Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. E da sias stgirezzas! Damai che la stagiun stgira ha cumenzà, ans palpain nus tras il DRG, guardond co che nossa lingua descriva ils differentas grads da stgirezza. 


1. stgir sco ina bucca da luf

A Sevgein, da stgir, forsa che la dunna premurada admoniva: «Pren la latiarna, pertgei esser eisi stgir sco en ina bucca d’luf!» L’expressiun «in bocca d’luf» enconuschain nus uschiglio sco giavisch ladin als chatschaders. Ma la stgiraglia che regna en bucca dal luf, quella probabel be paucs ch’enconuschan. Però ina giada sto in, u ina, avair ristgà da guardar da datiers en il gnif al luf. E lura ha’la quintà – e Men Rauch ha chantà – quant stgir ch’i saja en bucca dal luf (La bocca d’luf es s-chüra … La bocca d’luf es sula …). Quella stgiraglia enconuscheva sinaquai l’entir territori rumantsch, sur il cunfin ladin or, sur il Surmir e fin enta Vrin, nua ch’i deva era là, perfin, in «stgir sco en bucca d’luf.»


2. stgir ch’ins na vesa betg il nas

Lura datti era las cumparegliaziuns cun la distanza sco mesira decisiva per il grad da stgiraglia, sco per exempel «stgir ch’ins na vesa betg in l’auter». Pli stgir e pli datiers èn ins cun «stgir ch’ins na vesa betg il pugn davant in egl». La culminaziun absoluta avain nus lura a Domat: «Stgir ch’ins veza bec i nas.» – In maletg plausibel per la stgiraglia absoluta, la finala è il nas bain l’object il pli damanaivel als egls. Era sche … da vesair quel (senza l’agid dad in spievel) han ins gia fadia da cler bel di.


3. stgir sco en in satg

Schons e Tumliasca han il «stgir sco an egn sac». Quai è almain curt e setg e simpel. Forsa n’èsi betg in maletg fitg original, ma almain pragmatic: mintgin sa – sch’el vul – prender in satg ed empruvar ora, quant stgir ch’igl è lura propi (però be curt, vus savais schon: satgs sur il chau etc.). I dependa mo da la stoffa: Stgir sco en in satg cun taila da juta? Cun taila da chonv? Cun taila da mangola? Satgs da palpiri u satgs da rument nairs, violets u verds?

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun


4. stgir sco en ina spelunca

In auter caracter da stgiraglia han las tavernas suspectusas. Udind la cumparegliaziun da Champfèr «s-chür scu’na spelunca» pudess ins supponer che quels là vagabundeschian regularmain per las ustarias enturn. Però ina «spelunca» na sto betg exnum esser in local vendider da vinars, mabain po er esser in cuvel u uschiglio ina fora. Ch’i saja lura baita, ustaria, grotto u grotta u fora: x in refugi fustg fascheva ses serv a quels da Champfèr per dar in’idea da la nairaglia da stivas u sairas sombras.


5. stgir sco en ina vatga

Enconuschais vus Jona? Quel là da la Bibla che è stà en il venter dad ina balena? Stgir eri mettain er en là. Ma qua en muntogna n’avain nus naginas balenas, persuenter auters animals cun buttatschuns. Perquai dini davent da Domat fin si Mustér «stgir sco dad esser en ina vacca.»

Sto esser che la bucca (nus avain gia vesì tar il luf) u il schiliez eran pli stgirs ch’il venter, damai ch’igl existan anc las variantas cun «esser stgir sco dad ir en ina vatga». Anc pli stgira è tschella vart dal venter, quella anora, sco quai ch’i tuna a Breil: «Oz ei ina notg stgira sco el tgil dad ina vacca nera.» Quai è ussa bain ina bell’expressiun per ina saira romantica d’enviern!

 

Text: Silvana Derungs
Fotografia: Fotografia tranter stgir e cler a St. Antönien (Chr. Meisser / Fototeca dal DRG).


Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. U è quai memia stentus? «Qua pos ti spetgar fin … äh …» Gea, fin cura? Fin che jau vegn blaua? Qua suondan tschintg bellas propostas per il di che na vegn mai a vegnir, sa chapescha chattadas en il DRG.


1. cura che las giaglinas pischan

«Ti sas cumandar sin mei cu las gaglinas peschan», ha ina da Sevgein ditg, laschond spetgar l'auter en perpeten. Laschar spetgar fin il di che las giaglinas pischan, qvd. invan, quai fani dapertut en Rumantschia, ed er ils Svizzers tudestgs spetgan adumbatten, fin il di «wenn d'Hüener brünzlid».
Ussa – senza entrar en detagls zoologics – èsi però uschia che giaglinas fan pelvaira pisch. Damai, per tgi che vul sa referir ad ina valur segira, fissi inditgà da tschertgar in'alternativa. En giagliner, qua pon ins gist restar e sa servir dal giaglinom masculin. Sco tschel da Trun: «Cul tgiet ova, sche fetsch jeu, avon buc!»


