Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo per dar num als umens. 


1. Giatgen dal tschiel


Sch’il sulegl fiss in um, lura avess el num Giatgen, cun opziun famigliara «barba Giachen» u pli reverenzial sco a Zernez cun «maister Giachen». Ardez, per exempel, commentescha in di nivlus cun: «Hoz manca barba Jachen.» Cuchegia il sulegl lura tuttina ora insacura, di Tinizong: «Ussa vign anc igl barba Giatgen!»
A Strada en Engiadina Bassa lascha il Giatgen dentant era vesair las stailas e betg mo il sulegl: «barba Jachen» numnan ils da Strada a moda charina la pertga per dar sin il tgil. «Spetta be ch’eu vegn cul barba Jachen», smanatschani forsa. «Giachen en!», surstattan qua ils Sursilvans.


2. Gion il joker


Il prototip dal num da l’um rumantsch è dentant Gion u Jon. El è il joker per cuvrir quasi l’entir spectrum da caracteristicas fisicas e moralas, surtut quellas pauc ludaivlas: Il tgutg e tabalori è en Surselva «Gion tuella» ed a Savognin il «Gion mogn». Quest mogn tuna in pau da chau stinà, sco quai ch’el è en Engiadina il «Jon dür» u il «Gian buatscha». Ina buatscha è però er ina persuna tut auter che testarda, anzi in flegma. Main marsch, plitgunsch sturn e movibel è il «Gion geina» da Sevgein: ina persuna che sa mova da quai balluccant ed undegiant – cuntrari al «Jon dschet» da Scuol, tut steric dal fraid ch’el ha adina. A Müstair tugna il «Jon rögn» da tut e mintgin. E cun far e pensar è il «Gion davos» adina … l’ultim.


3. Steivan il spiertus


Persunas chapriziusas perencunter n’èn betg simplamain Gions ordinaris, mabain Steivans. Cun agid spiertus èn persunas indecisas Steivans da set spierts. «Fin cha quel Steivan da set spierts sa che ch’el voul far …!» Tut tenor datti era dapli spierts che be set. Uschia han quels da Ramosch para in u l’auter chaprizi dapli, els cun lur Steivan da milli spierts …
A Lavin n’è il Steivan betg mo in lunatic, mabain er anc in ipoconder cun blers – set! – mals: il Steivan da set guais. Mo ina pitschna differenza, la finala van mals e malsegirezzas gea savens en ina.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


4. Peder il paradisic


Igl è enconuschent: enta parvis na vegn betg mintgin. Pertge davant la porta dal parvis spetga Petrus per examinar ils morts: Tgi è senza culpa e senza macla? Ils paupers putgants (almain quels sursilvans) pon empruvar da surmanar l’apostel portier, sa referind a lur locuziun: «Jeu sun buca sogn Pieder.» Infallibel n’è la finala nagin. Gnanca son Peder, al pli, para, il papa.  


5. Men the Man


Il pli bel (n)um è dentant in da Sent, numnadamain il Men tender. Ditg era il sulet pled «tender» che jau enconuscheva quel da la chanzun dad Elvis Presley. Lura, legend ina giada il titel «Men tender», ma sun jau imaginada in um sensibel, amabel, bufatg e betg memia giagliard. Ma sch’i din a Sent «Tü est ün vaira Men tender, per mincha merda plondschast!», lura n’è quai betg exnum quai che dunna tschertga. In um memia sensibel, in um chajachautschas! Noss Men pudess anc esser quai en il vair senn dal pled, siond «tender» er il pled per il passacorp lom. Qua po Elvis lur’anc chantar ditg «Love Me(n) tender, love Me(n) sweet …»

 

Fotografia: Tschintg bels guids da muntogna a chaschun da l’inauguruaziun da la chamonna da Medel ils 9 d’october 1910 (W. Derichsweiler / Fototeca dal DRG)

 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo per dar num ad umens e dunnas. 

 

1. la Maria lunga 

Marias èn Nossadunnas e mammas – insumma: Marias èn LAS dunnas. «Tge Maria è quai?» signifitga perquai eratant sco «Tge femna è quai?». Mintgatant ha perfin eral’um num (cun segund prenum) Maria. Dunnas ed umens pon però era vegnir numnads Maria, sch’els n’han gnanca num Maria. Magari èni lura Marialungas. Derasadas èn quellas surtut en Engiadina Bassa. Manegiada n’è qua betg la Marialunga per fimar, mabain ina persuna (spiertalmain) plauna, targlinanta, maladestra, dormulenta, in chau da sien. Sco a Lavin, là pos clamar: «Vainst a la fin, tü Maria lunga?»

  

2. la Clara culinarica

La Clara è la dilettanta culinarica, ina tschavatta da tschaveras, sto ella gea tegnair nà per spisas e bavrondas senza grond daletg gastronomic. Ina schuppa auaditscha, rara e stendida è en Surselva ina schuppa da sontga Clara (e per tgi che sa dumonda tge che «sonza Clara» saja: quai è il medem, simplamain a Lantsch). Er in café flaivel e transparent, in café strusch brin, nundir nair: era quai è in café da sontga Clara. Quels da Dardin dentant, quels navulan permalar naginas Claras, uschia ch’els numnan talastriaccas «café da l’onda Letta». Anc auters na vulan offender insumma naginas dunnas (umens soviso betg), perquai datti lura il «café da silips».

