils pleds per commentar (forsa cun in pau scuidanza?) l’amur dals auters! Perquai datti qua empè da decleraziuns d’amur tschintg parairis davart sentiments ed ardiments amurus.


1. esser inamurà pir ch’ina mieur en in magnucca

D’accord. Romantic è insatge auter. Ma almain tant romantic ed erotic sco il classicher «Ella l’ha gugent»! La finala avain nus era gugent crimis u spaghettis. Lura è ina descripziun sco quella sursilvana «El ei inamuraus pir ch’ina miur en ina buna mignucca grassa» gist uschè illustrativa – era sch’ella è bravamain bravina.


2. esser stgarvunà

Pli passiunads èn Puteras e Puters, numnadamain cura ch’in è «scravuno zieva qualchün». Quai tuna lura tschuf, tuna plitost da sex sfranà fervent e frenetic, insumma dad in «murem portg» (sco i schessan a Riom). In um stgarvunà u «s’incarognà» (sco en l’entir’Engiadina), quel n’è betg mo inamurà, mabain cotg al pli aut grad – almain pli fitg che sch’el avess mo quaidas dad ina magnucca chaschiel.

3. chatschar en il cugn

Avant che dad esser inamurà sin il piter pir èsi dentant da far in emprim pass. Ozendi dini forsa: «Quel ha fatg si ina.» («Far si ina muronza» faschevani dentant era gia l’entschatta dal 20avel tschientaner.) Circa uschè pauc sensibel tunavi para a Vella, nua ch’ins cumenzava in’allianza amurusa «catschond en il cugn». Jau m’imagin gist ina collega che schess: «Tschella sera ella disco ha Clemens catschau en il cugn.» Pauc bel, pensais forsa. Ma malgrà tut ha quell’expressiun tuttin’anc in tschert scharm rustical (lumnezian). U betg?

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


4. metter a lomia insatge

Cumenzar romanzas cun finezza e tenerezza – quai succeda a Zuoz. Là sincereschani dad avair «miss a mögl qualchosa» suenter avair fatg in emprim pass amuraivel ed empermettent. Naginas «cugnadas» brachialas, mabain pazienza per dar temp e flad al flirt. Però, po dar, era temp per surpledar, persvader ed indeblir e magari era per manar per il nas.

Dentant attenziun als contacts interrumantschs: Gea betg confunder il «metter a lomia insatge» cun «metter a lomia insatgi»! Sch’in um da Trun smanatscha da ta metter a lomia, lura na dastgas spetgar naginas charezzas, anzi: lura ta spetga ina pulita patangada.


5. in bitsch na fa betg fora

Cun tanta marusaglia vegnan baud u tard era londervi ils bitschs. Ozendi vegnan quels mintgatant survalitads. La lingua, quella tracta da l’Engiadina fin en Surselva a moda vaira liberala quests bitschs benedids: be tant sco in pau rument – «ün bütsch vaglia tant sco ün patütsch» – vala in bitsch ad Ardez. Quai n’è pia nagin’empermischun, e na fa era betg gronds donns, gist sco a Zernez, nua che «ün bütsch nu fa foura». Perfin la Surselva è indulgenta, sincerond: «Buca mintga betsch dat lètg!» Ma là èn ils bitschs propi era senza malart, sche perfin il paun sa bitschar. Enta Vrin hai numnadmain num – cura ch’ils pauns tatgan ensemen durant esser en furn: «Il paun ha bitschau.» Basta che quel saja cotg…

 

Text e fotografia: Silvana Derungs




Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus dapi che nus legiain regularmain il DRG. Ma savevas vus ch’il DRG dat er in access a dumondas da dretg? E damai che l’artitgel DUONNA dal DRG è vegnì publitgà l’onn 1971, pia l’onn, cura che las dunnas han survegnì en Svizra il dretg da vuschar, guardain nus qua sin tschintg extracts da leschas veglias, citadas en il DRG.


1. Nagins raps? Nagin um!

Far nozzas custa. Quai savain nus. Anc pli char eri pli baud, sche la spusa era dad ordaifer. Ils statuts da Ramosch dal 1824 scrivan: «Femnas forestas chi s’mariden in nos comün s’dessen comprar aint», quai che munta: dunnas estras ston pajar, sch’ellas maridan in um da Ramosch. Sumegliant tunavi gia 1696 a Flem: «Quels ca prendan tiers femnas eastras deigian esser obligai da pagar alg Cumin 20 crunnas.» Betg da smirvegliar, sch’er ils proverbis dattan en la medema crenna, sco p.ex. a Breil: «Ad ina femn’ ästra ei perfin la crappa a l’au’ ästra», pia: envers ina dunna estra sa deportan perfin au’ e crappa dad ester. U sco a Calantgil: «Sin egna femn’eastra e tut ca pecla.» Las leschas èn entant revedidas e per tscherts proverbis n’èsi betg putgà, sch’els van en emblidanza.