2. chalondas mai

«Tgi sa, cu quel ha el senn da pagar mei, calonda maja?» Divers lieus, sco qua Sagogn, han las «chalondas mai» sco di a mai vegnir. Il term «chalonda», pia l'emprim di dal mais, sugerescha (magari cun tun ironic) in termin precis. Ma suenter suonda quest smaladì «mai» che prenda scadin'illusiun. 
Empè da las «chalondas mai» sa servan auters lieus dals vegls Grecs, sco La Punt-Chamues-ch: «El faro que a las chalandas grecas.» In gieu gratagià per suspender insatge per adina, perquai ch'il chalender grec n'enconuscheva naginas calendæs.


3. l'emna da las duas gievgias

Enconuschais vus in'emna cun duas gievgias? En Engiadina ed en Surmir l'enconuschani. Là defineschani il mument che na vegn mai ad arrivar sur las gievgias, u pli precis: sur las emnas poligievgialas. I sto esser che tschertins han insanua gievgias sin reserva. Pertge, entant ch'i basta a Ramosch da far spetgar insatgi fin l'emna da las duas gievgias, dovran p.ex. Savognin e Lavin trais gievgias. Anc pli pauc fidanza en l'urden calendaric hani surtut en Engiadin'Ota a S-chanf, Zuoz e La Punt-Chamues-ch: «Quecò gnaro glivro l'eivna da las quatter gövgias.» Qua dovrani pia in'emna da quatter gievgias per propi sclauder tut ils dubis dad in'eventualitad tuttina anc pussaivla.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha


4. in di ordaifer l'emna

Gea, quels prendess ins gugent: in, dus dis anc vitiers. Tschertins crain era ch'i als dettia, quels dis supplementars – là, insanua zuppads tranter la dumengia ed il glindesdi. Uschia ch'ils maligns da Pigniu e Trun dattan empermischuns a lur conumans cun pleds sco: «Quei vi jeu lu far in di ord l'jamna.»


5. tranter las 12 e mezdi

«Precis tanter las 12 e mezdi», pudess quel da Lavin avair respundì a la dumonda «Cura ans inscuntraina?». Tranter las 12 e mezdi tuna suenter in termin precis. A la segunda egliada èsi in termin nunpussaivel. Suenter ina terza ponderaziun na pari tuttina betg uschè sbaglià. Dependa, sch'ins considerescha «mezdi» sco mument u sco spazi da temp. La lingua da mintgadi, quella manegia cun «mezdi» plusminus precis las 12. Uschia ch'i daventa or da l'empermischun empermettenta plitost ina cunvegna cutizzanta. Ma tuttina, insaco èsi anc adina in'empermischun che n'excluda betg l'absoluta mai-pussaivladad – là, insanua en il trantertemp (magari minim) tranter las 12 e mezdi.

 

Text: Silvana Derungs
Fotografia: In'autra expressiun per il di che na vegn mai ad arrivar: il di che l'En va amunt – sa chapescha duvrà en Engiadina. Qua l'En a Segl (K. G. Widmer / Fototeca dal DRG)


Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per vus:

5 chauns

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Quest mais ans deditgain nus ad in animal da chasa – spretschà dals ins e charezzà dals auters: ina pitschna reverenza als chauns (linguistics). Chattads, sco adina en quest lieu, en il DRG


1. Bismarc

Pertge atgnamain adina mo Blessi, Barry u Bello, Rocky u Roxy? Pertge betg revitalisar ils nums da chauns ch’eran actuals il cumenzament dal 20avel tschientaner? Per exempel eran ils nums Fido, Soldi e Netti da quel temp «in» a Dalin. Tras las streglias da Mustér/Disentis flanavan las damas cun Paris ed a chatscha bassa gievan ils umens forsa cun Scoti e Finet. Ma in dals favurits da quels onns, betg mo a Mustér, era Bismarc. Pertge atgnamain betg? «Bismarc, plaz!!»


2. ir cun chauns

Il mais passà essan nus ids en California, en Capadozis ed a Calcutta cun laschar ir inqual chaussa da l’aua giu u a frusta. Il medem pon ins far en Surselva cun duvrar ils chauns, numnadamain cun laschar ir insatge en chauns. Sco a Laax: «Els han schau ir quei baghetg tut en tgauns.»

En Engiadina, pli exact documentà per Vnà, poi signifitgar il medem. Ma primarmain munta «ir cun chans» là, a Vnà, ch’ins fetschia baracca dis a la lunga senza lavurar. Ed a la fin èn ins ch’ins quasi crappa, u sco quai ch’i schessan a Pigniu: «Quel ei ora sin il tgaun.»


3. ils chauns da pastg

Mintgatant maglian ils chauns pastg e mintgatant è il pastg in chaun. En la Muntogna da Schons datti las tscharneglias: lingias da pastg laschadas enavos per marcar ils cunfins dals prads. Quellas lingias vegnan per part era numnadas «tgöns» (a Dalin e Prez) u «tgauns» ad Almen e Scharans.

Però chauns pon er esser tschofs da pastg en general, pia betg da quels laschads enavos aposta. A Savognin hai num, cura ch’il prader na sega betg bain ed i restan enavos in pèr pastgs: «Varda anavos, te ast igls tgans tgi dattan bratgs.»

