Guadogna dus tickets da trais dis!

L'Openair a S-chanf es il plü vegl festival da musica in Grischun e surtuot cuntschaint per sia simplicità; natüra, musica e trategnimaint per tuot la famiglia es la devisa. Dals 2-4 avuost ha lö la 38avla ediziun cun cumparsas dad acts Svizers e Grischuns sco Martina Linn, Cha da Fö, Liquid Bones ed ils Pinguins.

Nus regalain duos bigliets!

 

Program:

Venderdi, ils 2 avuost 2019  
     
  Martina Linn 19:00
  Tawnee 21:15
  Red Queen 23:30
     
Sonda, ils 3 avuost 2019  
     
  Cha Da Fö 13:30
  Lovis 15:15
  The Pearlbreakers 17:30
  Dominic Schoemaker 19:45
  Bright 22:00
  Liquid Bones 00:15
     
Dumengia, ils 4 avuost 2019  
     
  Roland Schwab Duo 10:30
  Tobey Lucas 12:15
  Pinguins 14:30
     

Daplü:

Chapella 2



Registrar e gudagnar:

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
*Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 27.07.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura vegn publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Fotografia: Openair Chapella

Nus regalain in cumpogn da viadi per voss pitschen o vossa pitschna - ina cofra d'uffants da (c) Samsonite.

samsonite dream rider

Far part è fitg simpel - registrar e gudagnar qua:

 

 

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
La cofra "Dream Rider da (c)Samsonite" è adattada per uffants da 3-8 onns.
Fotografia: (c) www.samsonite.ch

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Nus regalain 1 cofra. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 30.06.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Dils 30 da matg tochen ils 15 da zercladur ha liug a Sontga Gada, Mustér il teater el liber 'La stria da Dentervals' da Hubert Giger, inscenaus da René Schnoz. Cun musica d'Ursina Giger, l'actura Marina Blumenthal ed igl actur David Flepp e rodund 30 giugaduras e giugadurs ord la regiun. Raquintau vegn la historia dall'Onna Pintga, che vegn emprem suspectada d'esser ina stria e la finala sentenziada alla mort.

Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 allas 12:00. Registrar sutvart e gudagnar


Tgi era quei, ina stria?

Quei ei la damonda principala, ed il drama emprova da rispunder quella damonda. Ina stria (ella realitad dils process encunter strias) ei buca quella persuna che nus enconuschin dallas praulas e detgas : ina femna cun cavels sburritschi, egls cotschens, nas git e dus dents marschs davontier. Na, ina stria (ni in striun) eran persunas sco ti ed jeu. Ei saveva tuccar mintgin, vul dir : Ei duvrava pauc ni nuot e la dertgira criminala dad in cumin instradava in process.

Ils biars process encunter strias ha ei dau da ca. 1650 - 1700 el Grischun (Treis Ligias). Probabel han varga 500 persunas stuiu murir, e quei schibein en regiuns catolicas sco reformadas. En Surselva ein ca. 100 persunas vegnidas truadas alla mort. La giuvna, Barbla Christ Waulser da Vuorz, veva 13 onns ed ha stuiu murir sco stria igl october 1652. A Val ein 15 affons denter 7 e 12 onns vegni surdai alla inquisiziun a Milaun per ch’els vegnien instrui en la ducrina catolica.


Il temps dallas strias ei buca vargaus.

Ozilidi vegnan aunc adina persunas persequitadas e mazzadas surtut en tiaras dall’Africa e dall’Asia, perquei ch’ei vegn pretendiu ch’ellas seigien strias e ch’ellas fetschien donn a carstgauns.

Il drama « La stria sto murir » sebasa sin fatgs reals ch’ein capitai 1675 el cumin dalla Cadi. En ina notizia el Kopialbuch da Breil scriva il mistral Ludivic de Latour che 28 persunas seigien mortas cu el e siu fegl eran mistrals igl onn 1675.

 

Il toc da teater muossa co ina persuna vegn suspectada e truada alla mort.

Ella vegn perfin torturada, per che la « verdad vegni alla glisch », sco ei stat scret els protocols da process encunter strias. Las autoritads, «  igl oberkeit », vulevan « ragischar ora il mal e plantar il bien » (era quei ei citats ord tals protocols). La glieud era orientada sur da dils process, perquei ch’il plogn e la sentenzia encunter ils accusai vegnevan prelegi publicamein.