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch

 

3. la Catrina da la latrina

Entant che la Clara po anc esser patruna da schuppas e cafés, sto la Catrina tegnair nà ses num per autras materias ruinadas: uschia ad Ardez, nua ch’il latg asch e rut è in «lat in chatrina».

Pli enconuschenta è la Catrina però sco purifitgadra che vegn tar nus cun la diarrea catartica: lura avain nus «laCatrina» u «la sontga Catrina» – betg darar accumpagnadada grondas preschas, sco la «svelta Catrina» e «la schuenta Catrina» en Surselva e Grischun Central u lura en Val Schons «la schwinda Catrigna». Ed era sisum la Surselva sajetti be viadora, cura che «la sieta Catrina» è sin visita tar ils Tuatschins.

 

4. la Rosa regulara

Sin visita vegn da temp en temp anc in auter giast, ma quai lura be tar las dunnas: la menstruaziun. Per regla nadiscurran dunnas (ed umens) betg senz’auter da quella, almain betg cun tuts. Na sa lascha quai dentant betg evitar, dovrani ina sort code, per sumeglia «la Rosa». Savens vegn quella Rosa anc numnada famigliarmain (ozendi per il pli en tun levamain beffegiant) «l’onda Rosa» u la «tantaRosa». Ma per tschertin(a)s pon perfin frasas sco «Jau hai l’onda Rosa sin visita» esser memia offensivas, uschia che quellas chaussas da femnas èn empè da rosas be pli «las robas» sco a Susch. Pruderia par excellence? Ma bain: Ènlura «ils dis» dal temp modern propi pli directs ed expressivs?

 

5. la Frena frivola

In num sco Frena tuna da quai fascinant, infam, e frivol –almain cumpareglià cun ina Maria monotona, ina Clara puritana, ina Catrina finina u ina Rosa punctuala. Ma la Frena, «la Frena ferventa», oh, quai tuna lura dad ina femna cun passiun, ina che lascha batter pli ferm ils cors virils, ina che tegna cumpagnia als umens, las sairas en ustaria. E sch’i n’è betg quella Frena, lu forsa in’autra cumpogna – p.ex. la buttiglia da vin u quella da vinars. Quella vegn era numnada «frena», almain a Ramosch. (L’explicaziun ha da far cun l’attribut da la sontga, ma quai renda main excitant il purtret da la bella Frena).

Sco ch’i saja: che vus prendias lura en ustaria frenas u grondas blondas, faschai attenziun da betg maschadar, uschiglio vegn vitiers anc la Catrina. 

 

Fotografia: Tschintg bella dunnas tuatschinas il di da Dumengia alva 1920 (P. Scheuermeier / Fototeca DRG). 

Suonda LATABLA!


Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – p.ex. per declerar l’amur. Ensemen cun la primavaira èn franc era s’avanzads ils sentiments d’amur. Però: Esser inamurà è ina chaussa. Discurrer surlonder in’autra. Per il pli mancan ils pleds. Perquai èn decleraziuns d’amur documentadas plitost a moda modesta en il material dal DRG. Percunter na mancan betg ils pleds per commentar (forsa cun in pau scuidanza?) l’amur dals auters! Perquai datti qua empè da decleraziuns d’amur tschintg parairis davart sentiments ed ardiments amurus.

1. esser inamurà pir ch’ina mieur en in magnucca

D’accord. Romantic è insatge auter. Ma almain tant romantic ed erotic sco il classicher «Ella l’ha gugent»! La finala avain nus era gugent crimis u spaghettis. Lura è ina descripziun sco quella sursilvana «El ei inamuraus pir ch’ina miur en ina buna mignucca grassa» gist uschè illustrativa – era sch’ella è bravamain bravina.

2. esser stgarvunà

Pli passiunads èn Puteras e Puters, numnadamain cura ch’in è «scravuno zieva qualchün». Quai tuna lura tschuf, tuna plitost da sex sfranà fervent e frenetic, insumma dad in «murem portg» (sco i schessan a Riom). In um stgarvunà u «s’incarognà» (sco en l’entir’Engiadina), quel n’è betg mo inamurà, mabain cotg al pli aut grad – almain pli fitg che sch’el avess mo quaidas dad ina magnucca chaschiel.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51


3. chatschar en il cugn

Avant che dad esser inamurà sin il piter pir èsi dentant da far in emprim pass. Ozendi dini forsa: «Quel ha fatg si ina.» («Far si ina muronza» faschevani dentant era gia l’entschatta dal 20avel tschientaner.) Circa uschè pauc sensibel tunavi para a Vella, nua ch’ins cumenzava in’allianza amurusa «catschond en il cugn». Jau m’imagin gist ina collega che schess: «Tschella sera ella disco ha Clemens catschau en il cugn». Pauc bel, pensais forsa. Ma malgrà tut ha quell’expressiun tuttin’anc in tschert scharm rustical (lumnezian). U betg?