2. Nagina vusch!

Che dunnas n’avevan betg bler da (cun)decider, quai savain nus. Formulà explicit è quai p.ex. en in statut da Suot Tasna (qvd. Ftan, Scuol, Sent) dal 1752: «Femnas nun haun vusch ingiünna. Mo scha j havessen maschiels schj dessen quels pudair vuschar cun juvens chj fuossen.» Tge? Dunnas n’han nagin dretg da vuschar, ma cunfamigliars masculins pon vuschar, n’emporta betg quant giuvens ch’els èn?! Tenor il motto: Pli gugent laschar decider in «buob bletsch» che ina dunna cun saun giudizi. Almain: en ils statuts dal 1790 dal medem cumin statti lura che «juvans sur 18 onns … dessan pudair dar vuschs».

3. Nagin alcohol!

«In noss duoy Tersals non des ingiün hostoêr sa prosumer da dar ne vin ne auter a femnas.» Ils statuts da la Val Müstair dal 1796 admoneschan als ustiers dad omadus districts da sa retegnair da dar vin u auter a las dunnas. Fiss la pli bella, sche las dunnas giessan anc en l’ustaria! La finala tutgan quellas a chasa. Sco gia quels da Laax schevan: «Quel che ha bugen sia dunna, lai ella a casa.» Ma eba, quai dals proverbis avain gia commentà sura.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha


4. Nagin disturbi!

Quasi mintga statut cuntegna era las ordinaziuns, tgi che dastga e sto ir sco emprim or da baselgia – ina giada èn quai las dunnas, ina giada ils umens. Ma paupra paupra, sch’insatgi avess la garmaschia da bandunar la baselgia avant la fin dal servetsch divin! In’excepziun numnan ils statuts da Silvaplauna dal 1723: «Mammas d’familia mnand lur infaunts cun ellas tiers las S. ræspedas e dand quells impedimaint cun crider, sch’ils poassen ellas suessa mnær our d’baselgia a chiesa lur sainza alchiüna falla.» Pia: sch’ils uffants disturban la raspada cun lur cridar, als dastgan las mammas manar a chasa senza ristgar da pajar in chasti. Jau hai bain savì: uffants pon mintgatant esser ina buna stgisa! ... era sch’igl era mettain ina vaira vargugna da betg avair sut controlla la chindlamenta.


5. Nagins baterlims!

Dals medems statuts sco sura resorta in ulteriur duair: «Dintaunt chia il minister ais in chianzla scodüna femna chi tschantschess cun üna ottra, saja poich u bgierr, dess esser crudeda la falla da cr. 20.» Ina multa da 20 crizers spetgava quella dunna che baterlass, pauc u bler, durant la pregia. Ed il pir: ils vaschins vegnan lura anc animads da denunziar. Be curius: umens che «tschantschessan» durant la pregia, quai na pari betg da dar … (u che quels dastgan baterlar, pauc u bler, senza temair in chasti?).

     
  … apropos: femna u dunna?
Ozendi considereschan tschertin:as il pled «femna» sco pled discreditant, sinonim al tudestg «Weib», er en ils territoris sur-, sutsilvans e surmirans, nua ch’igl è u era atgnamain in term neutral. Il DRG declera: En il ladin ha il pled «femna» ina connotaziun negativa, dentant quella n’era (probabel) betg gia dada en il 17avel tschientaner, cura che «duonna» steva per la dunna maridada, entant che «femna» muntava ina persuna da gender feminin.
 
     


Text: Silvana Derungs
Fotografia: La dunna en il DRG chattan ins era online qua.



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Tuttina duvrain nus adina ils medems pleds – l'ultim temp p.ex. «Jau less puspè …» ubain «Jau lasch encrescher per …». Ma i dess numerusas autras furmas e formulaziuns per exprimer ils desideris. Entant che mintga meglier magazin preschenta actualmain tut ils desideris da nossa societad, avain nus sfeglià il DRG tschertgond almain tschintg pleds ch'expriman quel sentiment. E dasperas gist anc chattà tschintg pleds che fan buna cumpagnia en quest temp da distanza.