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha


4. stranglar chauns cun bizochels

Mintgatant (be excepziunalmain!) capiti gea ch’ins fa insatge propi pauc perdert e perfin pluffer. Cura ch’ins fa insatge dal tut sutsu e s’inschigna simplamain da quai maladester, lura pon ils auters commentar quai sco quels da Schlarigna cun ina sentenza sco: «Vuls puspè ina giada stranglar chauns cun bizochels?»


5. quel da la chogna

Chauns èn activs, ma las femellas, las chognas, èn smarschunas. Sto esser, vegnan ellas gea duvradas per descriver activitads u stadis mentals main admirabels e desiderabels: Quels da l’Engiadina Bassa mainan la chogna u van cun chognas, cura ch’i perdan temp u mainan ina vita laschenta. Èni stanchels u simplamain marschs, ils Engiadinais, lura han els la chogna.

Dentant, sch’in betg-Engiadinais ha la chogna, lura è quel ord vista sportiva in plaun lamaschic: el è l’ultim (en gieu e sport) e vegn lura era numnà «quel dalla cogna». Uschia pon ins commentar, vesend co Paul surpassa Clau durant ina cursa: «Paul ha ussa dau (la) cogna a Clau!»

 

Text: Silvana Derungs
Fotografia: Era quai èn «chauns»: lingias da cunfin da pastg, Valragn (Chr. Lorez / Fototeca dal DRG)


Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – era sche quellas èn influenzadas dad auters pajais. Viagiond tras il DRG e tras pleds e locuziuns rumantschas, chattain nus numnadamain las passidas da divers pajais.


1. il Tirol

Per cumenzar giain nus be ina giada sur il cunfin grischun, or en il Tirol. Per tschertins po quai gia esser in lung, in fitg lung viadi. Perquai enconuschan il Grischun central e la Surselva la locuziun «ir or dal mund ed en il Tirol» betg mo per ir fin sur cunfin, mabain en general cura ch’i va lunsch davent. Er a Ftan sani nua ch’il mund chala e cumenza, numnadamain «giò Martina, ingio chi glivra il muond e cumainz’il Tirol».

Gea, per tschertins po il Tirol propi esser quasi in auter planet. Ma per quels da Müstair èn ils Tirolais mintgatant pli dastrusch che quels da la Val «inaint»: els han numnadamain la varianta «ir or dal mond ed aint a Valchava».


2. la Cappadozia en Tirchia

Sch’i fan bancrutta en la Val Müstair, lura vani però lunsch sur il Tirol or, fin en Tirchia, en la regiun Cappadozia. «Ir in capadozis» vegn duvrà per ir concurs ed er insumma, sch’insatge va a la malura. Ma betg mo cun la malura materiala van ins a capadozis, er ils umans en lur sgurdin corporal fan quai: «Nu gnin vegls e planet jaraini in capadozias.»

Ed a la fin dals quints n’èn las duas regiuns gnanc uschè differentas: omaduas, tant la bella Cappadozia sco la bella Val Müstair cun sia claustra da Son Jon, fan part dal patrimoni mundial da l’UNESCO.


3. Calcutta en India

Entant ch’ils Jauers van a frusta en Tirchia, fan ils Sursilvans il medem en India, a Calcutta. Per exempel dini a Trun, sch’ina vatga è ida a la malura: «La vacca ei ida alla calicula.»

Normalmain vegn Calcutta duvrà per trametter (u almain per giavischar) lunsch davent in conuman mulestader. Sco quai che era la California vegn duvrada, «Va toch en California!», inditgond la direcziun vers vest. Ma starmentus e detestabel stoi er esser a l’ost, a Calcutta: per il pli hai num «Va alla calicutta!»; a Sumvitg vegnani tramess «a cantalicut», a Lavin «a calticuc», a Sent smaladeschani «cha’l ia in carlicuc!» ed a Schlarigna «vo impo in canicut!»

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun


4. la Croazia

Entant che auters idioms balbegian, sbarbuttan u han simplamain la lieunga grossa, crabottan ils Valladers. In crabot ladin n’è lura nagut auter che in balbegiader. Er in uffant pitschen po esser in crabot. A Tarasp vegnan era numnads crabots ils peschs pitschnins, quels sut mesira. Quels na valan nagut. Perquai èn a Tarasp ils valanaguts era gist crabots. Ed il pir: in crabot n’è nagut auter che in Croat (derivant dal pled tirolais krawot, krawat per in Sloven) … Ed ussa pudais lignar, danunder che la cravatta vegn!


5. l’Engalterra

Sco i para – almain tenor funtaunas lumnezianas – eran ils Englais ina naziun exposta a situaziuns dischagreablas. A Vignogn pudevi tunar suandantamain, sch’ina persuna n’era betg mo en embarass, mabain propi en ferma miseria: «Quel vegn aunc en fatalitads englesas, sch’ei fa aschia vinavon.»


Si Tujetsch clamavani perencunter: «Als englenders vegnan!» Quai n’era lura nagina chavallaria che vegniva sur l’Alpsu. Na, uschia commentavan ils Tuatschins, sch’ils pors eran scappads da l’alp e vegnivan a chasa. En Engiadina ed a Scharans èn ils englais (la razza da portgs, bainchapì!) caracterisads uschia: «Ils anglenders: curts, gross, cugl grugn ansei.»