4. metter a lomia insatge

Cumenzar romanzas cun finezza e tenerezza – quai succeda a Zuoz. Là sincereschani dad avair «miss a mögl qualchosa» suenter avair fatg in emprim pass amuraivel ed empermettent. Naginas «cugnadas» brachialas, mabain pazienza per dar temp e flad al flirt. Però, po dar, era temp per surpledar, persvader ed indeblir e magari era per manar per il nas.

Dentant attenziun als contacts interrumantschs: Gea betg confunder il «metter a lomia insatge» cun «metter a lomia insatgi»! Sch’in um da Trun smanatscha da ta metter a lomia, lura na dastgas spetgar naginas charezzas, anzi: lura ta spetga ina pulita patangada.

5. in bitsch na fa betg fora

Cun tanta marusaglia vegnan baud u tard era londervi ils bitschs. Ozendi vegnan quels mintgatant survalitads. La lingua, quella tracta da l’Engiadina fin en Surselva a moda vaira liberala quests bitschs benedids: be tant sco in pau rument – «ün bütsch vaglia tant sco ün patütsch» – vala in bitsch ad Ardez. Quai n’è pia nagin’empermischun, e na fa era betg gronds donns, gist sco a Zernez, nua che «ün bütsch nu fa foura». Perfin la Surselva è indulgenta, sincerond: «Buca mintga betsch dat lètg!» Ma là èn ils bitschs propi era senza malart, sche perfin il paun sa bitschar. Enta Vrin hai numnadmain num – cura ch’ils pauns tatgan ensemen durant esser en furn: «Il paun ha bitschau.» Basta che quel saja cotg…

Fotografia: Far paun a Flem, 1996 (F.Giger/Fototeca dal DRG)

Suonda LATABLA!


Da Viola Sutter (Victura Plima d'Aur/Pledpierla)



An egna tur durànt egna stgira notg,
igl zen baselgia tutga per las otg,
egn spért spetga malruassevel an la trucla da stgazi.
El salegra d'antupar igl sieus grànd amitg Lumpazi.
Mo tocen c'igl e finalmeing las dudesch,
ligia igl noss spértet ànc meli cudeschs.

Cur ca la ura da spért antscheva,
vean igl amitg Lumpazi ca beva.
Els van uss a far tema
a la surviainta Emma.

Leza cupetga ad e sainza schientscha,
parquegl ân igls spérts uss schleata cunszienztga.
Mo els salaschan nuta iritar,
a vutan anavànt la glieud tantar.

Anzacuras ston ear els ir a durmir
an la trucla noua c'igl e propi stgir.
L'otra damàn en igls dus spértets puspe topfit
a dovran an la scola da sgular gnànc agid.

Suainter tgàntan els agl cor,
l'istorgia da la plema d'or.


Funtauna: Lia Rumantscha

Forsa er insatge per Vus:

Dad Anina Gutsche (Victura Plima d'Aur/Pledpierla) –  


Lara, Luca, Mara e Mark èn tranter 14 e 16 onns vegls. Els èn sco adina tar lur lieu preferì, in tarmenta lai a l’ur da la citad. Là fan els lur festas u ch’els pendan mo enturn. Era oz han els per mauns da chillar. Tut è quiet, enfin che Mara, la pli giuvna dad els, vesa ina pitschna bartga. Mara curra suenter a la bartga e svanescha davos il chagliom. Tuttenina audan ils auters Mara a sbragir. Suenter è tut puspè quiet. «tge era quai?» , dumonda Luca. Els van a tschertgar Mara.

«Hallo? È qua insatgi? Jau dovr agid…», di Mara cun vusch debla, «tge, tge è quai? OK… na…. Quai è memia bler… jau vi ir a chasa…» Duas minutas pli tard auda ella ina dunna a sbragir. «Tgi era quai?» Mara sa ch’insatge nausch è schabegià. Ella trembla ussa anc pli fitg.

Tuts curran en direcziun dal sbratg. Mo Lara resta tar il lai. Ella vesa insatge che sa mova tranter las plantas. Lara vul guardar tge che quai savess esser. Tuttenina s’accorscha ella in maun sin la sia spatla. Plain tema sa volva ella...

Mara siglia si. Puspè auda ella sco ch’ina dunna sbragia.  Alura datti in sajet e tut è quiet. Pass. Ella auda pass che vegnan pli manaivels. Ina vusch bassa di: «Sta tut quieta, jau na vi far nagut a tai! OK...?» Mara è tut tementada.

Lara sa volva plain tema e vesa Luca. «Nus n’avain betg chattà Mara», di el tut sblatsch, «ella è davent!» Ils amis curran uschè spert sco pussaivel a chasa. Els vulan raquintar a lur geniturs che Mara saja svanida. Ils geniturs van dalunga tar la polizia. 

