Flavia Hobi

Flavia Hobi

Autura LATABLA dapi october 2018 - Creschida si e stat a Vilters. Ella ha studegià pedagogia e rumantsch a l’universitad a Friburg. Gugent ha ella temp cun ses chars ed en cumpagnia, discurs, observaziun e reflexiun, musica, tschigulatta da latg, da pudair viagiar e turnar.

Da Flavia Hobi – Carschius si a Luven, eis el suenter la scola secundara sedecidius dad ir a Los Angeles per emprender engles. Strusch anavos hai denton buc cuzzau ditg tochen che Curdin Caviezel ha puspei pachetau las cofras per ir a Berlin e visitar la scola d’acturs. La capitala dalla Tiaratudestga ei era oz, suenter in pèr onns ad in teater el nord da Berlin, puspei siu domicil. Oz gioga il Sursilvan cun success en differentas rollas, quei surtut per producziuns da teater. Denton han ins Curdin era gia viu sin televisiun, el kino ni ch’el ha perfin manau sez reschia.

Sas ti aunc cura e daco che ti has decidiu da daventar actur?
Jeu level atgnamein gia adina far enzatgei en quella direcziun. Cun circa 4 onns era quei aunc plitost zatgei cun circus, sco clown ni artist. Pli vegls ch`jeu sun vegnius, pli bia ch`ei mava viers actur. Jeu sun adina staus bugen sin tribuna. Seigi quei cun in sketch da comedy da nozzas, en tocs da teater da scola ni pli tard era ella gruppa da teater. Facit: Atgnamein gia adina.


Enconusch’ins il romontsch en Tiaratudestga?
Entgins san ch`ei dat il romontsch, han denton aunc mai entupau enzatgi che discuora romontsch. E veramein biars han aunc mai udiu enzatgei da quei lungatg misterius.


Tgei munta il romontsch per tei? Co vivas ti il romontsch egl exteriur?
Romontsch ha da far bia cun mia affonza. Jeu sun ius a scoletta e scola primara per romontsch e tschontschel aunc oz romontsch cun biars collegs e collegas. Denton eisi grev da tschintschar romontsch dapi ch`jeu sun en Tiaratudestga. E lu drovi adina puspei 1-2 dis tochen ch`jeu sun dil tut el romontsch.


La cuschina dalla mumma ei naturalmein la megliera ch`ei dat


Datti muments nua ch’il romontsch maunca a ti?
Gie segir. Jeu tschintschass bugen denteren romontsch e fagess fetg bugen puspei inagada in project da teater ni in film per romontsch. Forsa vegn gleiti enzatgei en quella direcziun...


En tiu CV stat ch’il far striegn s’auda tier tes talents spezials. Co san ins metter avon quei far striegn?
Haha gie quei ei ver. El CV dils acturs stat tut tgei ch`ins ha fatg inagada ni sa aunc adina far e duvrar per exempel en in film. Cura ch`jeu erel aunc in tec pli giuvens haiel jeu fatg pintgas shows da striegn tar nozzas ed autras occasiuns. La davosa stad haiel jeu era aunc inaga fatg in pign program per affons ell’Africa dil sid.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Shop online!
    Shop online!


Ti eis fetg varionts e sportivs cun biars hobis. Has ti mintgaton temps da viver quels?
Buc schi bia sco jeu vess bugen. Ei dat temps ch`jeu sun engaschaus ad in teater en in liug nua ch`jeu hai buc la pusseivladad da far enzatgei. Il temps normal per provas ei era 10:00-14:00 e 18:00-22:00 e lu vegn forsa aunc ina show vitier. Cun quels temps da lavur eisi grev da far in hobi constant. Denton lavurel pil mument libers e sun denter auter al teater a Potsdam. Aschia sai jeu adina esser a Berlin ed era prender part al trenament d`unihoc dil club Eisbären Berlin.


Suenter ch’ins ha viu tiu image-film san ins con bugen che ti maglias. Cura has giu la davosa gada capuns?
Magliar ei il meglier e jeu vai veramein fetg bugen capuns! La davosa ga era matei el schaner cura ch`jeu erel a casa en Svizra. La cuschina dalla mumma ei naturalmein la megliera ch`ei dat.