 

Fotografia: Müstair cun claustra e vista or dal mund vers il (Süd-)Tirol, 1911 (Chr. Meisser / Fototeca dal DRG)

 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel quellas influenzadas dad autras naziuns. Per motivs d’actualitad vulain nus guardar, tge Franzos che nus inscuntrain en nossa lingua – e sa chapescha en il DRG.


1. ils portgs franzos

Na, ussa betg quai che vus pensais forsa! Igl èn simplamain ils portgs en il vair senn dal pled, ils portgs da chasa, che vegnan numnads «ils Franzos». Pervi da lur viers a la franzosa «oui, oui, oui». A Scuol èsi cler ch’i sa tracta qua dals purschels, be quels han ils viers charins «ouiii, ouiii, ouiii». Tschels, ils gronds, èn lura schon portgs pli prussians: «Ils franzesins naschan frances e moran tudais-ch» (pervi da lur grugnir «joh, joh, joh»).


2. tartuffels e buglias franzosas

Il franzos ha chattà la via er en nossa cuschina – schegea betg gist en furma dad «haute cuisine»: ils «ardeffels frances» da Latsch èn tartuffels crivs brassads (simplamain avant ch’i avevan num pommes frites). A Castrisch numnani la buglia arsa cun latg la «buglia franzosa» e la buglia arsa per propi (quella cun farina e groma u pischada) è en divers lieus da la Sut- e Surselva la «buglia da Frontscha».

Lura avain nus anc ils «franzs»: quels tunan zuar in pau franzos, na vegnan però betg da la Frantscha. Els vegnan or dal furnel, han num «franz en pegna» (a Bravuogn, Flond e Duin) ed èn ina sort petta da tartuffels, sumeglianta al plain in pigna. Flond la descriva sco tartuffels crivs cun farina, charnpiertg ed ivettas u tschareschas.


3. avair la furia franzosa

Sch’ins vul crair a locuziuns ladinas, èn ils Franzos ina naziun spezialmain impulsiva ed en prescha. U co declerar l’expressiun «avair la furia francesa» a Ftan e Lavin? Ina persuna (memia) passiunada e vehementa vegn franada a Lavin cun la remartga «Che furia francesa es quista?». A Ftan furiescha la medema prescha franzosa, numnadamain tar quels che vulan adina esser ils emprims cun segar u cun chavar ils tartuffels.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!


4. il mal franzos

Na din ins betg ch’ils Franzos sajan buns amants? U èni simplamain memia promiscus e malprecauts? Betg per nagut numnain nus la sifilis «il mal franzos». Per taxar in pertutgà da questa malsogna sexuala basti mintgatant era be da dir: «Quel ha ils franzos.»

Ils Franzos sezs n’han però betg ils franzos, mabain «le mal anglais». Ed uschia attribuescha mintga pajais la sifilis al pajais, danunder che la malsogna pudess esser importada: ils Russ dattan per exempel la culpa als Polacs, ils Portugais ed Ollandais als Spagnols.


5. sfranzosar

Restain gist tar ils Franzos amants: «Quels dus là vi sfranzosan.» Ubain: «Quels fan in vaira sfranzosim.» Quai tuna bain in pau da quai da bitschergnar e da far enturn, u betg? U forsa pli maltschec: «Quella ha sfranzosà (enturn)», per ina dunna giudend la vita libertina.

Questas muntadas numnadas na datti però betg. Sfranzosar signifitga infectar cun malsognas sexualas; esser (s)franzosà munta ch’ins haja ils franzos, pia la sifilis. Dentant questa muntada è uschè solitaria ed antiquada ch’ins pudess ristgar da l’abandunar – e da reintroducir il «sfranzosar» cun ina nova muntada, ina pli simpatica e daletgaivla… Tgi sa?

 

Fotografia: In «Franzos» da Medel sin l’Alp Pazzola (W. Derichsweiler / Fototeca dal DRG).

 

Suonda LATABLA!


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antoppan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

 

Igls treis giuvenils èn sa sfundros ventirevels e cuntaints aint igls canapes loms digl Belvédère. Igl era puspe ouras per treis tschigulattas tgodas tgi laschan amblidar la plievgia d’oravant. “E, scu vogl cun las provas?”, dumonda Larissa marvegliousa. “Trè biè!”, excloma Curdin tgi porta en snuz dalla tschigulatta. “Tunga tia vousch schi bagn scu ties franzos?”, zaccogna Larissa. El amprova da s’andrizzar, ma perda igl cumbat cunter igl canape. Juliette igl defenda surriend: “El ha ina fitg bella vusch.” – “Merci, ma scheri!” Curdin fò viva anvers ella. Larissa varda en zichel perplexa.

“Igl sulet tg’ia tgapesch betg, è tg’igl dirigent raschunga tott’urela, ensatge d’ena Rebecca...”, rachinta Curdin. Juliette rapla igl front. “Tge manegias ti? Nus n’avain nagina Rebecca en il chor!” – “Ea, chegl è gio curious. Ma dantant tgi giagn. Tras la partitura e currigiagn igls noss tungs dei el: attònsiò, la è Rebecca!” En mument ègl quiet. Tottanegna antscheva Juliette a reir da tala maniera, tgi la sia tschigulatta sa patta tot privlous cunter igl our digl cuppegn.