Deplorablamein ein ils protocols da process encunter strias el cumin dalla Cadi buca pli avon maun. Mo perquei che quels process ein identics els cumins (Gerichtsgemeinden) dallas Treis Ligias savein nus presentar els en in drama.


Dapli informaziuns sin www.dentervals.gr

Registrar e gudagnar:

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
Fotografia: (c) www.dentervals.gr

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Nus regalain 2 bigliets per la producziun dals 02.06.2019 (12:00). Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 29.05.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Igl era stà ina vaira scuverta, avant passa trais onns, cura che Mattiu Defuns da Trun era partì cun ses Top Pop «Mi’olma», lura anc bunamain minorenn e gia ina vusch uschè voluminusa che pareva da vegnir da profunditads, tge mal da vita, tge gust d’amur, tge bitsch da la musa – ins sa dumandava tge pomai ch’i steva qua tut davostiers.

Ses emprim album, cumparì quest atun passà sut il bel titel programmatic «Da funs» è vegnì producì en il studio Klangstark a Cuira sut la batgetta da Lou Zarra, in dals gronds hitmakers grischuns dals ultims onns.

Vuls ti visitar il concert da Mattiu a Cuira? Fa part e gudogna!

Da gudagnar: 2 CDs signadas da Mattiu Defuns


Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Mintga persuna registrada a partir da 14 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 29.03.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura po vegnir publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 
Fotografia: (c) Mattiu Defuns

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Da Benedetto Vigne -  Il chantautur Mattiu Defuns debutescha cun in primalbum surprendent.

Igl era stà ina vaira scuverta, avant passa trais onns, cura che Mattiu Defuns da Trun era partì cun ses Top Pop «Mi’olma», lura anc bunamain minorenn e gia ina vusch uschè voluminusa che pareva da vegnir da profunditads, tge mal da vita, tge gust d’amur, tge bitsch da la musa – ins sa dumandava tge pomai ch’i steva qua tut davostiers. Ins saveva dal patrimoni musical da sia famiglia – bab e barba cun filamenta vers ils famus Furbazs – ins al aveva magari gia entupà a chantond e sunond solitari sin inqual festa da val. U alura er gia udì Mattiu a participond a palcs pli professiunals, ensemen cun ses collega rappunz Giganto per exempel. El cun sia ghitarra da las cordas lommas e dals accords bain temperads.

Bainbain, in trubadur da la verva raffinada, da la rima gizza n’era e n’è betg (anc) naschì en la giuvna figura da Mattiu Defuns, gist en contrast a sia vusch vigurusa. Sias chanzuns partan per il solit d’in simpel sentiment prosaic, descrivan vita, vitg e ventira, senza sa perder en metafras stravagantas. Ma quai è current normal en la musica populara moderna dad ozendi, dad Ed Sheeran enfin tar Lady Gaga. Ed igl è là, envers lez chantun brigliant, ch’il giuven musicist sursilvan para da tender sias antennas musicalas. Quai suggerescha en mintga cas ses emprim album, cumparì quest atun passà sut il bel titel programmatic «Da funs».

Arranschaments opulents e stils variants

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun


L’album è vegnì producì en il studio Klangstark a Cuira sut la batgetta da Lou Zarra, in dals gronds hitmakers grischuns dals ultims onns. Zarra e ses divers assistents han savì dar a las chanzuns vestgids detg opulents, senza però tartagnar il caracter oriund dal chantautur, sia vusch da lament, sias cordas da classica. Anzi, plazzond las cumposiziuns en ina massa differents letgs stilistics gartegi er da variar las frasaziuns vocalas magari in pau repetitivas, las progressiuns armonicas in pau placativas: In masdigl da flamenco e reggaeton gia en la segunda proposta, ina ballada da chandaila e saxofon en «Ei fa brin», tuns da renaissance ed africanissem en «Nies mund», in’uniun da rock e stadion en «Ti».