1. l'encreschadetgna

Nus laschain encrescher per bler, en la lingua populara dentant surtut per il dachasa e las persunas là (entant che nus essan id*as davent). En il DRG chattain nus dentant gist dus artitgels dad «increscher». In auter «increscher» è quel definì cun «einwachsen, zunehmen». Senza entrar en detagls, ma quai survegn tut in auter aspect en noss temp mantrisà dal restar a chasa. Ins lavura a chasa, mangia a chasa, lascha encrescher per sortir, ins mangia per sa consolar, lavura vinavant, fa pausa, sa mova tranter stiva e cuschina, mangia guardond in film, lascha encrescher per kino e cumpagnia, lascha crescher il venter … Gea, l'encreschadetgna po engraschar.


2. la melanconia

La melanconia resplenda bain il spectrum dals stadis d'anim en quests temps: La brama per insatgi u insatge, ma er il stadi d'anim pensiv, deprimì e plain quitads per quai che pudess vegnir, ubain l'anguscha per quai che na pudess mai pli turnar. Magari è la melanconia era l'amia da la nostalgia, l'idealisaziun dal passà, cura che tut era (apparentamain anc) bun. Ch'i saja sco i veglia, in dultsch remedi chatt'ins en il DRG curt avant l'artitgel melanconic: la «melambuglia» sutsilvana. Ina buna buglia da maila – in dultsch remedi, empè da sfundrar en regurdientschas turblas.

3. la brama

La «brama» è kitsch. Bramas e dramas e larmas tutgan ensemen. Mintgatant è la brama era pli banala, ma tuttina essenziala e fitg actuala, sco quai ch'in citat da Schlarigna demussa: «Eau vess üna brama da suter darcho üna geda!» Apropos sautar: in bel pèrin furman en il DRG l'artitgel «bramar» cun quel che suonda gist suenter, il «bramarbas». Quel è ina sort «blagunz». E las blagarias dal bramarbas èn las «bramarbasadas». Quai tuna in pau sco bramas brassadas. Faschain nus lura, la stad, durant las grilladas, cun cumpagnia e risadas e sautadas.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Shop online!
    Shop online!
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.belain.ch
    www.belain.ch


4. l'alguantüm

L'«alguantüm» ladina è liada al luar, al languir, al garegiar. Per citar in Zernezer: «Davo giantar am vegn adüna üna tscherta alguantüm da far ün cupid.» Ma bain: nus lain pretender che nossas «alguantüms» en connexs coronars sajan bain pli sublimas che be quellas dad ina siesta. Plitost languin, luain, ubain alguain nus per in'embratschada u er be per ina bintgunada colleghiala. U che nus vulain in simpel «ali». Ali? Ali G Indahouse? Na, betg in rappunz, mabain in pled – che suonda gist suenter «alguar» en il DRG: in ali è ina charsinada. Ma a tgi «far ali ali», sche l'animal u il/la partenari*a da chasa mancan?


5. il desideri

Ils desideris documentads en il DRG èn plitost da tempra divina, p.ex. en la Sutselva il 1618: «Deu desidra che scadin vegnig salf», ubain en la Bibla da Scuol (1679): «Meis desideri ais chia'l Omnipotaint im respuonda». Però desiderar desiderain (e desideravan ils infurmants dal DRG) franc bler dapli, ma da quai na quintani betg ad x in professer che trametta enturn ils onns 1920 questiunaris per ils vitgs enturn. Item. Per il mument èn blers desideris tuttina franads dad in pled che suonda en il DRG curt suenter il «desideri»: «desister».

 

Text: Silvana Derungs
Fotografia: La melanconia en il DRG chattan ins era online qua.



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus bain avunda. Atgnamain fiss l’advent il temp dals anghels. Ma quels èn memia bravs per quest onn – la finala per bler*as in onn da trametter agli diavel. Perquai tschintg dumondas diabolicas, directamain or da l’enfiern linguistic dal DRG.



Text: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En il DRG sa chattan passa milli stgatlas cun cedels che documenteschan l’entir stgazi da pleds rumantschs. La redacziun lavura momentan vi dals pleds che cumenzan cun il bustab M, nua ch’il diavel cumpara sut il num MALAM.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Pagina 1 da 5

Partenari:

  • Ediziun Apart è ina pitschna chasa editura a Turitg è spezialisada sin la finanziaziun, realisaziun, producziun e distribuziun da litteratura rumantscha. Publicaziuns enconuschentas sun  «LA CALAMITA» da Lucas Harari, translatada da Benedetto Vigne, «ils ventganov da settember» e «Diari Giapunais» da Benedetto Vigne ubain «Gulasch en schelentera» da Claudia Cadruvi.

    Ultims artitgels

CUMPRAR ONLINE:

LA CALAMITALA CALAMITA
18-02-2021 11:56:45Divers39.80 CHF
• 1.3 kg divertiment • 144 paginas • chapibel en mintga idiom • format impressiunant • bel sin mintga curuna da cudeschs ...
Go to top