“Ti manegias ré bécarre!!” Larissa e Curdin la tgapeschan strousch durant igl sies riem. “Re-be-car? E tge diavel è chegl?” – “Ré è il tun ré... E bécarre è quel segn che restituescha ils segns, sco il bémol ed il... ehm... dièse.” Curdin varda sen Larissa. “Ast te en’ideia, da tge tg’ella baita?” Er Larissa ò en grond segn da dumondas sen fatscha. “Spetgai...”, murmura Juliette e peglia nonavant en bloc ed en risplei or digl sies lascher. Ella malegia tschintg lengias ed ena clav da violina. Sot l’amprema lengia malegia ella ena nota


“Quai è gea ré”, antscheva ella, ma Curdin l’interrompa: “Na, chegl è en d, tant sa er ia!” Juliette rapla igl front. “Na, quai è in ré, mes char!” Ella agiunta ulteriouras notas suraint. “Ré, mi, fa, sol, la, ti, do!”, commentesch’la. Curdin scassa la testa. “Chegl è ena scala! E chella so antschever tar mintga tung. Chels tungs tgi te ast malagea sa nomnan d, e, f, g, a...” Juliette igl varda sainza tgapientscha. “Te veist or gnocca schi te vardas uscheia”, remartga Curdin. Larissa teira se ena survantscheglia.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun


“Dumandagn vichipedia”, propona Curdin e peglia nonavant sies telefonign. “Hm, tge duessa dar aint? Pruagn ene cun do re mi... Oh, Solmisation! Tge pledung...” En mument ègl quiet, anfignen tg’el cloma: “Aha, ossa terla: In der relativen Solmisation blablabla stehen die Tonsilben do re mi fa so la ti do für jegliche Durtonleiter! Cò ast!” Larissa sa storscha tar el e varda sur la sia spatla. “Ma varda, sotaint stat ensatge d’ena solmisaziun absoluta...” Curdin ligia anavant cun en’igleida seriousa. Alloura petga’l la sia testa. “Na! Oss betg dei tg’igls Franzos nomnan igls tungs oter tgi nous!” El metta teatralicamaintg sies natel sen meisa. “Ia sort digl chor!!”

“Ma tge ègl oss cun rebecar?”, dumonda Larissa igl ignorond. Juliette surrei e malegia davant igl ré igl segn ♭. “Quai è gea in bémol” – “Oss betg fò anc eneda en battibogl, chegl è simplamaintg en b!!”, sa lamainta Curdin tot despero. “Pervia da mai... E quai...” Ella malegia en segn da schliaziun    e screiva dasperas bécarre. “È in b carre, quai vesa gea ora sco in b cun chantuns, u betg?” Larissa è incantada: “Chegl è gio genial!” Curdin peglia igl sboz da Juliette e varda tot precis. “Rebecca am ò plaschia migler...”, broncla’l. Oss so Larissa betg sa retigneir ple. “Ma te ast gio tia Giulietta!” Curdin varda stupia. Juliette surrei ambarassada. Damai tgi nign risca da deir ensatge, fora Larissa anavant: “D’ena scala da re anfignen do – quanta raschung vaia?” Cò varda’l da furbaz.

“C scu Curdin!”

Vocabulari:

  • puspe/ VL: darcheu
  • d’oravant / SR: giuado, VL: dadourvart
  • zaccogna / zaccagner, SR: ziclar
  • en zichel / SR: in tec, VL: ün pa
  • tgapesch / tgapeir, VL: incleger
  • betg / SR: ... buc, VL: nun ...
  • raschunga / raschunar, VL: discuorrer
  • tott’urela / SR: l’entir’uriala, VL: tuotta pezza
  • giagn / SR: mein
  • antscheva / anschever, VL: cumanzar
  • cuppegn / SR: scadiola, VL: tazza
  • strousch / VL: apaina
  • baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
  • gnocca / SR: carina, VL: charina
  • ene / (oralmaintg) eneda, SR: inaga, VL: üna jada
  • anfignen / SR: tochen, VL: infin
  • u betg / SR: neve, VL: navaira
  • nign / SR: negin, VL: ingün

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per Vus:

  • Viver la fascinaziun
    Viver la fascinaziun
    Da Flavia Hobi - Mei fascineschan persunas che sefascineschan per enzatgei. Buc perquei che jeu savess buc sefascinar per il mund (eba…
  • Kitsch e vardà
    Kitsch e vardà
    Da Romana Ganzoni - Ultimamaing es capità alch schnuaivel da rier. Ed eir na. Ma il prüm apunto schi. Daspö…
  • Evitar il cac ellas caultschas!
    Evitar il cac ellas caultschas!
    Da Flavia Hobi - Mintgaton, sch’el hagi in tec mal il venter, lu mondi el sin tualetta e fetschi in pups e…
  • Ün’istorgia d’amur - o lura - Omagi a Birba
    Ün’istorgia d’amur - o lura - Omagi a Birba
    Da Fadrina Hofmann - I dà duos sorts dad umans: possessuors da chans ed otra glieud. Quista columna inclegiaran oramai be…

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo per dar num als umens. 