Surprendent che la rimnada da totalmain 16 chanzuns, per part er englaisas, crescha ad in crescher suenter meztemp: «Bi sco adina» flada arias da soft-calypso à la Belafonte, la «Musica» sa noda «shufflegiond» en il rhythm’n’blues da sturs e la «Mary» sa platga frivol en rittems e fims giamaicans. In bella ovra radunda ed inspiranta pia, quest «Da fund» da Mattiu Defuns, enritgì dad dus u trais ospitanzas – Orange, Giganto – e marcà da blers bels chors omnipreschents, veritabels chors da famiglia che vegnan dals funds e dals auts.

Mattiu Defuns: «Da funs» (Klangstark)


Text: Benedetto Vigne
Fotografia: (c) www.mattiu-defuns.ch


En il web: 

Facebook: https://www.facebook.com/mattiudefuns/
Web: http://www.mattiu-defuns.ch/


Suonda LATABLA!


Sustegnair

LATABLA è independenta e sa finanziescha tras sponsurs e donaturs

Vulais Vus sustegnair?

SUSTEGNAIR cun CHF 10.-


Forsa er insatge per vus:

 

Dad Annatina Nay -  Ord il nuot aud’ins tuttenina tuns da gitarra ed ina vusch clara e pleina. Las egliadas ed ureglias el local sedrezzan al tun. Anetgamein cala la musica puspei. «Quei era mo in test», di la cantadura e surri. Il publicum vul udir dapli. Entginas minutas pli tard entscheiva Fiona Cavegn per propi siu cuort concert. Ina dunna giuvna, ina gitarra, quater canzuns. Ella suna sco pre-act ella bar 3000. La bar che sesanfla amiez la Langstrasse a Turitg ei bein visitada, la glisch ei fuostga. l’atmosfera ei lucca.

Sin tribuna ei Fiona Cavegn concentrada ed attenta. La tensiun avon ch’entscheiver tschessa spert. Cun mintga accord daventa la giuvna da 20 onns pli segira e gauda l’attenziun dil publicum. Ella raquenta historias, da perins che dattan silla gnarva a lur contuorn e da dunnas giuvnas superficialas, ella fa ina declaronza d’amur al jazz ed alla musica en general. Era sche la pli gronda part dil publicum capescha buca plaid Romontsch, damogna Fiona Cavegn da tschaffar e tuccar las rasadas emozionalas pli profundas. Cantar per Romontsch seigi per ella il pli natiral. Duront scriver las empremas canzuns eri il lungatg secundars. Ils plaids seigien semplamein flessegiai.

«Ei dat denton caussas ch’ein per mei grevas da formular per Romontsch. Savens caussas pli persunalas, nua ch’jeu gudognel ina certa distanza cun scriver ellas per engles», di Fiona Cavegn. Inspiraziun per sia musica anfla ella pil mument tier musica da Beatles, Chuck Berry ni Jacques Brel. «Ei fuss bi, sch’jeu vegness in di d’integrar quellas influenzas en mia musica».

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun


Entschiet a sunar gitarra e cantar ha Fiona Cavegn gia baul. Dapi quater onns scriva ella sias atgnas canzuns. Avon cuort ei sia canzun cul tetel «Mona Lisa» cumparida. Igl ei l’emprema d’ina seria da sis canzuns che vegn a cumparer el decuors dil 2019.


«Mona Lisa» raquenta la historia da dunnas giuvnas, bialas, forsa in tec naivas che portan ina secunda fatscha sur lur vera fatscha. Fiona Cavegn precisescha: «Jeu contemplel bugen carstgaus, persunas jastras e persunas ch’ein pli datier da mei. La crosa ei tut quei ch’ins sa veser externamein ed il coc ei igl intern invisibel. En nossa societad ei la crosa savens pli impurtonta che quei ch’ei propi d’anflar endadens. Quei quetel jeu donn. Il veser o ei semplamein fetg centrals ed jeu sedamondel daco insumma? El medem mument eis ei era in appel allas giuvnas dunnas denter nus che han forsa aunc buca anflau lur via. Forsa sai jeu mussar ch’igl ei savens pli bi da mussar intelletg che mo haver ina fatscha carina.»


El video da musica survegn «Mona Lisa» ina fatscha. La cantadura sezza gioga la rolla principala. Siu messadi e la historia leutier?

