Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

Igl suglegl d’aton targleischa tras en vel giu sen la terrassa digl Belvédère. Curdin, Juliette e Larissa èn s’anzuglias an lour giaccas tgodas e gioldan finalmaintg puspe la taimpra studentica siva las lungas vacanzas da stad. “Tge patgific ...”, suspeira Curdin tgi ò mess an crousch la sia bratscha davos la sia tutona. “E, Giulietta, ast amprandia ensatge da gl’onn passo?” Juliette surrei. “Gea, l ’emprim’emna ston ils students be ir a café e betg a l’uni.” – “Mancumal!”, conferma Curdin. Larissa sfrigna. “E noss Curdin tgapescha finalmaintg rumantsch grischun cun tot igls sies ameis fallos. U be?” Curdin sa storscha cun en’igleida ravidonta vers Larissa. “E tge ast TE amprandia?” Larissa stebgia. “Tg’ia va gugent cracligns!”

Juliette varda pitgiv segl sies magiol da biera e circumdescha cugl det-mussader igl our. “Igl è incredibel che nus ans enconuschain gia in onn. Il temp è passà uschè spert!” – “Dei navot! Nous nign vigls! Ast gio via chels snösis digl amprem onn?”, dumonda Curdin e sa drezza pi sedretg. “Snösis?”, dumonda Juliette stupeida. “Chel pled dastgas gist puspe amblidar”, manegia Larissa e varda sen Curdin. “Te ist tez betg bler pi madeir tgi els - te ast er pir stibgia treis onns.” – “Ah gea, lura has ussa il bachelor?”, sa legra Juliette. Avant tgi Curdin so dar rasposta, igl petga Larissa sen la spatla. “Scu tgi canosch el, na.” Curdin dolza igl grogn. “Ia va pero fatg en grond zap anavant durant las vacanzas! Per la lavour am mantga angal ple la conclusiun! E chella è gio pronta”, el mossa segl sies front, “aint cò.” – “Gratulaziun. Ia schess gugent tgi te duessas am dar la tia lavour per liger, ma ia va gio ampurmess mengia bleras gedas da liger otras lavours e mai tignia aint”, conceda Larissa. Curdin teira las spatlas. “Schon bung. Ia va er nign gost da liger digl ties bilinguissem.”

Avant tg’igl discurs sa mova sen tarragn privlous, meida Juliette igl tema: “Tge faschais vus insumma quest semester sper l’uni? Faschais insatge da la purschida da sport?” Larissa dei casche. “Ea! Ia vign a dar a volleyball!” – “Balla da volley ò chegl nom, madam purista”, baita Curdin tranteraint. “Ed ia vign aint igl craf... ainten la...” Larissa surrei triumfontamaintg. “Stanza da fitness ò chegl nom.” – “E te?”, dumonda Curdin Juliette. “Jau na sai betg. Jau prefèr da far sport suletta. Sun uschiglio betg uschè buna...” – “Ma Giulietta! Te e ties corp...!”

“Tge vot far schiglio?”, interrompa Larissa. “Primavaira passada hai jau tadlà in chor indigen da Friburg. Ed els tunavan immens bain. Tut fin e cun ina tempra simpatica. Jau ponderesch... sche jau vuless era ma participar...” – “Cantas te alloura?”, dumonda Curdin stupia. Juliette mossa sies mez surreir. “Jau hai chantà en in chor d’uffants ed in temp era en il chor da students da l’uni. Ma insaco tschertg jau insatge auter.” – “Alloura fò! Chegl tunga propi bagn”, cloma Larissa tg’è dalunga fi e flomma. Juliette dei targinond: “Gea, ma jau less betg ir suletta. Jau n’enconusch nagin dal chor...” Curdin varda sceptic. “Cunaschez betg egn e mintgign ainten chel pitschnign cantung?”

“Dai adatg tge che ti dias. Fribourg ha dapli abitants ch’il Grischun”, sfrigna Juliette. La bucca da Curdin resta mez averta. El è ansomma betg diso talas cuntraattatgas da Juliette. Larissa igl fitgescha. “TE pudessas eir a cantar cun ella! Ast betg canto aint igl chor dall’Academia?” Curdin vot replitgier ensatge, ma Juliette tgappa gio igl fi da Larissa: “Oh gea, quai fiss magnifique! Ed umens pon ils chors adina duvrar!” Curdin fò en’expressiun perplexa. “Ehm...” – “Ea, Curdin, chegl fiss per franc cool! Alloura vignst finalmaintg ene tranter indigens!”, raschunga Larissa an en fort. “Baitan chels franzos!?”, dumonda Curdin consternia.

“Cler! Ma jau gid lura a tai. Ti vegns in-dus ad emprender!”, replitgescha Juliette cun îgls sbrinzlonts. “Ea, Curdin, dei ea!”, cantigna Larissa. “Oss angal plang. Cura èn las provas?” La vousch da Curdin resta sceptica. “Dumengia saira”, rasponda Juliette. “TGE? Dumengia seira??? Alloura vessa da neir giu aposta pi bod digl Surmeir? Ischas narras?!”, s’agitescha Curdin. “En po cultura fò bagn a tè. T’imaginescha tge belas canzungs tg’els cantan...!”, amprova Larissa d’igl persvader. “Ah ea? Per exaimpel?” – “Chant en mon choeur...”, dei Juliette cun en’igleida simgionta.

“Tge? Chels baitan betg angal franzos, els cantan er franzos?” – “Dà ina giada tes telefon!”, manegia Juliette cun en tung tot persvadia. Planget tippescha Curdin la sia cefra-clav aint igl sies telefonign ed igl tanscha a Juliette, sainza lascher ella or digls îgls. Siva ena curta retschertga mossa Juliette ad el en film da youtube. “Taidla ina giada!” Ena canzung graziousa resunga digl telefonign. Vouschs fegnas cantan ena melodia simpla, ma cordiala. “Cò ins tgapescha gio navot!”, broncla Curdin. “Ia port ad els eneda ena dretga canzung!” L’igleida da Juliette arda. “Lura vegns!?” Per chell’igleida canoscha Curdin ena suletta rasposta.

Vocabulari:

• s’anzuglias / VL: as plajà
• gioldan / SR: gaudan
• passo / SR: vargau
• be / SR: mo, SM: angal
• betg / SR: ... buc, VL: na ...
• Mancumal! / precis uscheia!
• U be / (oralmaintg) SR: neve?, VL: navaira?
• ravidonta / provotgonta
• navot / SR: nuot, VL: nöglia
• grogn / SR: baditschun, VL: mintun
• angal / SR: mo, VL: be
• nign / SR: negin, VL: ingün
• dei casche / VL: disch da schi
• vign / SR: jeu mon
• baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
• tranteraint / SR: denteren
• dalunga / immediat
• ene / (oralmaintg) en’eda, SR: inaga, VL: üna jada

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!