1. Giatgen dal tschiel


Sch’il sulegl fiss in um, lura avess el num Giatgen, cun opziun famigliara «barba Giachen» u pli reverenzial sco a Zernez cun «maister Giachen». Ardez, per exempel, commentescha in di nivlus cun: «Hoz manca barba Jachen.» Cuchegia il sulegl lura tuttina ora insacura, di Tinizong: «Ussa vign anc igl barba Giatgen!»
A Strada en Engiadina Bassa lascha il Giatgen dentant era vesair las stailas e betg mo il sulegl: «barba Jachen» numnan ils da Strada a moda charina la pertga per dar sin il tgil. «Spetta be ch’eu vegn cul barba Jachen», smanatschani forsa. «Giachen en!», surstattan qua ils Sursilvans.


2. Gion il joker


Il prototip dal num da l’um rumantsch è dentant Gion u Jon. El è il joker per cuvrir quasi l’entir spectrum da caracteristicas fisicas e moralas, surtut quellas pauc ludaivlas: Il tgutg e tabalori è en Surselva «Gion tuella» ed a Savognin il «Gion mogn». Quest mogn tuna in pau da chau stinà, sco quai ch’el è en Engiadina il «Jon dür» u il «Gian buatscha». Ina buatscha è però er ina persuna tut auter che testarda, anzi in flegma. Main marsch, plitgunsch sturn e movibel è il «Gion geina» da Sevgein: ina persuna che sa mova da quai balluccant ed undegiant – cuntrari al «Jon dschet» da Scuol, tut steric dal fraid ch’el ha adina. A Müstair tugna il «Jon rögn» da tut e mintgin. E cun far e pensar è il «Gion davos» adina … l’ultim.


3. Steivan il spiertus


Persunas chapriziusas perencunter n’èn betg simplamain Gions ordinaris, mabain Steivans. Cun agid spiertus èn persunas indecisas Steivans da set spierts. «Fin cha quel Steivan da set spierts sa che ch’el voul far …!» Tut tenor datti era dapli spierts che be set. Uschia han quels da Ramosch para in u l’auter chaprizi dapli, els cun lur Steivan da milli spierts …
A Lavin n’è il Steivan betg mo in lunatic, mabain er anc in ipoconder cun blers – set! – mals: il Steivan da set guais. Mo ina pitschna differenza, la finala van mals e malsegirezzas gea savens en ina.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


4. Peder il paradisic


Igl è enconuschent: enta parvis na vegn betg mintgin. Pertge davant la porta dal parvis spetga Petrus per examinar ils morts: Tgi è senza culpa e senza macla? Ils paupers putgants (almain quels sursilvans) pon empruvar da surmanar l’apostel portier, sa referind a lur locuziun: «Jeu sun buca sogn Pieder.» Infallibel n’è la finala nagin. Gnanca son Peder, al pli, para, il papa.  


5. Men the Man


Il pli bel (n)um è dentant in da Sent, numnadamain il Men tender. Ditg era il sulet pled «tender» che jau enconuscheva quel da la chanzun dad Elvis Presley. Lura, legend ina giada il titel «Men tender», ma sun jau imaginada in um sensibel, amabel, bufatg e betg memia giagliard. Ma sch’i din a Sent «Tü est ün vaira Men tender, per mincha merda plondschast!», lura n’è quai betg exnum quai che dunna tschertga. In um memia sensibel, in um chajachautschas! Noss Men pudess anc esser quai en il vair senn dal pled, siond «tender» er il pled per il passacorp lom. Qua po Elvis lur’anc chantar ditg «Love Me(n) tender, love Me(n) sweet …»

 

Fotografia: Tschintg bels guids da muntogna a chaschun da l’inauguruaziun da la chamonna da Medel ils 9 d’october 1910 (W. Derichsweiler / Fototeca dal DRG)

 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo per dar num ad umens e dunnas. 

 

1. la Maria lunga 

Marias èn Nossadunnas e mammas – insumma: Marias èn LAS dunnas. «Tge Maria è quai?» signifitga perquai eratant sco «Tge femna è quai?». Mintgatant ha perfin eral’um num (cun segund prenum) Maria. Dunnas ed umens pon però era vegnir numnads Maria, sch’els n’han gnanca num Maria. Magari èni lura Marialungas. Derasadas èn quellas surtut en Engiadina Bassa. Manegiada n’è qua betg la Marialunga per fimar, mabain ina persuna (spiertalmain) plauna, targlinanta, maladestra, dormulenta, in chau da sien. Sco a Lavin, là pos clamar: «Vainst a la fin, tü Maria lunga?»

  

2. la Clara culinarica

La Clara è la dilettanta culinarica, ina tschavatta da tschaveras, sto ella gea tegnair nà per spisas e bavrondas senza grond daletg gastronomic. Ina schuppa auaditscha, rara e stendida è en Surselva ina schuppa da sontga Clara (e per tgi che sa dumonda tge che «sonza Clara» saja: quai è il medem, simplamain a Lantsch). Er in café flaivel e transparent, in café strusch brin, nundir nair: era quai è in café da sontga Clara. Quels da Dardin dentant, quels navulan permalar naginas Claras, uschia ch’els numnan talastriaccas «café da l’onda Letta». Anc auters na vulan offender insumma naginas dunnas (umens soviso betg), perquai datti lura il «café da silips».