Ils proxims onns less jeu realisar divers agens projects da teater e da film


Ti paras da viver tiu siemi. Tgei ein tias finamiras per ils proxims onns, has el senn da turnar in di?
Ei dat fetg biaras causas ch`jeu less aunc far. Seigi quei el job ni privat.
Da saver viver vinavon mo da quei mistregn ei buc ina causa evidenta e jeu sperel ch`jeu sai far quei per adina. Ils proxims onns less jeu realisar divers agens projects da teater e da film. Mobein era visitar differents liugs sil mund.
Jeu sai metter avon fetg bein da turnar in di fix en Svizra. El mument sundel jeu denton bugen in tec dapertut.


En quei cass giavischein nus che quei mondi en vigur - grond engraziament per tiu temps e tias rispostas!

 

Tgi che vul saver dapli sur da Curdin e ses projects actuals duai dar in cuc sin sia homepage www.curdincaviezel.com.


Intervista: Flavia Hobi
Fotografia: (c) by Gregory B. Waldis
Dapli: www.curdincaviezel.com


Suonda LATABLA!


Sustegnair

LATABLA è independenta e sa finanziescha tras sponsurs e donaturs

Vulais Vus sustegnair?

SUSTEGNAIR cun CHF 10.-


Forsa er insatge per vus:


Da Flavia Hobi - Mei fascineschan persunas che sefascineschan per enzatgei. Buc perquei che jeu savess buc sefascinar per il mund (eba fascinond) – gliez fuss lu tuttina empau trest – mo jeu quetel ei adina enorm bi sch’ins vesa co enzatgi reflurescha en siu fatg, fa quei cun tgierp ed olma e plein engaschi.

En in seminari da pedagogia mavi inagada per interess e che quei ei atgnamein sco la stimulaziun per ch’ins vegni vinavon. Mo danunder deriva interess che munta tenor Duden „geistige Anteilnahme“, „Neigung“, „Belange“? Co il mund ei creaus dependa era da nos interess e nos interess vegnan puspei influenzai dil mund – in’interacziun permanenta, inspiraziun per la naschientscha dad interess. Daco ch’ins s’interessescha ussa per la derivonza da plaids specifics ella linguistica e buc per fuormlas cumplexas ord la matematica ni viceversa, gliez ei probabel buc aschi tgunsch da rispunder. Aschia era la damonda suenter la raschun per interess, pertgei ch’ins ha quel ni eba buc. Clar ch’ins savess cheu ussa cuntinuar cun fatgs ord la scienzia, vegnir cun models e resultats da retschercas. 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


Sch’ins va in pass vinavon patratgel jeu vid il plaid fascinaziun. Secapescha ch’igl ei buc il medem – jeu schess davos mintga fascinaziun sezuppa in’interess, denton sto in interess buc exnum esser ina fascinaziun. Jeu sai s’interessar per ina caussa, quei senza gest esser fascinada dad ella. Jeu sai s’interessar per ina persuna e quei sa resultar en ina fascinaziun (fascinaziun tenor Duden „fesselnde Wirkung“, „Anziehungskraft“), perfin en amur. Forsa ch’ins sviluppescha ina fascinaziun, ina pissiun per enzatgei nunspitgau. Da l’autra vart sai jeu era haver il sentiment ch’enzatgei savess interessar mei e lu sefar en che quei ei tuttina buc il cass.

Sch’ins s’interessescha per enzatgei eisi damaneivel ch’ins fa quei bugen e tgunsch pusseivel era bein. Mo tgei ei sch’ins ha in interess, ina fascinaziun per tontas caussas ch’ins sa gnanc nua seprofundar il pli fetg? Nua mett’ins las prioritads per sedecider? Tgei piard’ins sch’ins sedecida encunter enzatgei, renunzia, restrenscha? La finfinala van gie leu era qualitads a piarder. Stuer sedecider denter pliras caussas munta denton era opziuns ed en in cert senn era privilegi, prest luxus. Lu eisi probabel da sedumandar tgei ch’ei impurtont ell’atgna veta, nua che las atgnas prioritads schain. Da saver quei ei senza damonda in gudogn impurtont. Nua schain tes interess, tgei fascinescha tei?

Text: Flavia Hobi
Fotografia: pexels.com


Suonda LATABLA!


 

Da Flavia Hobi - Mintgaton, sch’el hagi in tec mal il venter, lu mondi el sin tualetta e fetschi in pups e suenter seigi puspei bien. Perquei mondi el ussa sin tualetta a far in pups. Segir sun jeu buc la suletta ch’ei adina puspei surstada con aviarts ch’ils affons san esser. Quei buob da l’emprema classa ch’enconuscha mei atgnamein gnanc. Haveva el semplamein il basegn da raquintar quei, il basegn suenter attenziun ni leva el dar a mi in tip (engraziel fetg!), muossar tgei ch’el sa ni veramein restar en memoria cun sia historia? Jeu sai buc, en mintga cass ha el tut auter giu ch’il cac ellas caultschas cun menziunar quei enviers mei.