Mara guarda sin l’ester. In um grond cun ina barba naira. El fa tema ad ella. L’um la prenda per il bratsch: «Ve cun mai». Mara na sa defenda betg. Cun in nausch sentiment va ella cun l’um. Sin sias chautschas vesa ella saun. Ella pensa vi dal sbratg da la dunna e vi dal sajet. Mara sa ch’i è meglier da far per cumond. L’um la maina si da stgala...

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


La polizia tschertga Mara cun ina gronda clamada. Ils policists han chauns ed in helicopter ch’als sustegnan. La tschertga entschaiva tar il lai. Ils fastizs èn anc frestgs. La speranza da chattar Mara è anc intacta, betg sco avant 10 onns, nua che la matta dal mazler è svanida d’in di sin l’auter. Els n’han mai la chattada.

Mara è puspè en sia praschun. Ella bragia e bragia. «Pertge jau», di ella cun ina vusch flaivla.

Ils chauns giappan. Finalmain han els absorbà l’odur da Mara. Tuts èn fitg agitads. Ils chauns mainan ils policists en il guaud. Els vegnan tar ina chamona. Quella para d’esser abitada. Ils policists chattan spert or che quai è la chamona d’in vegl eremit. El viva gia dapli che 15 onns tut sulet en quel lieu isolà.

Mara auda vuschs. Umens sbragian, tuttenina in culp. Chauns giappan senza fin e Mara auda ulteriurs sajets. Tut è quiet. Pass. L’isch s’avra. Mara vul fugir, ma ella n’ha naginas pussaivladads per sa zuppar. Ella pensa a l’um cun la barba. Plain tema guarda ella si per la glisch che vegn en dad isch.

Tuts èn leds che Mara è puspè enavos. Duas baras han ins transportà or da la chamona dal eremit. «Per cletg betg ina terza», manegia la glieud. Il mazler ha finalmain tschertezza. La sia feglia è vegnida rapinada. Ussa chatta ella il ses ruauss perpeten. Mara na discurra però betg da cletg. Mara na discurra insumma betg pli. Nagin na sa tge ch’è capità cun la mattatscha durant quel di da nar.


Funtauna: Lia Rumantscha

Forsa er insatge per Vus:

Dad Annina Jenal (Victura Plima d'aur/Pledpierla) –  

I vegn a dar en 480 onns ina famiglia che consista d'in mattatsch, ina mattatscha, bab e mamma. Questa famiglia na dat nagin adatg sin la natira e l'ambient. Tom bitta simplamain tut giun plaun, Lina è l'entir temp mo vi d'apparats electronics. Il bab ha ina firma che fabritgescha autos e la mamma fima mingta di. Ma quai è ad els tuttina. Els na ston far nagut pli; betg cuschinar – i dat mo anc tablettas, betg lavurar – quai fan ils roboters ed insumma, l'ambient n'interessa nagin pli.

Fin quest di da nar!

La damaun cura che Tom e Lina èn levads n'eran els betg en lur letgs cun la chamischa da notg mabain en ina tauna cun in pail d'in mammut. Els han tschiffà gronda tema ed entschiet a clamar: "Mamma, bab!" Il bab è curri spert tar Tom e Lina. "Nua essan nus?" "Jau na sai era betg nua che nus essan." Suenter èn els trais ids oravant tar la mamma. Lina pensa ch'els sajan tar ils umans da Neandertal, perquai ch'ella aveva ina giada legi insatge da quels.

Tuts han quasi retschiert in'attatga dal cor da la tema. Tom marmugna ch'el haja fom. Els èn sa mess sin via. Tom ed il bab per nutriment, ma là nagin che chapiva els uschia ch'els èn ids en il guaud. Lina e la mamma èn idas a dumandar nua ch'els sajan. La saira ha nagin anc gi da mangiar e tuts avevan schleta luna e vulevan mo anc ir a chasa. Ma tuttenina èn els durmids en da la stancladad. L'autra damaun eran els puspe a chasa. Ma perquai ch'els eran uschè engraziaivels dad esser puspe a chasa èn els sa dezidi da chalar cun differentas chaussas. Tom ha fatg fitg urden en sia chombra. Lina ha mai pli fatg cun apparats electronics. La mamma ha chalà da fimar ed ha entschiet a far ses agen iert ed il bab ha serrà sia firma ed ha fundà ina gruppa che guarda da la natire. E tut pervia da quest di da nar.

Funtauna: Lia Rumantscha

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51



Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel cun duvrar pli savens ils ovs (e las giaglinas) per descriver situaziuns dal mintgadi. Perquai – e damai che quels han cun Pasca prest conjunctura – datti quest mais tschintg expressiuns cun ovs, chattadas en il gnieu dal DRG.

1. esser in ov en pel

Per numnar ina persuna spert permalada ha l’Engiadina qua tenor mes avis ina da las pli bellas expressiuns (uschè bella è’la, che er il vocabulari sursilvan l’ha adoptada). Uschia din ils Engiadinais dad in sensibelin finin: «Quel es ün öv in pel.» In bel maletg: quest ov senza crosa da chaltschina, be cun ina pellina, gist anc abla da tegnair ensemen in corp, in cun in’olma vulnerabla. – Ma cun il temp crescha er ina crosetta tar ovs en pel (quels umans) ed els pon (almain per muments) sa prender ensemen e laschar esser lur esser terribel sensibel.