 «Prender giu la mascra munta per mei da surmuntar la superficialitad e mussar sentiments, patratgs e valurs internas. Semussar dad ina vart vulnerabla drova savens bia curascha.»

Il tetel dalla canzun vegn nunspitgadamein mo numnaus ina suletta gada e quei il pli davos dalla canzun insumma. Aschia survegn el peisa ed intimescha da reflectar vinavon. Forsa ch’ins vegn intimaus da veser l’ovra «Mona Lisa» da Leonardo da Vinci avon ins. Forsa ch’ins fa era patratgs sur da l’atgna identitad. Forsa era buc. La fin stat aviarta – senza morala – ina qualitat da «Mona Lisa».
Fiona Cavegn di che sia musica seigi ideala per tedlar la dumengia endamaun. Ella seigi ruasseivla ed «easy going», musica da pop per serevegnir dad ina liunga notg. Tuttina, la canzun ei silla secund’egliada pli profunda e ponderada che quei che la cantadura conceda.

E co vegn ei ad ir vinavon culla historia e culs plans da Fiona Cavegn?


Pil mument viva ella a Turitg e fa in praticum en in studio da tun. Siu credo ei dad esser aviarta, far novas experientschas, emprender aschi bia sco pusseivel, tschitschar si il contuorn, s’entupar cun persunas e seschar inspirar da quei che schabegia el mintgadi. Ses plans pil futur maneivel: Crear nova musica e luvrar vid las qualitads da sunar live, entscheiver in studi da soundart e far vinavon musica. Tgei che capeta en tschun ni diesch onns ei aunc incert ed aviert. «Jeu sunass bugen al Montreux Jazz Festival.» Dapli vul ella aunc buca tradir oz. Fiona Cavegn vul semplamein inagada far, luvrar, esser productiva e lu mirar tgei che schabegia.

Text: Annatina Nay
Fotografia: (c) Lisa Schmid

 

Tgi che vul udir Fiona Cavegn live sa far quei:
Venderdis, ils 22-02-2019 - Riders Hotel, Laax
Dumengia, ils 24-02-2019 - Güterschuppen, Arosa
Dumengia, ils 10-03-2019 - Werkstatt, Cuera
Venderdis, ils 15-03-2019 - Festival da la chanzun rumantscha, Trun
Venderdis, ils 23-03-2019 - Livingruhm, Flem
Gliendisdis, ils 15-04-2019 - There are worse bands Festival, Lucerna
Sonda, ils 18-5-2019 - Lauter Festival, Turitg


En il web: 

Facebook: https://www.facebook.com/fionacavegn/
Soundcloud: https://soundcloud.com/fionacavegn Mx3: https://mx3.ch/fionacavegn


Suonda LATABLA!


Sustegnair

LATABLA è independenta e sa finanziescha tras sponsurs e donaturs

Vulais Vus sustegnair?

SUSTEGNAIR cun CHF 10.-


Forsa er insatge per vus:

 

Gudogna in bun a valur da CHF 100.-

*La concurrenza è finida. Grazia fitg a tuts participants*

Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 28.02.2019 a las 22:00. Il num dal victur u da la victura vegn publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

 

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


 


Fotografia: pexels.com

Da Benedetto Vigne -  Maria Moling e Roland Vögtli alias Me+Marie han fatg in bellischem segund album.

Dacurt haja ma semià da Roland «Chadafö» Vögtli – e surprendentamain na da Maria! – insatge cun musica ed abitadis, ils solits scumbigls surreals dals siemis. Geabain, ina tscherta irradiaziun arcaica, che turna magari en siemis, dastgins attribuir al duo ladin-ladin Me+Marie, in’aureola da magia muntagnarda. La rait mediala ha er gia scuvert quella, celebrà la metamorfosa da las ragischs alpinas a la sonoritad urbana. L’amalgam dal dolomit e dal «giadin», la festa da las ganes e da la ritscha, omaduas fabulanzas or dals auals, ma tuttina figuras differentas, oppostas – qua la vusch sublima, dialica, tscha il sun terran, distursiunà, ina cumbinaziun che va a prà cun la parita fisica dal duo, la bella e la bestga als haja gia numnads en in auter lieu.