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch

 

3. la Catrina da la latrina

Entant che la Clara po anc esser patruna da schuppas e cafés, sto la Catrina tegnair nà ses num per autras materias ruinadas: uschia ad Ardez, nua ch’il latg asch e rut è in «lat in chatrina».

Pli enconuschenta è la Catrina però sco purifitgadra che vegn tar nus cun la diarrea catartica: lura avain nus «laCatrina» u «la sontga Catrina» – betg darar accumpagnadada grondas preschas, sco la «svelta Catrina» e «la schuenta Catrina» en Surselva e Grischun Central u lura en Val Schons «la schwinda Catrigna». Ed era sisum la Surselva sajetti be viadora, cura che «la sieta Catrina» è sin visita tar ils Tuatschins.

 

4. la Rosa regulara

Sin visita vegn da temp en temp anc in auter giast, ma quai lura be tar las dunnas: la menstruaziun. Per regla nadiscurran dunnas (ed umens) betg senz’auter da quella, almain betg cun tuts. Na sa lascha quai dentant betg evitar, dovrani ina sort code, per sumeglia «la Rosa». Savens vegn quella Rosa anc numnada famigliarmain (ozendi per il pli en tun levamain beffegiant) «l’onda Rosa» u la «tantaRosa». Ma per tschertin(a)s pon perfin frasas sco «Jau hai l’onda Rosa sin visita» esser memia offensivas, uschia che quellas chaussas da femnas èn empè da rosas be pli «las robas» sco a Susch. Pruderia par excellence? Ma bain: Ènlura «ils dis» dal temp modern propi pli directs ed expressivs?

 

5. la Frena frivola

In num sco Frena tuna da quai fascinant, infam, e frivol –almain cumpareglià cun ina Maria monotona, ina Clara puritana, ina Catrina finina u ina Rosa punctuala. Ma la Frena, «la Frena ferventa», oh, quai tuna lura dad ina femna cun passiun, ina che lascha batter pli ferm ils cors virils, ina che tegna cumpagnia als umens, las sairas en ustaria. E sch’i n’è betg quella Frena, lu forsa in’autra cumpogna – p.ex. la buttiglia da vin u quella da vinars. Quella vegn era numnada «frena», almain a Ramosch. (L’explicaziun ha da far cun l’attribut da la sontga, ma quai renda main excitant il purtret da la bella Frena).

Sco ch’i saja: che vus prendias lura en ustaria frenas u grondas blondas, faschai attenziun da betg maschadar, uschiglio vegn vitiers anc la Catrina. 

 

Fotografia: Tschintg bella dunnas tuatschinas il di da Dumengia alva 1920 (P. Scheuermeier / Fototeca DRG). 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – p.ex. per declerar l’amur. Ensemen cun la primavaira èn franc era s’avanzads ils sentiments d’amur. Però: Esser inamurà è ina chaussa. Discurrer surlonder in’autra. Per il pli mancan ils pleds. Perquai èn decleraziuns d’amur documentadas plitost a moda modesta en il material dal DRG. Percunter na mancan betg ils pleds per commentar (forsa cun in pau scuidanza?) l’amur dals auters! Perquai datti qua empè da decleraziuns d’amur tschintg parairis davart sentiments ed ardiments amurus.

1. esser inamurà pir ch’ina mieur en in magnucca

D’accord. Romantic è insatge auter. Ma almain tant romantic ed erotic sco il classicher «Ella l’ha gugent»! La finala avain nus era gugent crimis u spaghettis. Lura è ina descripziun sco quella sursilvana «El ei inamuraus pir ch’ina miur en ina buna mignucca grassa» gist uschè illustrativa – era sch’ella è bravamain bravina.

2. esser stgarvunà

Pli passiunads èn Puteras e Puters, numnadamain cura ch’in è «scravuno zieva qualchün». Quai tuna lura tschuf, tuna plitost da sex sfranà fervent e frenetic, insumma dad in «murem portg» (sco i schessan a Riom). In um stgarvunà u «s’incarognà» (sco en l’entir’Engiadina), quel n’è betg mo inamurà, mabain cotg al pli aut grad – almain pli fitg che sch’el avess mo quaidas dad ina magnucca chaschiel.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun


3. chatschar en il cugn

Avant che dad esser inamurà sin il piter pir èsi dentant da far in emprim pass. Ozendi dini forsa: «Quel ha fatg si ina.» («Far si ina muronza» faschevani dentant era gia l’entschatta dal 20avel tschientaner.) Circa uschè pauc sensibel tunavi para a Vella, nua ch’ins cumenzava in’allianza amurusa «catschond en il cugn». Jau m’imagin gist ina collega che schess: «Tschella sera ella disco ha Clemens catschau en il cugn». Pauc bel, pensais forsa. Ma malgrà tut ha quell’expressiun tuttin’anc in tschert scharm rustical (lumnezian). U betg?