2. crair ch’il cac haja dus mellens

Els èn halt marcants, quels spruhs or dal ressort fecal. Perquai er questa gia – veglias perdunar! – in exempel da quella partiziun. Quest qua è da la Surselva, per commentar ina persuna blagunza ed arroganta che crai che perfin sia merda saja meglra che quella dals auters: «Quel crei era che siu cac hagi dus mellens».
Mintgatant è quest tip superbi lura cruschà cun il tip sabiut. E per quel, quel che crai da savair tut (u almain tut in pau meglier) ha era l’Engiadina pront ina remartga: «Mintgatant l’öv voul esser plü scort co la giallina.»


Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51


3. cuar or insatge

Betg mo las giaglinas cuan, mabain era nus umans, p.ex. cuond ora malsognas u manzegnas. «Quel cua or insatge» din ins, sch’in è occupà cun studegiar e pensergnar u er inventond insatge. En sasez n’èn quai gnanc exempels spectaculars. Però: Cura avais vus duvrà l’ultima giada il (bel) pled «cuar»? – Eba.

Ma per tuttina anc as dar qua in coc cuà spezial: da dunnas en speranza schevani (in pau grop) «Quella cuva» (Panaduz) u «Ella ha puspei mess a cuar» (Flem). 

4. dar piz a cup

Cler che l’aspect pascal na dastga betg mancar en questa glista. Qua pia in pèr (be in pèr!) da las numerusas expressiuns chattadas en divers vitgs per pitgar ils ovs, u eba, per dar piz a cup:

La Surselva dat péz a cup, la Lumnezia s’exercitescha en dar la botscha ed er a Mon e Riom vegn dà botschas. Ad Alvagni hani verbalisà al botschier, e putscher èsi en Engiadin’Ota. Là dispona Zuoz dal verb tutscher u ch’i din er fer tütsch; in pau «tütsch» discurra era Schlarigna, schend simplamain fer al putschen. A Sent e Scuol fani pizza da cuc; empè da cul piz parani da dar cul lad da l’ov a Domat, dond venter a venter. A Guarda dattani a tazzas, a cazzas a Susch ed a Lavin, e cocadöv vegni dà a Tschlin. Ils Jauers tiran a cuffel ed ils Zernezers nizzegian gist il coc cumplet, dond a cuf «prüm a piz, lur’a chül e poi a buttatsch».

5. er giaglinas nairas fan ovs alvs

E per finir in proverbi da l’Engiadina: «Eir las giallinas nairas fan ils övs alvs.» I n’emporta betg co nus planisain e putschain ils ovs e quants che nus mangiain e soviso … A la fin resta il far e damanar dals umans il medem, cumbain che nus essan dad apparientscha differenta – u apunta: era giaglinas nairas fan ovs alvs. (Jau na sun dentant betg segira, sche questa devisa ma dat propi confiert – anzi, mintgatant fa quella perder il curaschi pir da dretg.)

Fotografia: Tgira da giaglinas a la scola da puras ad Aschera (W. Zeller / Fototeca dal DRG)

Suonda LATABLA!


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.


Igl suglegl d’aton targleischa tras en vel giu sen la terrassa digl Belvédère. Curdin, Juliette e Larissa èn s’anzuglias an lour giaccas tgodas e gioldan finalmaintg puspe la taimpra studentica siva las lungas vacanzas da stad. “Tge patgific ...”, suspeira Curdin tgi ò mess an crousch la sia bratscha davos la sia tutona. “E, Giulietta, ast amprandia ensatge da gl’onn passo?” Juliette surrei. “Gea, l ’emprim’emna ston ils students be ir a café e betg a l’uni.” – “Mancumal!”, conferma Curdin. Larissa sfrigna. “E noss Curdin tgapescha finalmaintg rumantsch grischun cun tot igls sies ameis fallos. U be?” Curdin sa storscha cun en’igleida ravidonta vers Larissa. “E tge ast TE amprandia?” Larissa stebgia. “Tg’ia va gugent cracligns!”

Juliette varda pitgiv segl sies magiol da biera e circumdescha cugl det-mussader igl our. “Igl è incredibel che nus ans enconuschain gia in onn. Il temp è passà uschè spert!” – “Dei navot! Nous nign vigls! Ast gio via chels snösis digl amprem onn?”, dumonda Curdin e sa drezza pi sedretg. “Snösis?”, dumonda Juliette stupeida. “Chel pled dastgas gist puspe amblidar”, manegia Larissa e varda sen Curdin. “Te ist tez betg bler pi madeir tgi els - te ast er pir stibgia treis onns.” – “Ah gea, lura has ussa il bachelor?”, sa legra Juliette. Avant tgi Curdin so dar rasposta, igl petga Larissa sen la spatla. “Scu tgi canosch el, na.” Curdin dolza igl grogn. “Ia va pero fatg en grond zap anavant durant las vacanzas! Per la lavour am mantga angal ple la conclusiun! E chella è gio pronta”, el mossa segl sies front, “aint cò.” – “Gratulaziun. Ia schess gugent tgi te duessas am dar la tia lavour per liger, ma ia va gio ampurmess mengia bleras gedas da liger otras lavours e mai tignia aint”, conceda Larissa. Curdin teira las spatlas. “Schon bung. Ia va er nign gost da liger digl ties bilinguissem.”