In cac ei tenor vocabularisursilvan.ch era ina „Umschreibung für etwas Wertloses“, eba „scheisse“, denton ston ins forsa esser precauts cun l’expressiun „wertlos“. Tgigiar, also „die Notdurft verrichten“ (ei viva il lungatg elevaus) funcziuna mo aschi ditg ch’il  carstgaun maglia e beiba ed ha enzatgei el magun – e sch’el cala cun quei cala el in di era da viver. Pia ha quei buob schon sefatg en endretg: nus havein veramein meglier sche nus savein pupsar ni caccar, ed aunc meglier sin tualetta che sch’ei va en las caultschas.

Per tudestg svizzer drov’ins quell’expressiun era en connex cun tema, ina munconza da curascha ni malmadironza: „de het doch eifach de Gag in de Hose“ (per exempel in tip che finescha in techtelmechtel tras WhatsApp enstagl duront in discuors persunal). Tudestg da scartira fussi lu plitost „sich in die Hosen machen“ (per buc dir „scheissen“), eba buc saver tener anavos enzatgei plitost grusig, esser memia fleivels. Il tgierp ha gie enconuschenta- mein mintgaton tuttina aunc dapli pussonza che quei ch’ins ei cunscient – e quei eisi dad emprender, per puspei vegnir anavos sin quei buob.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


Pia eisi decisiv da saver cura ch’i ei da schar giu las caultschas e tenor vocabularisursilvan.ch -
„Stuhl haben“ (per schar reviver il lungatg antiquau). Ed entscheiver da buc haver il cac ellas caultschas san ins ensasez schon baul. Jeu crei jeu emblidel mai pli ina scena en il parc da Tivoli a Ljubljana nua che mia collega da viadi ed jeu levan in tec palandrar.

Leu hai jeu per l’emprema gada en mia veta viu sco ch’ina mumma (ni jeu supponel ch’ei era la mumma) ha teniu siu pop pign sur in canaster da miarda public, il pop cun tgil blut. E quei buc mo in cuort mument, na matei ch’ella ha spitgau entginas minutas tochen ch’el ha fatg siu cac, sche insumma. Caccar va doch buc sin camond e sch’ins ei in heimscheisser grad so- wieso buc (probabel ch’ei sa schon esser pli pratic dad esser in public-scheisser!?). Nus ha- vein lu secapescha buc saviu mirar tier memia fetg - mo gie, per esser sincera hai duvrau siu temps tochen che nus essan serevegnidas dil rir.

En mintga cass ei emprender co, nua e cura da far cac segir negin cac. E tgi sa, forsa ha quei pop che ha trenau da sesvidar el canaster da miarda public gia avon che ir a pei pli tard in- agada veramein pli pauc il cac ellas caultschas - tgei che savess segir esser da gronda valeta.

Text: Flavia Hobi
Fotografia: pexels.com


Suonda LATABLA!


 

Reclama:

Martgà online:

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

5 giadas fitg fraid

14 da favrer 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – e da tut sias...

Il Project

30 da fanadur 2018

pinc e provocativ: Cura che ins entra in territori rumantsch na badan ins betg che ins è uss en il territori rumantsch: Ils nums dals lieus ed ils toponims èn...

5 bellas dunnas

16 da matg 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo...

La columna - Chi chi nu tschercha chatta

28 da november 2017

Da Fadrina Hofmann - L’uman es ün chatschader e ramassader. La cumprouva n’haja a chasa in fuorma da duos uffants chi chattan roba da tour e mütschir. Ün insaj? Voilà...

5 feghers Franzos

18 da fanadur 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel quellas influenzadas...

5 bellas chauras

10 da schaner 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Oz datti tschintg bellas...

Jeu spetgel ...

05 da december 2017

Dad Annatina Nay - Duas figuras en in toc da teater da Samuel Beckett. Estragon e Wladimir sesanflan en in liug buc definau, sin in stradun, sper ina plonta. Els...

La columna - Banadida telefomania

21 da favrer 2018

Da Fadrina Hofmann - Chi nu cugnuoscha il mumaint da schoc scha’l telefonin es dandettamaing davent? Ed il sentimaint surleivgià cur ch’el cumpara darcheu? Il telefonin es dvanta nos cumpogn...

Go to top