L’accoglientscha è lasuenter fenomenala, er en regiuns nunurbanas: L’avust passà haja gì il cletg da cumparter tribuna cun Me+Marie a chaschun dal festival Rock se Drun, il public era fascinà, electrisà dal duo e ses enturagi, e quai er sch’el na conuscheva strusch las chanzuns dal repertori. Ed er qua il medem maletg arcaic: ella, suverana, traglischanta sco ina diala vi da la battaria apartia, nuncunvenziunala, el, rockadur da vaglia, in vair animal dal palc, smanond la ghitarra e battind ils pes sin terraferma, a la moda da – jau sai, ins na duess betg strapatschar congualanzas – ses barba musical Neil Young. E sur tut quai il chant da Maria e Chadafö, cuntrastant ed armonius en ina, ina cumparsa che lascha sminar dapli che mo in’uniun artistica.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


Ed uss apunta il nov album, lur segund, battegià «Double Purpose», quai ch’ins pudess translatar cun «dubla finamaira». Insatge davant or: Maria da Val e Roland Scandella – sco els sa numnan en art – n’han betg inventà il rock. Ma els han re-inventà ina mixtura che flada tant ina lunga tradiziun, tant ina giuvna avantguardia. Remartgabel è il return a figuras basicas, arcaicas apunta, ina concessiun a l’instrumentari reducì – quel riff glamurus à la Marc Bolan en il song d’avertura «Sad Song To Dance», quella marca da blues à la John Lee Hooker en «Miles Of Lies», mo gist per numnar dus exempels.

Ma il bel è ch’il duo vegn da plazzar tranter quels terms basals grondius muments da melodia e d’abundanza armonica, ina giada festivs, ina giada patgifics, stritgond ils lieus ils pli differents, folk, country, grunge, psicadelica. Creond tras quai ina variaziun e cumpatibilitad nunditga, er en ils posts ils pli vehements, pli dirs – quai che gartegia per il solit mo als pli gronds da la musica pop. En mintga cas in bellischem album, bain producì, bain preschentà, in album che crescha en tadlond. Ed jau ristg da ma semiar da quel di che Me+Marie, suenter avair cuntanschì renum mundial, turnan cun in bel album deditgà a lur linguas maternas, quella da Scuol e quella da la Val Badia.



Me+Marie: Double Purpose (Capriola/Radicalis)

Text: Benedetto Vigne
Fotografia: (c) Me + Marie

Tgi che vul udir Me + Marie live sa far quei:
• 04.10.  Turitg, Helsinki
• 05.10.  Aarau, KIFF
• 21.11.  Lucerna, Schüür
• 22.11.  Lyss, KUFA


En il web:
http://meandmarie.com/ 


iTunes: http://bit.ly/anotherItunes 
Spotify: http://bit.ly/anotherSpotify 
Deezer: http://bit.ly/anotherDeezer 
 


Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per vus:

La biera stagiunada, na filtrada vain prodütta daspö il 2004 a Tschlin e quai cun üna qualità constanta. Ella vain fatta exclusivamaing our da malt «Granalpin», our dad offa biologica svizra, our dad alvamaint zertificà biologic ed our dad aua da funtana genuina da Tschlin.

Cun quistas ingredienzas das-cha BE Biera Engiadinaisa® portar il buorf da bio «Bio-Knospe», schi, dafatta il buorf da bio svizer. Dimena as poja tilla resguardar sco la biera biologica svizra.

La biera s’ha etablida in Engiadina Bassa ed in Engiadin’Ota sco la biera indigena, la «Biera Engiadinaisa» o la biera da Tschlin. Adattà a la stagiun vegnan prodottas eir
bieras specialas.

Co va oura la prüma partida da l'equipa svizra al campiunadi mundial cunter la Brasilia quista dumengia?

>La concurrenza è finida - il victur vegn contactà proximamain. Grazia fitg a tut ils participants.