4. metter a lomia insatge

Cumenzar romanzas cun finezza e tenerezza – quai succeda a Zuoz. Là sincereschani dad avair «miss a mögl qualchosa» suenter avair fatg in emprim pass amuraivel ed empermettent. Naginas «cugnadas» brachialas, mabain pazienza per dar temp e flad al flirt. Però, po dar, era temp per surpledar, persvader ed indeblir e magari era per manar per il nas.

Dentant attenziun als contacts interrumantschs: Gea betg confunder il «metter a lomia insatge» cun «metter a lomia insatgi»! Sch’in um da Trun smanatscha da ta metter a lomia, lura na dastgas spetgar naginas charezzas, anzi: lura ta spetga ina pulita patangada.

5. in bitsch na fa betg fora

Cun tanta marusaglia vegnan baud u tard era londervi ils bitschs. Ozendi vegnan quels mintgatant survalitads. La lingua, quella tracta da l’Engiadina fin en Surselva a moda vaira liberala quests bitschs benedids: be tant sco in pau rument – «ün bütsch vaglia tant sco ün patütsch» – vala in bitsch ad Ardez. Quai n’è pia nagin’empermischun, e na fa era betg gronds donns, gist sco a Zernez, nua che «ün bütsch nu fa foura». Perfin la Surselva è indulgenta, sincerond: «Buca mintga betsch dat lètg!» Ma là èn ils bitschs propi era senza malart, sche perfin il paun sa bitschar. Enta Vrin hai numnadmain num – cura ch’ils pauns tatgan ensemen durant esser en furn: «Il paun ha bitschau.» Basta che quel saja cotg…

Fotografia: Far paun a Flem, 1996 (F.Giger/Fototeca dal DRG)

Suonda LATABLA!


Da Viola Sutter (Victura Plima d'Aur/Pledpierla)



An egna tur durànt egna stgira notg,
igl zen baselgia tutga per las otg,
egn spért spetga malruassevel an la trucla da stgazi.
El salegra d'antupar igl sieus grànd amitg Lumpazi.
Mo tocen c'igl e finalmeing las dudesch,
ligia igl noss spértet ànc meli cudeschs.

Cur ca la ura da spért antscheva,
vean igl amitg Lumpazi ca beva.
Els van uss a far tema
a la surviainta Emma.

Leza cupetga ad e sainza schientscha,
parquegl ân igls spérts uss schleata cunszienztga.
Mo els salaschan nuta iritar,
a vutan anavànt la glieud tantar.

Anzacuras ston ear els ir a durmir
an la trucla noua c'igl e propi stgir.
L'otra damàn en igls dus spértets puspe topfit
a dovran an la scola da sgular gnànc agid.

Suainter tgàntan els agl cor,
l'istorgia da la plema d'or.


Funtauna: Lia Rumantscha

Forsa er insatge per Vus:

  • Viver la fascinaziun
    Viver la fascinaziun
    Da Flavia Hobi - Mei fascineschan persunas che sefascineschan per enzatgei. Buc perquei che jeu savess buc sefascinar per il mund (eba…
  • Kitsch e vardà
    Kitsch e vardà
    Da Romana Ganzoni - Ultimamaing es capità alch schnuaivel da rier. Ed eir na. Ma il prüm apunto schi. Daspö…
  • Evitar il cac ellas caultschas!
    Evitar il cac ellas caultschas!
    Da Flavia Hobi - Mintgaton, sch’el hagi in tec mal il venter, lu mondi el sin tualetta e fetschi in pups e…
  • Ün’istorgia d’amur - o lura - Omagi a Birba
    Ün’istorgia d’amur - o lura - Omagi a Birba
    Da Fadrina Hofmann - I dà duos sorts dad umans: possessuors da chans ed otra glieud. Quista columna inclegiaran oramai be…

Pagina 1 da 4

Martgà online:

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

5 giadas fitg fraid

14 da favrer 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – e da tut sias...

La columna - Chi chi nu tschercha chatta

28 da november 2017

Da Fadrina Hofmann - L’uman es ün chatschader e ramassader. La cumprouva n’haja a chasa in fuorma da duos uffants chi chattan roba da tour e mütschir. Ün insaj? Voilà...

5 bellas dunnas

16 da matg 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo...

5 bellas chauras

10 da schaner 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Oz datti tschintg bellas...

5 feghers Franzos

18 da fanadur 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel quellas influenzadas...

Il Project

30 da fanadur 2018

pinc e provocativ: Cura che ins entra in territori rumantsch na badan ins betg che ins è uss en il territori rumantsch: Ils nums dals lieus ed ils toponims èn...

Jeu spetgel ...

05 da december 2017

Dad Annatina Nay - Duas figuras en in toc da teater da Samuel Beckett. Estragon e Wladimir sesanflan en in liug buc definau, sin in stradun, sper ina plonta. Els...

Banadida telefomania

21 da favrer 2018

Da Fadrina Hofmann - Chi nu cugnuoscha il mumaint da schoc scha’l telefonin es dandettamaing davent? Ed il sentimaint surleivgià cur ch’el cumpara darcheu? Il telefonin es dvanta nos cumpogn...

Go to top