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


Avant tg’igl discurs sa mova sen tarragn privlous, meida Juliette igl tema: “Tge faschais vus insumma quest semester sper l’uni? Faschais insatge da la purschida da sport?” Larissa dei casche. “Ea! Ia vign a dar a volleyball!” – “Balla da volley ò chegl nom, madam purista”, baita Curdin tranteraint. “Ed ia vign aint igl craf... ainten la...” Larissa surrei triumfontamaintg. “Stanza da fitness ò chegl nom.” – “E te?”, dumonda Curdin Juliette. “Jau na sai betg. Jau prefèr da far sport suletta. Sun uschiglio betg uschè buna...” – “Ma Giulietta! Te e ties corp...!”

“Tge vot far schiglio?”, interrompa Larissa. “Primavaira passada hai jau tadlà in chor indigen da Friburg. Ed els tunavan immens bain. Tut fin e cun ina tempra simpatica. Jau ponderesch... sche jau vuless era ma participar...” – “Cantas te alloura?”, dumonda Curdin stupia. Juliette mossa sies mez surreir. “Jau hai chantà en in chor d’uffants ed in temp era en il chor da students da l’uni. Ma insaco tschertg jau insatge auter.” – “Alloura fò! Chegl tunga propi bagn”, cloma Larissa tg’è dalunga fi e flomma. Juliette dei targinond: “Gea, ma jau less betg ir suletta. Jau n’enconusch nagin dal chor...” Curdin varda sceptic. “Cunaschez betg egn e mintgign ainten chel pitschnign cantung?”

“Dai adatg tge che ti dias. Fribourg ha dapli abitants ch’il Grischun”, sfrigna Juliette. La bucca da Curdin resta mez averta. El è ansomma betg diso talas cuntraattatgas da Juliette. Larissa igl fitgescha. “TE pudessas eir a cantar cun ella! Ast betg canto aint igl chor dall’Academia?” Curdin vot replitgier ensatge, ma Juliette tgappa gio igl fi da Larissa: “Oh gea, quai fiss magnifique! Ed umens pon ils chors adina duvrar!” Curdin fò en’expressiun perplexa. “Ehm...” – “Ea, Curdin, chegl fiss per franc cool! Alloura vignst finalmaintg ene tranter indigens!”, raschunga Larissa an en fort. “Baitan chels franzos!?”, dumonda Curdin consternia.

“Cler! Ma jau gid lura a tai. Ti vegns in-dus ad emprender!”, replitgescha Juliette cun îgls sbrinzlonts. “Ea, Curdin, dei ea!”, cantigna Larissa. “Oss angal plang. Cura èn las provas?” La vousch da Curdin resta sceptica. “Dumengia saira”, rasponda Juliette. “TGE? Dumengia seira??? Alloura vessa da neir giu aposta pi bod digl Surmeir? Ischas narras?!”, s’agitescha Curdin. “En po cultura fò bagn a tè. T’imaginescha tge belas canzungs tg’els cantan...!”, amprova Larissa d’igl persvader. “Ah ea? Per exaimpel?” – “Chant en mon choeur...”, dei Juliette cun en’igleida simgionta.

“Tge? Chels baitan betg angal franzos, els cantan er franzos?” – “Dà ina giada tes telefon!”, manegia Juliette cun en tung tot persvadia. Planget tippescha Curdin la sia cefra-clav aint igl sies telefonign ed igl tanscha a Juliette, sainza lascher ella or digls îgls. Siva ena curta retschertga mossa Juliette ad el en film da youtube. “Taidla ina giada!” Ena canzung graziousa resunga digl telefonign. Vouschs fegnas cantan ena melodia simpla, ma cordiala. “Cò ins tgapescha gio navot!”, broncla Curdin. “Ia port ad els eneda ena dretga canzung!” L’igleida da Juliette arda. “Lura vegns!?” Per chell’igleida canoscha Curdin ena suletta rasposta.

Vocabulari:

  • s’anzuglias / VL: as plajà
  • gioldan / SR: gaudan
  • passo / SR: vargau
  • be / SR: mo, SM: angal
  • betg / SR: ... buc, VL: na ...
  • Mancumal! / precis uscheia!
  • U be / (oralmaintg) SR: neve?, VL: navaira?
  • ravidonta / provotgonta
  • navot / SR: nuot, VL: nöglia
  • grogn / SR: baditschun, VL: mintun
  • angal / SR: mo, VL: be
  • nign / SR: negin, VL: ingün
  • dei casche / VL: disch da schi
  • vign / SR: jeu mon
  • baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
  • tranteraint / SR: denteren
  • dalunga / immediat
  • ene / (oralmaintg) en’eda, SR: inaga, VL: üna jada

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Forsa er insatge per Vus:


Da Sandro Nuotclà (Victur Plima d'aur/Pledpierla) –  


I d'eira üna jada üna mattina. Quella vaiva nom Matilda. Ün di e'la ida aint il god a spass. Tuot in üna ja da vezz'la ün luf. Ün luf enorm grond. ll luf tilla cuorra incuter. Matilda mütscha. Pero il luf tilla tschüffa. EI tschüffa pero be pella büschmainta. EIIa sbraja:"Agüd!! !". ll luf tilla bütta sü aint il ajer e Matilda splacha sülla rain dal luf. Matilda nu riva da dir plü nüglia. Uossa scappa il luf cun Matilda sülla rain. Davo ün mumaint rivan els aint in ün cuvel. Aint il cuvel guardaiva quai oura sco aint il infiern. Tuot in üna jada siglia il luf sün Matilda. Ma el tilla licha gio Ia fatscha. Uossa nun ha Matilda plü gnü temma dal luf. Davo va Matilda darcheu sülla rain dal luf ed els van our daI cuvel. ll luf cuorra cun Matilda gio'n chasa. Mattilda cuorra aint da porta per ün toc charn e da quel al luf. ll luf piglia Ia charn e mütscha. Matilda guarda a passar il luf.

"Be chi nu til schluppettan", pensa ella. Matilda va aint in chasa e disch:

"Quist d'eira ün di da nar." Pero ehe chi'e es capita tegna ella secret.


Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51



Funtauna: Lia Rumantscha

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:

Da Flurin Bott (Victur Plima d'Aur/Pledpierla) –  

Bunura.

Kikeriki. Kikerikiii!
Eau stun sü e vegn cun fotta giò in mia chadafö prüveda. Quist chöd schmaladieu! Ad es pür las set e mez la bunura. Eau craj ch‘eau vess da fer our da quel chöd ün bun pulaster, impè da m’agiter di per di da sieu cratschlöz. Eau guard our da la fnestra da mia chadafö e che vezzi lo? Quists chindels satanics sun sün mieu bel pro a giuver a ballapè! A do in quist cas  be ün‘alternativa. Eau cuor giò‘n stüva e pigl a mia flinta Berta chi’d es sülla maisa da dschember sün ün cuschin cotschen, svelt aint cullas patronas e dai, sü da s-chela, aint illa chambra da durmir e vi tar la fnestra e pamf, pamf, pamf, pamf e la balla da ballapè es ruotta! Ün dals chindels sbregia: „Quella balla d‘eira nouva!“ Ed alura cumainza’l a cuorrer eir el, schgnecland scu üna femna. Davous ün frus-cher as zoppa aunch’ün da quists schmaladets, eau mir sün sieu chapè e pamf. L’orma dal diavel sbregia currind: „El stüpidun ho ruot mieu chapè resch nouv.“ Stüpidun – che craja quel vairamaing? Üngün respet da l’eted nun haune pü hozindi!

Eau guard pü precis e vez cha quista banda lascha baincumel lo la balla. Eau sbreg: „Pigliè cun vus vossa merda, eau nu drouv quels töchs da quella balla marscha, vus plufferuns!“ Quista razza dal trenta scappa però e lascha lo tuot la rüzcha. Uossa possi eir auncha cler sü quist plunder, scu sch’eau nu vess schaschin avuonda tuottadi. Eau vegn dalum a metter a Berta in stüva ed a trer aint ils stivels, vegn our da chesa vi sün mieu bel pro bain cultivo e chamin tres l‘erva bletscha, sainza però zapper süllas fluors delicatas. Zieva ün mumaint suni tar la mited dal pro, am sgob e cleg sü la balla cun aint trais fouratschas. Buna mira d’heja, eir cun 77 ans auncha! Turno a chesa, metti la balla sülla maisa sper Berta. Üna nouva trofea ch’eau pudess pender sü sper mias cornas da mieus ans scu chatscheder.

Eau tir aint mieus stivels da gomma e mia giacca da plövgia verda scu’l müs-chel e dun svelt ün cuc tar mias bes-chas. A vo vers las nouv, uossa d’heja però da fer prescha.

Eau cuor vi tal transporter e sagl aint e stordsch la clev. Ma porca miseria, il motor nu s’impizza! Eau sagl darcho our dal transporter per guarder che chi nu funcziuna. Ma eau nu vez ünguotta. Da la rabgia duni üna pajeda al transporter, tschaint aint, dun ün sfrach sülla manascha, stordsch la clev e‘l motor s’impizza miraculusamaing.