  
Joomla forms builder by JoomlaShine

 


*Cundiziuns: Registraziun per la newsletter da LATABLA ubain da la pagina da Facebook. Mintga persuna registrada a partir da 16 onns è legitimada da's participar. La concurrenza vegn administrada unicamain da www.latabla.ch. Participaziun finala fin ils 17.06.2018 a las 20:00. Il num dal victur u da la victura vegn publitgà sin facebook e/u sin www.latabla.ch. In barat, ina transmissiun u il pajament dal premi n'è betg pussaivel. Tut ils dretgs èn resalvats.

Text:  BE Biera Engiadinaisa®
Dapli: http://bieraria.ch/de/
Fotografia: pexels.com

 

Da Corina Gustin - Bibi Vaplan tocca pro la garda dals acts rumantschs cun üna gronda popularità e preschentscha eir ourdvart il chantun da patria. Ella quinta da magia, ragischs e da seis nouv album chi surprenda cun tuns moderns electronics. 

Co tuna teis nouv album, co descrivessast tü el?

Quai es amo greiv, a mai para ch’el es fich varià, fich viv ed eir profuond


Tü hast fich jent la plövgia?

Eu n’ha fichfich jent la plövgia, il cling da la plövgia, la savur. Eir sch’eu sun aint il auto ed i van ils chasperins vi e nan. Eu n’ha pero güsta usche jent il sulaj


La chanzun dal muos-chin tractor es meis favorit – per mai plütöst ün’otra bes-cha: Ün verm musical, ün «Ohrwurm». Dodast quai suvent?


Ils blers dischan plütöst cha «Tschigu» saja ün ma eir il titel «Iron B». Dal «Fies muos-chin tractor» nu n’ha eu fin uossa amo dudi quai. Ma bel da dudir!


Che titel dal nouv album es teis predilet e perche?


Quai es il titel «mia arma». Perche es amo greiv da dir… eu nu sa perche. Minchatant esa meglder da na savair.


Eu n’ha fich jent la quietezza. A mai para cha’l muond es “overdosed” cun tuns e roba


Daspö teis ultim album «Cul vent» e l'album «Cler, cler» sun passats trais ons. Che as ha müdà daspö quai?

Dal 2015 es cumpari l’album «Cul vent» ed uossa «cler, cler». Eu n’ha l’impreschiun cha in general esa aint daplü roba da rier e daplü ligerezza aint in mia musica


Perche hast tschernü il titel «Cler, cler» sco titel da l’album?

Perquai cha “Cler, cler” es statta üna da las prümas chanzuns ch’eu n’ha scrit per l’album nouv. Quai d’eira per mai ün mumaint ingio cha tuot d’eira cler, sainza ch’eu pudaiva incleger. La chanzun cumainza cun la frasa “Eu vez vez cler, tuot la bellezza vezza cler”: Ün möd positiv ed avert da sentir.


Il radio SRF3 lascha ir regularmaing tias ovras - las chanzun «Milli bels guottins» e «Iron B» sun stattas chanzun dal di, «Song vom Tag» in schner ed in avrigl. Quanta canera as stoja far e quanta lavur investir per gnir dudida sco musicista rumantscha?

Eu lavur schon fichfich bler ed is es ün dür lavur ma a la fin dals quints esa in paiin ün mix our da paschiun, creatività ed eir furtüna.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


Pel mumaint est tü sün turnea svizra – quant grond es l'interess vi da concerts rumantschs illa Svizra Tudais-cha?


Eu stoss dir cha l'interess es fichfich grond. Il publicum es per 90% tudais-ch, eir sch’eu sun in Grischun. Ils indigens nun interessa quai usche ferm. Quai es schon curius…


Tü est dachasa in Val Lumnezia. Vain sco prossem ün album Sursilvan?


Na, quai sgüra na. Cler ch’eu n’ha imprais Sursilvan ma la lingua da meis chant es e resta Vallader


D'ingionder vain l'inspiraziun per tias chanzuns?

Quai es alch magic, eu nu chat ils pleds da descriver quai. In prüma lingia douvra temp, ün cour avert ed il dret mumaint da laschar ir tuot


Ün chantadur cuntschaint ha manziunà üna jada ch'el haja douvrà be 20 minuts per scriver sia chanzun pel film da James Bond. Hast fü fat experienzas similas?

