Belvédère - Segns e senns

Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antoppan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

 

Igls treis giuvenils èn sa sfundros ventirevels e cuntaints aint igls canapes loms digl Belvédère. Igl era puspe ouras per treis tschigulattas tgodas tgi laschan amblidar la plievgia d’oravant. “E, scu vogl cun las provas?”, dumonda Larissa marvegliousa. “Trè biè!”, excloma Curdin tgi porta en snuz dalla tschigulatta. “Tunga tia vousch schi bagn scu ties franzos?”, zaccogna Larissa. El amprova da s’andrizzar, ma perda igl cumbat cunter igl canape. Juliette igl defenda surriend: “El ha ina fitg bella vusch.” – “Merci, ma scheri!” Curdin fò viva anvers ella. Larissa varda en zichel perplexa.

“Igl sulet tg’ia tgapesch betg, è tg’igl dirigent raschunga tott’urela, ensatge d’ena Rebecca...”, rachinta Curdin. Juliette rapla igl front. “Tge manegias ti? Nus n’avain nagina Rebecca en il chor!” – “Ea, chegl è gio curious. Ma dantant tgi giagn. Tras la partitura e currigiagn igls noss tungs dei el: attònsiò, la è Rebecca!” En mument ègl quiet. Tottanegna antscheva Juliette a reir da tala maniera, tgi la sia tschigulatta sa patta tot privlous cunter igl our digl cuppegn.

“Ti manegias ré bécarre!!” Larissa e Curdin la tgapeschan strousch durant igl sies riem. “Re-be-car? E tge diavel è chegl?” – “Ré è il tun ré... E bécarre è quel segn che restituescha ils segns, sco il bémol ed il... ehm... dièse.” Curdin varda sen Larissa. “Ast te en’ideia, da tge tg’ella baita?” Er Larissa ò en grond segn da dumondas sen fatscha. “Spetgai...”, murmura Juliette e peglia nonavant en bloc ed en risplei or digl sies lascher. Ella malegia tschintg lengias ed ena clav da violina. Sot l’amprema lengia malegia ella ena nota


“Quai è gea ré”, antscheva ella, ma Curdin l’interrompa: “Na, chegl è en d, tant sa er ia!” Juliette rapla igl front. “Na, quai è in ré, mes char!” Ella agiunta ulteriouras notas suraint. “Ré, mi, fa, sol, la, ti, do!”, commentesch’la. Curdin scassa la testa. “Chegl è ena scala! E chella so antschever tar mintga tung. Chels tungs tgi te ast malagea sa nomnan d, e, f, g, a...” Juliette igl varda sainza tgapientscha. “Te veist or gnocca schi te vardas uscheia”, remartga Curdin. Larissa teira se ena survantscheglia.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


“Dumandagn vichipedia”, propona Curdin e peglia nonavant sies telefonign. “Hm, tge duessa dar aint? Pruagn ene cun do re mi... Oh, Solmisation! Tge pledung...” En mument ègl quiet, anfignen tg’el cloma: “Aha, ossa terla: In der relativen Solmisation blablabla stehen die Tonsilben do re mi fa so la ti do für jegliche Durtonleiter! Cò ast!” Larissa sa storscha tar el e varda sur la sia spatla. “Ma varda, sotaint stat ensatge d’ena solmisaziun absoluta...” Curdin ligia anavant cun en’igleida seriousa. Alloura petga’l la sia testa. “Na! Oss betg dei tg’igls Franzos nomnan igls tungs oter tgi nous!” El metta teatralicamaintg sies natel sen meisa. “Ia sort digl chor!!”

“Ma tge ègl oss cun rebecar?”, dumonda Larissa igl ignorond. Juliette surrei e malegia davant igl ré igl segn ♭. “Quai è gea in bémol” – “Oss betg fò anc eneda en battibogl, chegl è simplamaintg en b!!”, sa lamainta Curdin tot despero. “Pervia da mai... E quai...” Ella malegia en segn da schliaziun    e screiva dasperas bécarre. “È in b carre, quai vesa gea ora sco in b cun chantuns, u betg?” Larissa è incantada: “Chegl è gio genial!” Curdin peglia igl sboz da Juliette e varda tot precis. “Rebecca am ò plaschia migler...”, broncla’l. Oss so Larissa betg sa retigneir ple. “Ma te ast gio tia Giulietta!” Curdin varda stupia. Juliette surrei ambarassada. Damai tgi nign risca da deir ensatge, fora Larissa anavant: “D’ena scala da re anfignen do – quanta raschung vaia?” Cò varda’l da furbaz.