Eau dun gas e giod la canerina fina dal motor.  Scu ün meznar fil eau giò per via, tres il god fin ch’eau vez la vschinauncha zieva üna mezz’ura. Eau parc mieu transporter davaunt la butia „Tar Bruno“.  A sclingia, cur ch’eau aintr. Cun schlauntsch pass eau tres tuot las curunas, tscherch dapertuot, ma nu chat que ch’eau drouv. Perque vegni vi tar la cassa e dumand amiaivelmaing: „Inua haun Els pevel per vachas?“ L’hom tar la cassa am püffa üna ter pezza cun ögliuns da tamberl e respuonda alura cun tun melsgür: „Ch’El s-chüsa, ma eau nun incleg!“ Ma che glieud stüpida cha que do sün quist muond! Il pü gugent dessi a quist salam ün schleppun chi sclingia, ma eau disch fich plaun intunand mincha custab: „So’L, quist K-r-a-f-t-f-u-tt-e-r per tudas-ch!“ L’hom am guarda da que imbarrazzo. Quist margnac evra la buocha scu sch’el vuless dir qualchosa e la serra darcho, scu ün pesch. Zieva üna pezza disch el: „Na, que am displescha fich fichun, da quellas robas nu vainsa in nossa butia!“ Uossa es però giò fain avuonda! Eau sbreg: „Ma che craja El vairamaing dad esser? As numner butia e niauncha avair que cha’s drouva! Mincha butia inandret venda pevel concentro per vachas!“  Eau cuor our da la butia e sagl sül transporter e cun üna rabgia potenta am metti sül viedi vers chesa.

Zievamezdi.
Qualchün sclingia e’m sdasda düraunt mieu sönin sench dal zievamezdi. Chi impertinentun ho il curaschi da’m disturber da quistas uras? Eau vegn vi tar la fnestra, l’evr e guard giò. Davaunt porta sto il postin. Cha’l schmaladieu saja, quel m’ho eir auncha mancho. Eau vegn our da staunza, giò da s-chela ed evr la porta. Il postin am do in maun üna busta ch’eau evr be sech. Ad es aint ün’admoniziun d’ün quint da la garascha chi ho fat il servezzan a mieu transporter. Eau dvaint grit scu ün bouv e vez cu cha’l postin guarda be buonder sün mieu quint. Eau cumainz a der da mauns e da peis e quist buondragius seccant saglia sün sia vespa e svanescha da mieu territori privat scu sch’el gniss perseguito dal diavel.

Saira.
A vo vers las ses la saira. Eau vegn in stüva, pigl mia flinta Berta, vegn vi in stalla, tscherch a quist chöd infernel e mir. Pamf.  Challo il cho. Cun ün tun. Eir scha quista bes-cha dal trenta es morta, schi cuorran las chammas dal chöd auncha ün mumaint vi e no. Eau cumainz a rir. Cur cha’l chöd crouda per terra per dal bun, al pigli e vegn vi in chadafö e cumainz a trer our las pennas. Quistas seja druver bain per ün nouv cuschin per mieu let. Alura vegni a piglier mia sgür illa cligna, tuorn e zac – il cho roudla davent. Eau tagl per mez il corp, pigl our il dadains cha mieu chaun Rex as po lascher guster da tschaina, insel mieu pulaster cun bunas spezchas ed ervinas ed aint cun tuot aint il fuornin.

A las och la saira, in chadafö savura que dal dianzer bain, pigli our il pulaster our dal fuornin e’l mang cun   tagliadinas ed üna buna sosa. Zieva ch’eau d’he rumieu tuot, vegni in mia chambra e’m lasch cruder sün mieu let.

Quist d’eira darcho ün da quels dis per gnir nar cun quista glieud satanica chi’t secca tuottadi! Pensand però al gustin in buocha da mieu pulaster squisit am pera tuottüna dad avair passanto ün di da nar!


Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch



Funtauna: Lia Rumantscha

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:

Pagina 1 da 3

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

5 giadas fitg fraid

14 da favrer 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas – e da tut sias...

5 bellas dunnas

16 da matg 2018

Da Silvana Derungs (DRG) –  La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Per exempel datti bels prenums, nizzaivels betg mo...

5 bellas chauras

10 da schaner 2018

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Oz datti tschintg bellas...

La columna - Chi chi nu tschercha chatta

28 da november 2017

Da Fadrina Hofmann - L’uman es ün chatschader e ramassader. La cumprouva n’haja a chasa in fuorma da duos uffants chi chattan roba da tour e mütschir. Ün insaj? Voilà...

La columna - sex sells

23 da mars 2017

Da Fadrina Hofmann - Sex, acts criminals e catastrofas - quai sun ils temas chi’s vendan statisticamaing il plü bain in gazetta. Schi’s lavura davent da l’Engiadina dvainta plü difficil...

Cult corporal sco nova religiun

24 da settember 2016

Da Rest Giacun Dermont - La religiun da noss temp è la moda. Ella dictescha co che l’uman ha da’s cuntegnair, tge ch’el traffica en ses temp liber e perfin...

Banadida telefomania

21 da favrer 2018

Da Fadrina Hofmann - Chi nu cugnuoscha il mumaint da schoc scha’l telefonin es dandettamaing davent? Ed il sentimaint surleivgià cur ch’el cumpara darcheu? Il telefonin es dvanta nos cumpogn...

Sch’il destin ei casuals – ni la casualitad destin

30 da matg 2018

Dad Annatina Nay - Mintgaton s’imaginel ina creatira che sesa vid ina meisa da lavur. Sin quella meisa ha ei nundumbreivel biars pupials cun notizas e cartas geograficas, forsa in giug...

Go to top