Schi, ün bun exaimpel es “lascha a mai”. Quella es gnüda oura schwuppidup ed ella d’eira quia precis usche sco ch’ella vaiva dad esser. Tanteraint daja quels mumaints ma pro mincha chanzun es quai darcheu tuot different. Pro las bleras chanzuns - eir dal nouv album - haja dürà bler plü lönch


il rumantsch es per mai dachasa, profuondità


Co guarda oura per tai ün di perfect?

Ün di perfect es scha meis cour es calm, sch’eu poss ir a spass cun meis chan al lai e baiver ün bun cafè. Ma vairamaing chat eu in mincha di alch mumaints chi sun perfects. Mincha mumaint dürant mincha di po esser perfect.


Che musica taidlast tü svessa?

Vairamaing ingüna -  eu n’ha fich jent la quietezza. Cur ch’eu vegn cul auto taidla minchatant radio o üna CD. Pel mumaint taidla güsta il nouv album da Pascal Gamboni. Ma eu taidl dinrar musica, a mai para cha’l muond es uschigliö fingià “overdosed” cun tuns e roba. Eu giod la quietezza.


Che t’occupa pel mumaint?

Pel mumaint m’occupa il Swiss Press Song cha nus vain da dar gio quist’eivna chi vain e ch’eu sto amo prodüer a fin. Quai es üna cumposiziun pel Swiss Press Award e tuot es ün zich stret. E lura m’allegra sün mias vacanzas davo quai.

(remarcha da l'autura: Bibi Vaplan ha gudagnà il Swiss Press Song 18 cun il titel Miss Pompus:)




Che nu sa la glieud da tai?

Eu nu sa che cha la glieud nu sa da mai…forsa ch’eu dorm fich jent e ch’eu passaint fich bler temp suletta. In meis lavur natüralmaing, eu stun eir suletta. Forsa nu sana ch’eu sun vegetariana e cha meis tofs nu spüzzan ;)


In tschinch ons…

Less eu avair ün’abitaziun plü gronda


Che es il rumantsch per tai?

Il rumantsch es per mai dachasa, profuondità. Per mai es scriver rumantsch bler plü simpel sco tudais-ch perquai ch’eu poss colliar vi dad alch magic in mai. Vi da ragischs chi implischan a mai cun inspiraziun


Intervista: Corina Gustin
Fotografia: (c) Bibi Vaplan
Dapli: http://www.bibivaplan.ch/



PROSSEMS CONCERTS CLER CLER TOUR 2018:


25.05.18   Turbine Theater, Langnau
01.06.18   Bergfahrtfestivla, Bergün
02.06.18   Bergfahrtfestival, Bergün* 
11.06.18   Lesebühne, Zug (prelecziun)
07.07.18   FL1 Live, Schaan
12.09.19   Kantonsbibliotek, Chur (prelecziun)
17.11.18   Kultur Kreuz, Nidau
* Solo


Suonda LATABLA! 



Pagina 1 da 3

Reclama:

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

5 giadas fitg fraid

14 da favrer 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – e da tut sias...

Il Project

30 da fanadur 2018

pinc e provocativ: Cura che ins entra in territori rumantsch na badan ins betg che ins è uss en il territori rumantsch: Ils nums dals lieus ed ils toponims èn...

La columna - Chi chi nu tschercha chatta

28 da november 2017

Da Fadrina Hofmann - L’uman es ün chatschader e ramassader. La cumprouva n’haja a chasa in fuorma da duos uffants chi chattan roba da tour e mütschir. Ün insaj? Voilà...

5 bellas dunnas

16 da matg 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo...

5 feghers Franzos

18 da fanadur 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel quellas influenzadas...

Jeu spetgel ...

05 da december 2017

Dad Annatina Nay - Duas figuras en in toc da teater da Samuel Beckett. Estragon e Wladimir sesanflan en in liug buc definau, sin in stradun, sper ina plonta. Els...

5 bellas chauras

10 da schaner 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Oz datti tschintg bellas...

La columna - Banadida telefomania

21 da favrer 2018

Da Fadrina Hofmann - Chi nu cugnuoscha il mumaint da schoc scha’l telefonin es dandettamaing davent? Ed il sentimaint surleivgià cur ch’el cumpara darcheu? Il telefonin es dvanta nos cumpogn...

Go to top