“C scu Curdin!”

Vocabulari:

  • puspe/ VL: darcheu
  • d’oravant / SR: giuado, VL: dadourvart
  • zaccogna / zaccagner, SR: ziclar
  • en zichel / SR: in tec, VL: ün pa
  • tgapesch / tgapeir, VL: incleger
  • betg / SR: ... buc, VL: nun ...
  • raschunga / raschunar, VL: discuorrer
  • tott’urela / SR: l’entir’uriala, VL: tuotta pezza
  • giagn / SR: mein
  • antscheva / anschever, VL: cumanzar
  • cuppegn / SR: scadiola, VL: tazza
  • strousch / VL: apaina
  • baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
  • gnocca / SR: carina, VL: charina
  • ene / (oralmaintg) eneda, SR: inaga, VL: üna jada
  • anfignen / SR: tochen, VL: infin
  • u betg / SR: neve, VL: navaira
  • nign / SR: negin, VL: ingün

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per Vus:

  • Belvédère - Segns e senns
    Belvédère - Segns e senns
    Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antoppan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed…
  • Belvédère - Cant an mies cor
    Belvédère - Cant an mies cor
    Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed…
  • Belvédère - An Surmecr
    Belvédère - An Surmecr
    Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed…
  • La pelissa
    La pelissa
    Da Romana Ganzoni - A la Freiestrasse 208 es üna plitscheria chi exista daspö decennis. Avant s’vaiva svachada in möd glamurus…

Dar ina nota a questa contribuziun
(0 vuschs)
Dominique Dosch

Autura LATABLA dapi avust 2016 - Dominique Dosch (21) è carscheida se a Tinizong. Gio da pitschna anse ò‘la invento gugent istorgias, uscheia tg’ella è sa participada a diversas occurenzas da screiver rumantschas. Igl onn 2013 è nia publitgia igl sies roman da fantascheia “Sindoria” dalla Chasa Editura Rumantscha. Ossa abitescha ella a Friburg e fò en studi da psicologia, pedagogia e rumantsch.

follow us

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

Alternativ, melancolic e fin - Intervista cun Ursina

09 da schaner 2017

Dad Annatina Nay - Alternativ, melancolic e fin. Cun quels treis cavazins descriva la cantautura Ursina Giger sezza sia musica. Ella fagess mai musica da Heavy Metal e luvrass era...

In grond sigl sur las sumbrivas

18 da fanadur 2017

Da Benedetto Vigne - Chantautur ladin Curdin Nicolay briglescha finalmain cun ses primalbum «Silips e furmias». Ina recensiun. Crudà en ureglia era Curdin Nicolay avant diesch onns sin la cumpilaziun...

Charezzas e revoltas

12 da settember 2016

Da Benedetto Vigne - Ils dus albums «Pet Sounds» e «Revolver» cumpleneschan lur 50vel anniversari. Els valan sco capolavurs da la musica pop. Benedetto Vigne declera pertge.en fonoteca charezzas e...

Cun il schlantsch frivol da la citad mundana

03 da schaner 2018

Da Benedetto Vigne - Poesias romontschas e tuns classics franzos? Co che quai funcziuna, demussa l’album «Remas» da Mario Pacchioli. Luxuriusa ed illustra sa preschenta l’ovra musicala «Remas» da Mario Pacchioli, in...

Berna first!

27 d'avrigl 2017

Da Benedetto Vigne - Berna resta il center da noss mund «mundartig». Gist dus producziuns actualas ans demussan la forza superiura da la musica pop e rock bernaisa. L’ina deriva...

A la scuverta da Klaus Johann Grobe

06 d'october 2016

Da Benedetto Vigne - In duo svizzer che fa furor sin tribunas internaziunalas: Ecco sco Benedetto Vigne ha scuvert en sia atgna discografia ils Klaus Johann Grobe. L’emprima giada als haja...

15 minuts cun: Romana Ganzoni

01 d'avrigl 2018

Da Corina Gustin - Romana Ganzoni es autura ed uriunta da Scuol, hoz lavura e viva ella a Schlarigna. Davo raquints, poesias, essais e columnas es seis prüm cudesch cun...

Esser o na esser - cun Donna Leon

22 da november 2016

Da Corina Gustin - Bunura, cuort avant las set. Intant paraiva da gnir ün da quels dis tuot ordinaris. L'utuon d'eira rivà, il grand bös-ch dadour chasa perdaiva plan a plan darcheu...

Go to top